VilaWeb - Diari escola: Hipàtia: la primera científica

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dissabte, 27 d'abril de 2024

> Astrònoma, matemàtica i filòsofa

> Raó contra intolerància

> Alexandria

dilluns, 5 d'octubre de 2009

Divendres, 9 d'octubre, s'estrenarà als cinemes 'Àgora', film centrat en Hipàtia d'Alexandria, considerada la primera (ben documentada) científica de la història.

La direcció de 'Àgora' ha anat a càrrec d'Alejandro Amenábar, guanyador d'un Oscar de Hollywood per 'Mar endins'. Rachel Weisz, així mateix guanyadora d'un Oscar ('El jardiner fidel'), hi fa el paper d'Hipàtia. Rodat en anglès (no es podrà veure en català) i amb un pressupost de cinquanta milions d'euros, el film ha estat lloat pel rigor històric, per la versemblança dels fets narrats.

L'escenari d'aquests fets és l'Alexandria egípcia del segle IV, en un Imperi Romà marcat per l'ascens del cristianisme, convertit en religió oficial per l'emperador Teodosi I (379-395). L'ascens del cristianisme implica la reculada del paganisme, en aquest moment molt identificat amb la ciència, amb el coneixement.

Aquest és el context històric de la vida d'Hipàtia, una dona de creences paganes (els pagans no compartien la creença cristiana en un sol déu), culta, intel·ligent i de gran bellesa.

Astrònoma, matemàtica i filòsofa

+ Rachel Weisz fa d'Hipàtia a 'Àgora'.

Hipàtia era filla del matemàtic i filòsof Teó, encarregat de la biblioteca d'Alexandria, que li procurà una educació molt acurada. Es destacà en els camps de l'astronomia, la matemàtica i la filosofia: abraçà el neoplatonisme, corrent filosòfic fundat per Plotí (s. III), que havia trobat la inspiració en l'obra de Plató. No ens n'ha arribat cap obra, per bé que en tenim referències copioses. Dissenyà un astrolabi per a observar la posició dels astres; i un hidròmetre, per a mesurar la magnitud dels líquids.

Raó contra intolerància

+ Hipàtia. 'Escola d'Atenes' de Raffaello.

Ferma de conviccions i consagrada a l'estudi, Hipàtia fou assassinada amb crueltat extrema per un grup de cristians fanàtics, el 415. La vida que menà i la mort que sofrí en fan un símbol de la llibertat de pensament, de la raó, en oposició a la violència i a la intolerància; una intolerància que un quart de segle abans, el 391, havia destruït la biblioteca d'Alexandria, la més cèlebre de l'antiguitat.

Alexandria

+ Alexandria fou fundada per Alexandre el Gran el 332 aC.

Fundada per Alexandre el Gran el 332 aC, Alexandria havia esdevingut, a redós de la biblioteca i del museu, un centre intel·lectual de primeríssim nivell, punt de trobada de científics i filòsofs; una ciutat cosmopolita i multiètnica, amb una comunitat jueva molt important. La brillantor passada havia deixat pas, a la darreria del segle IV (en temps d'Hipàtia), a les discòrdies civils i religioses.

MATERIALS

Agora
Format:Web
Pàgina oficial d'aquest film. També en espanyol.
Hypatia of Alexandria
Format:Web
Wikipedia.
Explore Egypt
Format:Web
Pàgina de la nova biblioteca d'Alexandria (2002), adreçada al jovent.
Eternal Egypt
Format:Web
Pàgina dedicada a més de cinc mil anys de civilització egípcia.

QUE HO SABIES?

Hipàtia no es va voler casar per poder-se dedicar enterament a l'estudi.
En temps de l'Imperi Romà, Alexandria tenia més de mig milió d'habitants, únicament superada per Roma.
La famosa biblioteca de la ciutat havia arribat a custodiar més de set-cents mil volums.