|
|
|
|
|
 |
 |
 > Context històric > Mutilació de Catalunya > El cas de Llívia dijous, 5 de novembre de 2009
Dissabte, dia 7 de novembre, farà just tres-cents cinquanta anys del Tractat dels Pirineus, signat el 1659 per les monarquies espanyola i francesa. Aquest tractat va significar l'escapçament del país, puix que França aconseguí d'emparar-se del Rosselló i d'una part de la Cerdanya, els territoris que avui anomenem 'Catalunya Nord'.
Amb la voluntat de difondre el tractat i les conseqüències que se'n van derivar, s'ha instituït la Comissió 350 Anys, integrada per algunes entitats catalanes de totes dues bandes del Pirineu. La ciutat rossellonesa de Perpinyà concentrarà dissabte els actes commemoratius. A les 10.00 s'hi desplegarà la Fira d'Entitats, organitzada per Òmnium Cultural i per la Federació d'Entitats per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes a Catalunya Nord; i a les 14.00, hi començarà la manifestació reivindicativa, que tindrà per lema '350 anys de resistència. Esborrem el Tractat dels Pirineus'. La manifestació anirà seguida de parlaments i d'una marxa de torxes en direcció a la Casa Musical, on actuaran els valencians Al Tall, entre més grups. Tot plegat coincidirà amb l'arribada de la flama del Canigó: de fa anys, el Correllengua es clou el 7 de novembre a Perpinyà.
 
Context històric)
+ Signatura del tractat, amb Lluís XIV i Felip IV. Pintura de Laumosnier.
El 1635, les monarquies espanyola i francesa entraren en guerra, guerra emmarcada dins un conflicte d'abast europeu: la guerra dels Trenta Anys. Les hostilitats tingueren per escenari Catalunya, que el 1640 s'aixecà contra la monarquia espanyola en la dita guerra dels Segadors, que no es resolgué fins el 1652, amb la derrota catalana. Set anys després, el 1659, França i Espanya segellaven la pau, i Catalunya en pagava les conseqüències.
Mutilació de Catalunya)
+ Amb l'acord, passaven a sobirania francesa el Rosselló i la meitat septentrional de la Cerdanya.
La pau fou signada el 7 de novembre a l'illa dels Faisans (País Basc), entre els representants dels reis francès i espanyol, Lluís XIV i Felip IV. Aquest actuà totalment al marge de les institucions catalanes, que ni tan sols foren informades de les negociacions. El resultat de l'acord fou la mutilació dels Països Catalans i, més concretament, de Catalunya. El comtat del Rosselló passava a sobirania francesa, igual que la meitat septentrional de la Cerdanya.
El cas de Llívia)
+ Carreró de Llívia.
En efecte, l'acord també implicà la divisió de la Cerdanya. S'hi establia l'annexió francesa de trenta-tres pobles cerdans. La designació d'aquests pobles es féu a Llívia el 1660. El diplomàtic Miquel de Salbà aconseguí de preservar aquesta població de l'annexió: al·legà que Llívia era una vila, no pas un poble (o un 'village', com en deien els francesos).
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> La Catalunya escapçada: vídeo.
> Auca de Catalunya Nord.
> 'Els catalans no tenim fronteres': manifest preparat per Òmnium Cultural.
> 'Els segadors', versions antiga i moderna.
I també...
- 'La gent és conscient que aquesta terra és catalana': entrevista amb Hervé Pi, president de la Federació.
- La USAP de Perpinyà, exponent esportiu de catalanitat.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |