VilaWeb - Diari escola: La 'nit tràgica' del Vallès

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

divendres, 5 de desembre de 2025

> Xifra de víctimes

> Precipitació inusual

> Esclat de solidaritat

dimecres, 26 de setembre de 2012

El 25 de setembre de 1962, la pluja va caure intensament tot el dia a la comarca del Vallès. Però no va ésser fins a les deu de la nit quan es va desencadenar la tragèdia. En tan sols tres hores hi van caure quasi dos-cents cinquanta litres d'aigua per metre quadrat i els rius, rieres i torrents es van desbordar. La força de l'aigua es va endur centenars de vides, cases, fàbriques, barris...

De resultes de l'aiguat, milers de families van quedar damnificades i les pèrdues materials es van comptabilitzar en quasi mil milions de pessetes (sis milions d'euros actuals). La pitjor tragèdia natural recent del país, causada pel desbordament dels rius Ripoll i Sec i les rieres del Palau i les Arenes, va afectar sobretot els nous barris d'immigrats, que omplien les fàbriques de la puixant indústria tèxtil de la comarca.

Xifra de víctimes

Les dades oficials aportades per la dictadura de Francisco Franco no es van fer públiques fins al cap d'un any, el juny de 1963, amb 692 morts i desapareguts. El municipi amb més víctimes va ésser Terrassa, amb 327; a Rubí n'hi ha haver 260; a Sabadell, 47; a Montcada i Reixac, 30; a Sant Quirze del Vallès, 15, i a Ripollet, 13. I a la comarca veïna del Baix Llobregat, la crescuda sobtada del Llobregat va deixar 36 morts a Molins de Rei. Recomptes periodístics recents, que han mirat de superar el silenci informatiu del règim franquista i els informes contradictoris dels municipis afectats, han ampliat la xifra al miler de víctimes, fruit de sumar-hi moltes persones indocumentades o no empadronades.

Precipitació inusual

La intensitat de la pluja caiguda el 25 de setembre de 1962 va ésser inusual, de més de dos-cents litres per metre quadrat en una sola hora i de sis litres per minut en alguns moments a Sabadell. Amb tot, aquesta mena de precipitacions no són estranyes en aquesta àrea del nostre país. Per a explicar la tragèdia, també cal fixar-se en uns rius i torrents molt bruts i en la nul·la planificació urbanística de l'època franquista, que permetia i esperonava a molts immigrats de construir-se petites cases, sense serveis, ben a prop de les lleres.

Esclat de solidaritat

Els immensos danys humans i materials causats per les riuades de fa cinquanta anys van deixar al descobert les terribles condicions de vida d'una part de la nombrosa immigració del sud de la península Ibèrica a Catalunya. A aquestes condicions, hi van respondre espontàniament molts ciutadans, que van suplir així la mala gestió de la catàstrofe de les autoritats franquistes. Voluntaris de tot el país es van abocar a oferir ajuda (menjar, roba, mantes...) i aquella gran mobilització va cohesionar, en part, molts municipis afectats. La catàstrofe també va comportar la progressiva canalització de rius i rieres, la construcció d'habitatges més dignes i l'augment de l’organització de moviments populars sindicals a les fàbriques.

MATERIALS

La nit tràgica
Format:Web
Mantingut pels museus de la conca del riu Ripoll, amb el suport de la Diputació de Barcelona i del Museu d’Història de Catalunya, s'hi aplega tota la documentació i la informació de les activitats organitzades a les ciutats afectades.
'La riuada de 1962. La catàstrofe que sacsejà la Terrassa invertebrada del franquisme'
Format:Llibre
Llibre de Jaume Valls i Vila.

QUE HO SABIES?

El locutor de Ràdio Barcelona Joaquín Soler Serrano va tenir un important paper, l'endemà mateix de la tràgica nit, en la mobilització ciutadana per fer arribar roba i menjar als afectats. Soler, que durant cinc dies seguits va llançar crides des dels micròfons, ha estat homenatjat enguany per l'Ajuntament de Terrassa amb un monòlit.
La solidaritat amb els afectats per la riuada va arribar de tot arreu. Com expliquen Ferran Sales Aige i Lluís Sales Favà al llibre La riuada de Franco (Pagès, editor 2012), el president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas, va desafiar el franquisme amb la promoció de col•lectes, en col•laboració amb els monjos de Montserrat.