|
|
|
|
|
 |
 |
 > Els carnavals a casa nostra > Els orígens de la Festa > Carnavals arreu del món
dijous, 27 de febrer de 2003
La Festa del Carnaval és una de les més arrelades a casa nostra. Entronca amb les velles celebracions dels romans i amb d'altres encara més allunyades en el temps, i és un període de disbauxa en què gairebé tot és permès. Ja ho diu la dita: per Carnaval, tot s'hi val.
Al nostre país, el plat fort de la festa de Carnaval s'inicia amb l'arribada del Dijous Gras i del rei Carnestoltes. I finalitza el Dimecres de Cendra, dia de l'enterrament de la sardina, just abans que comenci la Quaresma, període de dejuni i penitència. Durant tots aquests dies, l'alegria omple els carrers de ciutats i pobles, plens de màscares, carruatges, desfilades i les més variades disfresses, que permeten de restar en l'anonimat i canviar d'identitat tantes vegades com es vulgui. Al Principat, Sitges i Vilanova i la Geltrú, dues poblacions del Garraf, pugnen cada any per veure quina fa el millor Carnaval. També es molt popular el que se celebra a Solsona, que es coneix amb el nom de Carnaval de terra endins. Al País Valencià, té lloc un dels carnavals més primerencs i amb més història, el de Vinaròs (Baix Maestrat), que ja es va iniciar la setmana passada. Però el Carnaval se celebra arreu del món. Moltes ciutats concentren aquests dies els esforços en el Carnestoltes. Venècia, Santa Cruz de Tenerife, Nova Orleans, Rio de Janeiro, Bahia i Cadis són algunes d'aquestes ciutats amb carnavals summament espectaculars i mundialment famosos.
 
Els carnavals a casa nostra)
+ Sitges celebra un dels carnavals més populars del Principat.
A la comarca del Garraf s'hi celebren dos dels carnavals més populars del Principat: el de Sitges i el de Vilanova i la Geltrú. A Sitges la festa comença amb l'Arrivo de Sa Majestat el rei Carnestoltes, que desfila fins a la casa de la vila, on pren possessió del càrrec de governant de la vila i declara el regne de Xauxa. La Rua de la Disbauxa, diumenge, i la Rua de l'Extermini, dimarts, són els plats forts del Carnestoltes sitgetà. A Vilanova, màxim rival de Sitges, tot comença Dijous Gras amb la festa de la Merenga i la xatonada popular, tot i que l'element més significatiu de Carnaval vilanoví són les comparses que ocupen la ciutat durant tot el diumenge. A Solsona també s'hi celebra un dels carnavals més genuïns, on els gegants bojos s'erigeixen amb els personatges més simbòlics. I al País Valencià, el Carnaval de Vinaròs és un dels més populars i més primerencs del país. I també més 'tecnològics', com ho testimonien les '24 Hores d'Internet'.
Els orígens de la Festa
+ El Carnaval entronca amb les antigues festes romanes.
Les teories sobre l'origen del Carnaval són molt diverses, però totes refereixen a un mateix fet: la necessitat de celebrar l'arribada de la primavera, moment en què la natura floreix després del fred hivernal, i es llauren i planten els camps que hauran de donar fruit més endavant. De fet, de festes semblants als carnavals actuals ja se'n troben a les antigues civilitzacions gregues i egípcies. I també entre el poble jueu. Però aquesta festa de la disbauxa i la gresca entronca sobretot amb les antigues celebracions romanes de les Saturnals, les Lupercals i les Matronals romanes, caracteritzades pels grans festejos i el capgirament de les normes que regien la quotidianitat. Més endavant, amb la consolidació del cristianisme, el Carnaval es va lligar sobretot a la Quaresma, temps de dejuni i penitència de set setmanes establert com a preparació de la Pasqua. D'aquesta manera, el Carnaval es va consolidar com un període d'excessos abans del recolliment quaresmal.
Carnavals arreu del món
+ El Carnaval de Rio, un dels més populars i celebrats del món.
El Carnaval se celebra arreu del món i hi ha ciutats que es transformen completament durant aquests dies de festa. És el cas de Rio de Janeiro, on s'hi fa un dels carnavals més populars, celebrats i concorreguts del món, que s'inicia quan el batlle lliura les claus de la ciutat al personatge que simbolitza l'alegria de la festa, el Rei Momo. Mentre dura el Carnaval, Rio de Janeiro es converteix en l'epicentre mundial de la festa i l'excés, tot i que a d'altres ciutats brasileres com Sâo Paulo, Recife, Savador de Bahia i un llarg etcètera la disbauxa del Carnaval hi és ben present. A l'Amèrica del Nord destaca el Carnaval de Nova Orleans. I a Europa cal remarcar-ne els de Venècia, on les desfilades de màscares en són l'element més característic, i el de Santa Cruz de Tenerife, que es veu afavorit pel tropical clima de les Illes Afortunades.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> De ben segur que n'has sentit a parlar, però, saps exactament què és una comparsa? Esbrina-ho aquí.
> Saps d'on prové la tradició d'enterrar la sardina el Dimecres de Cendra. Cerca'n la resposta en aquesta pàgina electrònica.
I també...
- Saps quina és la cuina típica de les festes de Carnaval? Te'n podràs fer una idea fent un clic aquí.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |