VilaWeb - Diari escola: Diada de Sant Jordi

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

divendres, 19 d'abril de 2024

> Qui va ésser Sant Jordi?

> Patró del Principat de Catalunya

> Festes dels enamorats

dijous, 19 d'abril de 2012

El 23 d'abril se celebra la diada de Sant Jordi, patró del Principat de Catalunya. Els llibres i les roses, presents que es fan les persones estimades, omplen els carrers de viles i ciutats en una festa que ha esdevingut un símbol de convivència. El dia de Sant Jordi ja fa segles que se celebra. Si originàriament era una festa de gent de cavalleria, a mitjan segle XV es va anar popularitzant, sobretot després del 17 d'abril de 1456, quan la Generalitat de Catalunya va animar la població a participar-hi. Fou aleshores que va sorgir el costum, mantingut fins els nostres dies, de regalar roses a les dames.

La llegenda de Sant Jordi fou molt celebrada durant el segle XIX, quan el moviment romàntic de la Renaixença la prengué com un símbol de les llibertats nacionals que calia recobrar i que va afavorir l’arrelament de la festa. Però no fou fins ben entrat el segle XX que la diada es va revestir amb tots els elements que avui la fan tan excepcional. En efecte, el 7 d'octubre de 1926 es va fer per primera vegada el Dia del Llibre, en commemoració del naixement de l'escriptor Miguel de Cervantes Saavedra, autor del Quixot. La idea sorgí de l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel Andrés, que la va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Quatre anys més tard, el 1930, aquest dia es traslladà al 23 d'abril, diada de Sant Jordi i data de la mort de Cervantes. Finalment, el 1995 l'Organització de les Nacions Unides de l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va declarar el 23 d'abril Dia Mundial del Llibre.

Qui va ésser Sant Jordi?

Diu la tradició que Jordi era un soldat romà de la Capadòcia (l'Àsia Menor) que, per la seva actitud coratjosa, passà a formar part de la guàrdia personal de l'emperador Dioclecià. Quan el 303 Dioclecià decretà la persecució dels cristians, Jordi li confessà que era cristià i s'oposà a dur a terme el decret, raó per la qual fou torturat i executat. La veneració de Sant Jordi, convertit de seguida en el megalomàrtir (el gran màrtir) de les esglésies cristianes orientals, s'estengué per l'occident europeu; igual passà amb la llegenda que atribuí al cavaller Sant Jordi la mort d'un drac esfereïdor per alliberar una princesa. La tradició catalana situa aquesta llegenda entorn de la vila de Montblanc (Conca de Barberà). L'actitud valerosa de Jordi es va popularitzar enormement entre els primers cristians. Uns quants segles més tard, probablement en temps de les croades, el mite de Sant Jordi arribà a Occident.

Patró del Principat de Catalunya

Segons que explica el 'Costumari Català' de Joan Amades, l'origen del patronatge català de Sant Jordi es remunta a la fi del segle XI, més concretament, al 1094. Aquest any el rei Pere I d'Aragó, després d'invocar l'ajut de Sant Jordi, va vèncer a la batalla d'Alcoraç les tropes que el rei àrab de Saragossa, Almoçaben, havia enviat al rei d'Osca, Abderraman, per ajudar-lo en la lluita contra els catalans. Agraït, el rei va proclamar Sant Jordi patró de la noblesa catalana. Des d'aleshores, l'aristocràcia del Principat, l'estament que governava la societat medieval ensems amb el rei, va celebrar justes, torneigs i jocs d'armes de tota mena en homenatge del sant patró. Els de més renom eren els que es feien a la plaça del Born de Barcelona. El 1456 la Generalitat de Catalunya féu una crida perquè el 23 d'abril tothom celebrés la diada de Sant Jordi. També d'aquesta època data el costum de repartir roses a les dames que assistien a la missa celebrada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Tot amb tot, no fou fins el 1667 que el papa Climent IX aprovà oficialment el patronatge català de Sant Jordi, amb celebració el dia 23 d’abril. També és patró de Geòrgia, la Gran Bretanya, Lituània, Portugal, Rússia...

Festes dels enamorats

La diada de Sant Jordi, en què la tradició marca que les persones que s'estimen es regalin llibres i roses, ha esdevingut el dia dels enamorats per excel·lència a Catalunya. Però al sud del nostre país, al País Valencià, els enamorats tenen una altra data tradicional, el 9 d'octubre, en recordança de l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de València el 1238. La commemoració del Nou d'Octubre guanyà molta popularitat devers el segle XV, amb la tirada de petards i coets (piules i tronadors) i l'encesa de fogueres, però fou suprimida de cop pel decret de Nova Planta (1707). Fou aleshores que els pastissers i confiters valencians tingueren la pensada de perpetuar la commemoració per uns altres camins: a base de dolços de massapà en forma de fruita, hortalisses, piules i tronadors, tot plegat embolicat amb un mocador. Heus ací l'origen de la mocadorada ('mocadorà'), el present que els enamorats es fan el 9 d'octubre, per Sant Dionís.

MATERIALS

Sant Jordi 2012
Format:Web
Especial sobre Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Sant Jordi 2012
Format:Web
Recursos agrupats per temes: llegenda i tradició, llibres i roses, jocs i activitats. A l'edu365.cat.
Sant Jordi
Format:Web
Patronatge, llegenda, diada i recursos literaris.
Festes de Sant Jordi
Format:Web
De tot el país; recollides pel portal Festes.org.
Saint George
Format:Web
Informació de la BBC.
Va de llibres
Format:Web
Portal de l'Edu365 amb tot de llibres per triar i remenar.

QUE HO SABIES?

La diada de Sant Jordi no se celebra únicament al Principat, ans és ben present en altres viles i ciutats del país, com ara Alcoi (l'Alcoià), on any rere any s'hi fan les festes de moros i cristians en homenatge a Sant Jordi, patró d’aquesta ciutat. En aquest cas, l'origen del patronatge de Sant Jordi cal cercar-lo en la batalla d'Alcoi, esdevinguda el 23 d'abril de 1276. Segons diu la llegenda, les tropes cristianes del rei Jaume I el Conqueridor van vèncer amb l'ajut del sant patró les del cabdill musulmà Al-Azraq, que va caure mort en el combat.
'Jordi' prové de 'gueòrguios', val a dir: 'pagès'. Del mateix radical grec deriva Geòrgia ('terra de pagesos'), nom que donem a un país caucàsic.
El 23 d'abril és una data clau per a la literatura: aquell dia es van morir o van néixer Miguel de Cervantes, Vladímir Nabokov, Josep Pla, William Shakespeare i Garcilaso de la Vega.