Edu365.cat

Enguany fa cent cinquanta anys que va néixer el poeta Joan Maragall, i l'any vinent en farà cent que es va morir i és per això que se celebra l'Any Maragall: per recordar-lo i per posar-ne en relleu els aspectes menys divulgats. Entre els actes programats hi ha una exposició sobre el poeta i la seva obra al Palau Moja de Barcelona, i una jornada d'intercanvi, amb la intervenció de docents i estudiants, que presentaran els treballs fets. L'una i l'altra es faran la primavera de l'any que ve.

Joan Maragall (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) és un intel·lectual de referència i un poeta eximi. Admirat i respectat en vida i després de mort per la seva categoria literària (com a poeta, columnista, traductor) i per la seva grandesa moral (demostrada arran de la Setmana Tràgica), la seva obra encara és ben vigent avui.

Fill d'un petit industrial del tèxtil, el seu pare volia que continués el negoci, però ell s'hi va resistir i va estudiar lleis. Als vint-i-cinc anys encara s'estava a cals pares, no festejava i tenia la carrera literària per fer. El 1890 va començar a escriure al Diari de Barcelona i el 1891 es va casar amb Clara Noble, amb qui va tenir tretze fills.

Una de les facetes menys conegudes de Maragall és la d'articulista. En els seus articles parla de quasi tot: de la ciutat, de política local i internacional, de costums, dels nous invents... Ara, la seva producció poètica se sustenta en 'la paraula viva', una paraula espontània que neix de l'emoció i de la sinceritat i que retrobem en poemes com ara 'Oda nova a Barcelona' i el 'Cant espiritual'.