VilaWeb - Diari escola: Teresa Pàmies, l'escriptora compromesa

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dijous, 25 d'abril de 2024

> Obra literària

> En guerra

> Exili

dijous, 15 de març de 2012

L'escriptora Teresa Pàmies es va morir dimarts a noranta-tres anys a Granada. Nascuda a Balaguer el 1919, Pàmies va escriure sobretot novel·la, dietaris, narrativa, articles i reportatges. Molt lligada als moviments polítics i socials durant la guerra de 1936-1939, la seva militància amb el partit comunista la va portar a l'exili, i des de l'any 1939 fins el 1971 va viure a l'Amèrica llatina, l'Europa de l'est i França. Es va casar en la clandestinitat amb Gregorio López Raimundo, aleshores secretari general del PSUC, i un dels seus fills és el també escriptor Sergi Pàmies. Quan va tornar a Catalunya després de l'exili, es va abocar a la literatura.

Atreta per l’actualitat, sobretot la política i amb interessos ben diversos, va col·laborar en mitjans de comunicació com Avui, Presència, Serra d’Or, El Temps i Catalunya Ràdio. Algunes d’aquestes col·laboracions es van aplegar al volum 'Opinions de dona' (1983) i 'La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques' (1999). Teresa Pàmies és considerada un referent per a moltes dones nascudes durant la dictadura franquista.

Obra literària

Entre les obres més destacades de Teresa Pàmies hi ha 'Testament a Praga' (en col·laboració amb el seu pare i premi Josep Pla el 1970), 'Quan érem capitans' (1974), 'Va ploure tot el día' (1974), 'Gent del meu exili' (1975) i 'Jardí enfonsat' (1992). Una bona part d'aquesta obra ha esdevingut un testimoni viu de la guerra i l'exili català, i es mou entre la novel·la i la memòria. Pàmies també va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2001 (fou la segona dona a rebre el guardó després de Mercè Rodoreda) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, el 1984.

En guerra

L'any 2005 va publicar 'Estem en guerra. Escrits 1936-1939' (Cossetània), un llibre que recull una bona part dels escrits, discursos, declaracions i reportatges que va fer l’escriptora durant els anys de la guerra de 1936-1939. En el pròleg explica com als disset anys va deixar el seu Balaguer natal i l’ofici de modista per entrar en la militància activa i convertir-se en dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Els curadors de l’obra destaquen el valor d’aquests escrits perquè mantenen l’energia i l’emoció d’aquell moment.

Exili

Arran de la guerra de 1936-1939, Teresa Pàmies va ingressar al camp de refugiats de Magnac-Laval, prop de Llemotges (Occitània). Posteriorment se'n va anar a la República Dominicana, passant per Cuba, i finalment es va establir a Mèxic. En aquell país va estudiar periodisme a la Universitat Femenina. No va tornar a Europa fins el 1947, quan va residir un any a Belgrad (Iugoslàvia), on va treballar a la ràdio. Després va viure dotze anys a Txecoslovàquia, on va ser redactora de les emissions en català i castellà de Ràdio Praga. I, abans de tornar a casa a la primeria de 1970, va estar-se encara uns quants anys a París, on va col·laborar en el periodisme militant de l'exili.

MATERIALS

Teresa Pàmies
Format:Web
Perfil de l'escriptora a la pàgina de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Teresa Pàmies i Bertran
Format:Web
Entrada de l'Enciclopèdia Catalana.