|
|
|
|
|
 |
 |
 > Els moros i cristians d'Alcoi > Els aspectes de la festa > La història i la festa
dimarts, 29 d'abril de 2003
La festa de moros i cristians és una de les més arrelades de totes les que es fan al nostre país i la viuen intensíssimament moltes poblacions, sobretot del País Valencià. De fet, en tenim notícies des del segle XVII.
L'entrada dels bàndols moro i cristià, la batalla per a prendre la plaça fortificada i la intervenció decisiva del sant patró de la ciutat són, com veurem, alguns dels elements d’una festa que rememora antigues i llunyanes batalles sostingudes a l'edat mitjana. Al País Valencià, els moros i cristians de més anomenada són els de la ciutat d'Alcoi, que organitza l'Associació Sant Jordi, per més que també se'n fan a Ontinyent, Calp, el Campello, Almansa... Si tenen un mateix rerefons, són ben diferents les unes de les altres. A les Illes, la festa de moros i cristians té molt de predicament a Pollença: es fa per la Festa Major en honor de la Mare de Déu dels Àngels i evoca la resistència de la vila als corsaris turcs, capitanejada per l'heroi popular Joan Mas. Del Principat s’ha d'esmentar la que es fa a Lleida, per les festes de Sant Anastasi. En aquest cas la festa es remunta a la rebuda que els pobladors cristians, musulmans i jueus de la ciutat dispensaren el 1458 al monarca Alfons el Magnànim.
 
Els moros i cristians d'Alcoi)
+ La sumptuositat i l'alegria són ben presents a la festa de moros i cristians d'Alcoi.
Alcoi és una de les ciutats on la festa de moros i cristians és més arrelada. L'espectacle, que s'allarga durant tres jornades, comença el primer dia de bon matí amb la Diana, una desfilada plena de música i alegria, i no es clou fins el tercer dia al vespre, amb l'aparició de Sant Jordi al castell de la ciutat.
Aquest sant, originari de la Capadòcia, també és patró d'Alcoi. El patronatge arrenca de la batalla d'Alcoi, el 23 d'abril de 1276. Segons la llegenda, les tropes cristianes del rei Jaume I el Conqueridor van vèncer amb l'ajut de Sant Jordi les del cabdill musulmà Al-Azraq, que va caure mort en el combat. Cal dir, ni que sigui de passada, que la festa de moros i cristians d'Alcoi es fa sempre els dies 22, 23 i 24 d'abril, tret de quan Sant Jordi coincideix amb Setmana Santa o la capvuitada de Pasqua; en tal cas es traslladen, com enguany, que es faran el 3 de maig.
Els aspectes de la festa)
+ El castell seveix de marc per a la batalla entre els bàndols moro i cristià.
Com acabem de dir, l'entrada de les tropes mores i cristianes és el moment més espectacular i vistós d'aquesta festa. Cada bàndol és format per 'filaes' i comparses, que desfilen amb igual sumptuositat, per més que el resultat de la batalla s'hagi decidit abans de començar-la. Les tropes mores acostumen a guanyar la primera batalla, però han de perdre la segona. Ara, al costat de les entrades també hi ha el 'parlament', amb què les forces mores demanen la rendició incondicional de les cristianes, que la desestimen. La batalla sovint es disputa dintre un castell, en general de fusta. Finalment, el sant patró intervé en favor dels cristians per desequilibrar un combat molt igualat.
La història i la festa)
+ La festa de moros i cristians es començà a celebrar després de l'expulsió dels moriscos, el 1609.
Com totes les festes i celebracions populars, la de moros i cristians no es pot deslligar de la nostra història, especialment del període que va de la baixa edat mitjana a la primeria de l'edat moderna. Pensem que al nostre país els musulmans hi dominaren des del 711, quan tropes àrabs i berbers passaren l'estret de Gibraltar i arribaren al cap de pocs anys a Peitieus (a l'oest de la França moderna), però ben aviat hagueren de recular fins al sud del Pirineu. Durant molts anys la convivència entre cristians i musulmans fou pacífica, però les coses es començaren a alterar devers el segle IX. Tot amb tot, les poblacions cristiana, jueva i musulmana continuaren convivint sense dificultats i col·laboraren activament en el camp de la cultura. De totes maneres el començament de l'edat moderna és marcat per la intransigència religiosa, amb l'expulsió dels jueus, de primer (1492), i dels anomenats moriscos després (1609). Doncs bé, fou després d'aquesta darrera expulsió que es començaren a popularitzar les festes en record de les batalles antigues, que avui es mantenen ben vives i deslligades dels esdeveniments que les originaren, però seria bo no perdre de vista aquests orígens, perquè això ens ajudaria a fomentar la pau i la tolerància entre cultures diferents.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> Vols aprofundir en la història i en els actes festius que configuren la festa de moros i cristians d'Alcoi? Doncs clica aquí.
> Saps què és una 'filà'? Esbrina-ho en aquest diccionari de conceptes relacionats amb la festa de moros i cristians.
I també...
- Saps quin són els trets específics de la festa de moros i cristians de Lleida? Aquesta pàgina et permet d'assabentar-te'n.
- Aquest article sosté que les festes són un element vertebrador de les societats. Llegeix-lo i digues-ne la teva opinió. Hi estàs d'acord, amb el que s'hi diu? Per què?
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |