Edu365.cat

Si el temps ho permet i no hi ha cap impediments d'última hora, dijous a les 10.12 del matí s'ha d'envolar des de la base espacial de Kourou (Guaiana Francesa) un coet Soiuz-Fregat carregat amb Gaia, el satèl·lit de l'Agència Espacial Europea (ESA) que durant cinc anys ha de recollir dades de mil milions d'estrelles per a construir el mapa en tres dimensions de la Galàxia més complet. Agafa el relleu de la missió Hipparcos, que fa anys ja va analitzar cent vint mil estrelles amb una precisió equivalent a l'alçada d'una persona a la Lluna vista des de la Terra. Ara el projecte és deu mil vegades més potent.

Gaia és una missió emblemàtica tant per la seva capacitat de revolucionar l'astrofísica de les dècades vinents com pel desafiament tecnològic que implica. El satèl·lit col·loca Europa al capdavant de la disciplina de l'astrometria i pot posar en qüestió algunes de les regles de la física newtoniana. Gràcies a la informació obtinguda, es podrà tenir un coneixement molt més exhaustiu de la història de la Via Làctia, de l'origen a l'estat actual, i també descobrirà molts altres objectes del sistema solar: de planetes a nanes marrons, de galàxies llunyanes a quàsars. En conjunt, permetrà de catalogar mil milions d'estrelles, un 1% de tota la Galàxia. D'aquest immens nombre d'objectes, en calcularà la distància, la velocitat, la composició química..., i ho farà una mitjana d'unes setanta vegades per estrella durant la vida útil de la missió, que s'ha calculat en cinc anys. Així, qualsevol variació o moviment quedarà enregistrat.