VilaWeb - Diari escola: Mig segle de 'La pell de brau'

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dijous, 2 de maig de 2024

> Ai Espanya

> Versos de gran força

> De Sepharad a Sinera

dilluns, 28 de juny de 2010

Aquest 2010 fa cinquanta anys de la publicació de 'La pell de brau', l'obra més coneguda de Salvador Espriu (1913-1985), un dels grans noms de la literatura catalana.

Els escrits d'Espriu tenien fama de difícils, i encara més la seva poesia, però el fet és que 'La pell de brau' va aconseguir un gran ressò. A Catalunya, naturalment, però també a Espanya i a més països.

Escrita entre el 1957 i el 1958, 'La pell de brau' va aparèixer el 1960, en plena dictadura franquista, però també en uns moments en què l'oposició al règim començava a manifestar-se més clarament. En aquest context, el poema va esdevenir un símbol de la resistència de la cultura catalana, una cultura que la dictadura mirava d'anorrear fos com fos.

Coincidint amb els cinquanta anys de la publicació del llibre, Columna Edicions n'ha fet una reedició, acompanyada d'un apèndix en què set personalitats més o menys lligades al periodisme en fan una interpretació pròpia. El pròleg ha anat a càrrec del crític literari Josep Maria Castellet, expert en l'obra d'Espriu.

+ VilaWeb TV: L'Espriu que vam conèixer.

Ai Espanya

+ El llibre ha estat reeditat aquest 2010.

'La pell de brau' tracta del drama històric d'Espanya, i, particularment, de la guerra del 1936-1939 i de la dictadura subsegüent. Al poema, Espanya s'hi anomena Sepharad, nom hebreu de la Península Ibèrica. La realitat de Sepharad és trista, desoladora: no hi ha llibertats (ni individuals ni col·lectives), ni justícia, ni tolerància. Tot i amb això, Espriu obre una escletxa a l'esperança: a la possibilitat que les nacions que la integren puguin un dia viure plegades en pau i en llibertat, sense imposicions, sense submissions (la seva esperança era que la identitat de la nació catalana fos reconeguda dins Espanya).

Versos de gran força

+ Fragment del poema XLVI.

El llibre d'Espriu conté passatges d'una gran força, d'un gran valor ètic: 'A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol'; 'Fes (a Sepharad) que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills; 'Direm la veritat, sense repòs, per l'honor de servir, sota els peus de tots'; Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures'; 'I tu, home dels dies d'ara de Sepharad, no visquis més la mort d'un repòs covard, arrisca't a salvar-te del teu mal'...

De Sepharad a Sinera

+ Arenys de Mar (Sinera).

A l'obra d'Espriu Sepharad s'oposa a Sinera, palíndrom d'Arenys, amb substitució de la y per la i. Tot i haver nascut a Santa Coloma de Farners (la Selva), Espriu se sentia molt lligat a Arenys de Mar (Maresme), d'on eren tots els seus avantpassats. Per Espriu, Sinera era el passat mític, els estius passats a la casa familiar, la felicitat dels anys d'abans de la guerra.

MATERIALS

'La pell de brau'
Format:Web
Reedició de l' obra, publicada a l'abril per Columna Edicions.
L'Espriu que vam conèixer
Format:Web
Vídeo de VilaWeb, publicat enguany, en ocasió dels vint-i-cinc anys de la mort d'Espriu.
Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu
Format:Web
Amb seu a Arenys de Mar.
Salvador Espriu: el temps de les paraules
Format:Web
Vídeo del programa 'El meu avi' dedicat a Espriu, emès per la Televisió de Catalunya el 2001.
Salvador Espriu
Format:Web
Un altre vídeo sobre l'escriptor, també de Televisió de Catalunya.
Salvador Espriu
Format:Web
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

QUE HO SABIES?

Passada la guerra, Espriu es va inclinar pel conreu de la poesia, en part per raons polítiques: els censors de la dictadura no se'ls miraven gaire, els llibres de poesia (gènere minoritari); i si se'ls miraven, no els entenien.
Espriu era un escriptor molt meticulós, molt perfeccionista, i ell mateix es considerava un artesà de la llegua. Escriure li donava més maldecaps que no pas plaer, deia.