VilaWeb - Diari escola: Un petit príncep amb grans principis

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dimarts, 14 de maig de 2024

> 'Que en són, d'estranys, els grans...!'

> L'escriptor

> Exposició commemorativa a Figueres

dimarts, 2 d'abril de 2013

El maig de 1942, l’editorial Reynald & Hitchcock encarregà a l'escriptor arpità Antoine de Saint-Exupéry un conte breu acompanyat de dibuixos originals. L’octubre d’aquell mateix any, l’autor el lliurava incloent-hi il·lustracions, fetes també per ell i inseparables del text. Finalment, el 6 d’abril de 1943 es publicà a Nova York 'El Petit Príncep', un any abans que l'autor desaparegués pilotant un avió en plena intervenció de la Segona Guerra Mundial.

Aquest llibret és sens dubte el més famós de l'autor, i uns dels més llegits d'aquest darrer mig segle, tant per menuts com per grans. El llibre relata el periple d'un príncep infantívol per planetes imaginaris, on coneix gent que es comporta d'una manera tan estranya que no se'n sap avenir. Quan fa cap a la Terra (el Petit Príncep és d'un planeta llunyà i petit) coneix un aviador en ple desert del Sàhara, perquè l'aparell que pilota ha tingut una pana, i el fa partícip de les seves vivències.

'Que en són, d'estranys, els grans...!'

Un vanitós que ningú no admira, un geògraf que no ha estat mai enlloc, un rei sense súbdits, un home de negocis que malaveja per posseir com més estels millor, però sense saber per què. Aquests són alguns dels personatges de 'El Petit Príncep'. Ell, el Petit Príncep, els demana per què fan allò que fan, i els plany de veure'ls trists, encaboriats i sense temps de dedicar-se a les coses petites, que, com potser ja sabeu, són sovint les més importants. El Petit Príncep se'n fa creus, de llur comportament, i acaba concloent que,'definitivament, la gent gran és molt estranya'.

L'escriptor

Nat el 1900 a la ciutat de Lió (Arpitània), Antoine de Saint-Exupéry va començar estudis d'arquitectura, encara que el 1926 va obtenir el títol de pilot civil. Però és com a escriptor que es va fer cèlebre. Fou ben bé allò que se'n diu un humanista, un home molt instruït i dotat d'una gran curiositat. Entre les seves obres es destaquen 'Correu del sud', 'Vol de nit', 'Terra dels homes', 'Pilot de guerra','El Petit Príncep' i 'Ciutadella', i en totes abunden els seus coneixements sobre el vol.

Exposició commemorativa a Figueres

En ocasió dels setanta anys de la primera edició, el Museu del Joguet de Figueres hi dedica una exposició en col·laboració amb l’Associació el Petit Príncep de Catalunya, que hi ha aportat cent trenta traduccions. I és que l'obra de Saint-Exupéry, setanta anys després, continua essent un referent de la literatura i s'ha publicat en les més diverses llengües i dialectes, com el crioll, el zulu, el tahitià, el búlgar, l’àrab, el guaraní, l’extremeny i el bolonyès. En total, l'associació en comptabilitza fins a 238. A l'exposició també es pot visionar 'El petit príncep' en llenguatge de signes català pel Grup de Teatre d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa.

MATERIALS

Antoine de Saint-Exupéry
Format:Web
Web oficial sobre Saint-Exupéry: biografia amb context històric i anàlisi de les facetes d'escriptor, pilot i inventor.
Le Petit Prince
Format:Web
Pàgina en francès dedicada íntegrament a aquesta obra mestra.
'El Petit Príncep'
Format:Web
Versió en català i en línia de l'obra.
Associació el Petit Príncep de Catalunya
Format:Web
Entitat creada el 2008 per a fomentar el coneixement i valors del llibre: amistat, solidaritat, pau, diversitat, tolerància, drets humans, etc.

QUE HO SABIES?

Antoine de Saint-Exupéry va desaparèixer el 31 de juliol de 1944, en plena Segona Guerra Mundial, poc després d'haver-se envolat a bord d'un avió Lightning P38 en una missió de reconeixement al sud-est d'Occitània. Fins el 7 d'abril de 2004 el ministeri de Cultura de França no va anunciar la identificació de les restes de l'avió, trobades quatre anys abans molt a prop del litoral de Marsella.
De 'El Petit Príncep', n'hi ha uns quants col·leccionistes empedreïts, com el francès Patrick Tourreau i el català Jaume Arbonès, que en té que totes les traduccions i va promoure'n el 2005 la versió en occità aranès.