|
|
|
|
|
 |
 |
 > Felibritge > Països Catalans > L'occità dimecres, 26 de març de 2014
Frederic Mistral (Malhana, 8 de setembre de 1830 - 25 de març de 1914), l'escriptor occità més il·lustre, es va morir ara fa cent anys. En reconeixement de l’originalitat de la seva inspirada obra poètica, que reflecteix el paisatge i l’esperit de la Provença, i la seva tasca com a filòleg de la llengua dels trobadors, el 1904 se li va concedir el premi Nobel de literatura el 1904, juntament amb José Echegaray.
Tret dels anys d’estudiant, la vida de Mistral va anar lligada al camp, circumstància que va marcar profundament la seva extensa obra literària. Se'n destaca el poema 'Mireia', publicat el 1859 i que descriu les desventures d'una jove heroïna d'aquest nom, a més de 'Calendau', 'Nerto', 'Lis isclo d’or', 'Lis oulivado' i 'El pouèmo dou Rose'. Cal afegir-hi l’obra lexicogràfica 'Lou tresor dóu Felibrige', el diccionari més ric de la llengua occitana elaborat després d'una recerca lexicogràfica pregona per tota la geografia occitana, entre el 1878 i el 1886.  
Felibritge Frederic Mistral va sobresortir per la seva vàlua com a poeta, lexicògraf i etnòleg, però també com a creador del Felibritge, un nom inspirat en una antiga oració que significava savi o entès i que, per extensió, s'hi va aplicar el sentit de poeta patriota. Aquest moviment literari promovia l’occità amb les seves variants dialectals: el llemosí, l’alvernès, el provençal alpí, el gascó, el llenguadocià i el provençal. A més de forjar-lo com a llengua literària, els seus impulsors volien arribar al màxim nombre de lectors amb l'editorial Armana Prouvençau i l’adopció d’una grafia que tenia en compte els hàbits lectors d’una població alfabetitzada en francès. El 1876 el moviment felibritge es va dotar d’uns estatuts, es va institucionalitzar i va fixar una estructura territorial que abastava els països d’oc i també els de parla catalana.
Països Catalans El renaixement de la llengua d’oc impulsada per Frederic Mistral a la segona meitat del segle XIX es va convertir en mite i un referent per a Catalunya. El 1868, els felibres foren convidats a Barcelona per als Jocs Florals i se’ls n’atorgà la presidència. Van ser rebuts a Figueres, Girona i a Barcelona amb cerimònies, festes i parlaments. Posteriorment s’han fet encontres periòdics amb els felibres a casa nostra, com la que es farà aquest cap de setmana. La figura de Frederic Mistral, de fet, és molt coneguda als Països Catalans i en honor seu hi ha monuments, carrers i escoles que porten el seu nom... com també moltes Mireia.
L'occità L'occità és una llengua romànica occidental que es calcula que la parlen uns tres milions de persones a Occitània, un domini lingüístic que s’estén pels estats espanyol, italià i francès. La llengua occitana és oficial a Catalunya, i a la Val d’Aran llengua pròpia, gràcies a una llei del 2010. Al nostre país hi ha entitats que treballen per a la coneixença mútua dels pobles català i occità, com el Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) i l'associació Òc-Valéncia.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> CAOC: Any Mistral.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |