VilaWeb - Diari escola: Robots a Mart

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dijous, 18 d'abril de 2024

> Mars 500

> La 'cursa marciana'

> Vida a Mart?

dijous, 24 de novembre de 2011

Si no hi ha imprevistos d'última hora, dissabte s'envolarà de la base espacial de Cap Canaveral de Florida el Mars Science Laboratory (MSL). La destinació d'aquest coet, que transporta un vehicle totterreny, és Mart, i es preveu que arribi a destinació l'agost de 2012. Quan aterri a la superfície del planeta vermell en sortirà el robot explorador Curiosity, un veritable laboratori sobre rodes que té per objectiu determinar si alguna vegada hi va haver vida en aquest planeta.

Una de les principals novetats tècniques del vehicle és que funciona amb un petit generador de radioisòtops, en comptes dels panells solars dels últims exploradors nord-americans que l'havien precedit: el Pathfinder (1997) i les sondes bessones Spirit i Opportunity (2004).

Mars 500

El 2 de juny de l'any passat els astronautes Romain Charles, Diego Urbina, Wang Yue, Sukhrob Kamolov, Alexei Sitev i Alexandr Smoleevski van entrar en una càpsula espacial de dos-cents metres quadrats amb l'objectiu de no sortir-ne durant cinc-cents vint dies. La tercera prova duta a terme a les instal·lacions de l'Institut Rus de Problemes Biomèdics prop de Moscou, per preparar humans a aguantar un viatge tripulat d'anada a Mart i tornada, es va completar el 4 de novembre passat amb la sortida dels sis astronautes de la càpsula. Amb l'experiment s'han obtingut dades experimentals sobre l'estat de salut i la capacitat de feina i organització d'un grup humà per a romandre molt de temps en condicions d'aïllament i en un entorn hermèticament tancat.

La 'cursa marciana'

En la història de la cursa espacial ja hi ha hagut gairebé quaranta llançaments de naus cap a Mart. Des de 1960, només la meitat han reeixit a arribar-hi i han complert l'objectiu. Dotze de les missions incloïen intents d'aterrar a la superfície, però només set van transmetre dades. La majoria de missions fallides van tenir lloc els primers anys de l'exploració espacial, sobretot dins el programa de recerca espacial soviètic. El programa d'exploració de la NASA, en canvi, ha estat més reeixit: tretze missions de vint de llançades (el 65%). A més de la Unió Soviètica (o Rússia) i els EUA, també han enviat missions d'estudi de Mart el Japó, la Unió Europea i la Xina.

Vida a Mart?

El debat sobre si hi ha vida a Mart fa temps que s'allarga. Sabem, amb tot, que en les condicions actuals és molt improbable que hi hagi cap forma de vida. La força de la gravetat del planeta és molt més baixa que no la de la Terra i, per tant, els raigs del sol passen quasi sense filtrar. Mart també té molt diòxid de carboni, un gas pesant que fa irrespirable l'atmosfera. La important fluctuació de temperatures, alhora, genera forts vents a la superfície, i la capa d'ozó, que protegeix dels raigs ultraviolats, és extremadament prima.

MATERIALS

Mart
Format:Web
Entrada de la Viquipèdia.
Mars
Format:Web
Molta informació de Mart, a la web de la NASA.

QUE HO SABIES?

A Mart hi ha el mont Olimp, la muntanya més alta del sistema solar. Fa més de 24.000 metres, tres vegades més que no l'Everest.
Us heu preguntat mai per què Mart és conegut amb el nom de planeta vermell? Es deu a l'abundosa presència d'òxid de ferro a la superfície, que dóna als seus deserts un color ataronjat vermellós.