Edu365.cat

La nit del 23 de juny, o de Sant Joan, és una de les celebracions més tradicionals i populars del nostre país. Des de temps immemorials, quan arriba el solstici d'estiu la nit del 21 de juny les persones donen la benvinguda al clima més càlid, amb celebracions de foc, les flames que consumeixen tots els rituals com un signe de renaixement i renovació de la vida.

L'origen de la celebració és realment antic, però també misteriós. N'hi ha que creuen que es remunta al neolític, quan se celebraven festes paganes per donar força al déu del sol i agrair-li la collita de l'any. Un aspecte important del solstici d'estiu és que marca el dia més llarg de l'any i és, per tant, seguit per la nit més curta, així que des d'aquest moment en endavant les hores de llum comencen a disminuir.

Amb el temps, l'església de Roma va cristianitzar aquesta tradició pagana, que havia de coincidir amb l'aniversari del naixement de sant Joan Baptista. Aquesta adaptació al ritual cristià es va produir el segle cinc de l'era cristiana.

Encara que varia en les tradicions regionals específiques, la celebració s'ha mantingut constant en l'empenta i la popularitat amb la qual es va donar a conèixer, que reuneix les comunitats i grups de familiars i amics a participar en la festa anual.

Casualment és al nostre país on les celebracions de la nit de Sant Joan s'han mantingut fidels al pas dels segles, i se celebra amb especial intensitat als pobles i ciutats. En paral·lel amb tradicions com les Falles d'Isil al Pirineu, la Crema deth Haro a la Vall d'Aran, la festa única celebrada a Ciutadella i les Fogueres d'Alacant. I, tot plegat, s'intensifica amb l'arribada de la flama del Canigó, símbol de la identitat cultural dels països de llengua catalana.