Edu365.cat

Encara avui, el mot 'alcalde' (imposat per l'administració espanyola al nostre país) es confon tot sovint amb el de 'batlle', de la mateixa manera que l'alcaldia s'identifica en certs casos amb la batllia. Però a l'edat mitjana, que és quan les ciutats comencen a autogovernar-se, el batlle no era pas un representant de la ciutat, sinó del rei, i s'encarregava de recaptar els impostos de la ciutat. Per entendre'ns, era com un ministre de finances modern. De fet, al principi les ciutats eren viles reials, és a dir, que depenien directament del rei, cosa que els permetia de viure una mica més tranquil·les que no pas els pagesos, sotmesos als senyors feudals. Ara, això va començar a canviar en temps de Jaume I el Conqueridor (1208-1276), quan les ciutats van començar a deslligar-se de la tutela reial i van aconseguir més autonomia municipal. D'aquesta manera, batlles i veguers, que també eren representats del rei, van passar a un segon pla. La raó d'aquesta evolució és ben simple. El rei necessitava diners per fer guerres, i els diners es feien a les ciutats. Però aquestes no en donaven pas en canvi de res, sinó de més privilegis. Aquesta manera de fer, tan característica del nostre país, s’anomena 'pactisme'. Ara, que les ciutats tinguessin més poders no vol pas dir que fossin més democràtiques, com sigui que eren governades per uns pocs privilegiats: els prohoms, ciutadans d'origen noble i burgesos enriquits amb l'activitat comercial.

L'alcalde és el màxim governant d'un municipi, elegit democràticament. Però 'màxim' no vol pas dir únic ni sol, sinó que té l'ajuda dels tinents d'alcalde, sobretot a les grans ciutats, que són els seus col·laboradors de més rang. Un tinent d’alcalde té unes tasques específiques i substitueix l’alcalde quan aquest, per un motiu o un altre, no pot exercir les funcions que li pertoquen. També hi ha els regidors, que són els responsables d'una determinada àrea del govern de la ciutat; és per això que hi ha regidors de cultura, d'habitatge, de turisme, de joventut, de salut pública... Finalment, a les ciutats grans hi ha els regidors de districte, que gestionen cada un dels districtes en què s'ha dividit la ciutat. Tots aquests càrrecs municipals no recauen pas per força en representants d’un mateix partit polític, i si la formació política de l'alcalde no obté majoria absoluta, el govern municipal sol ésser de coalició, format per membres de partits distints.

Que les tasques de la ciutat siguin delimitades i dividides per sectors i districtes no vol pas dir que els alcaldes no hi diguin la seva. En realitat, són ells qui dicten l'orientació política i les línies mestres de la gestió del municipi, i que donen el vist-i-plau a les qüestions més importants. Els alcaldes tenen un seguit de competències que els són pròpies: representar la ciutat, tant dins l'estat com a l'estranger; nomenar, si escau, tinents d'alcalde; dictar decrets i bans i fer-los complir; encarregar-se de la gestió econòmica de la ciutat, d'acord amb el pressupost aprovat pel consell municipal; dirigir el personal de l'administració i la policia municipals...