Edu365.cat

Dimecres, 22 d'abril, la República de Sud-àfrica va tenir eleccions, les quartes d'ençà de la fi de la segregació racial, o apartheid, el 1994, que portaren l'històric dirigent negre Nelson Mandela a la presidència del país, fins el 1999.

En les tres primeres eleccions democràtiques i multiracials, la victòria va anar a parar molt folgadament al partit de Mandela, el Congrés Nacional Africà (ANC), fundat el 1912 amb el propòsit d'abolir l'apartheid. Però aquestes últimes eleccions es presentaven, d'entrada, més disputades que no pas les anteriors. I això per dos factors, al capdavall entrellaçats.

Fa poc més de quatre mesos es va fundar el Congrés del Poble (COPE), partit resultant d'una escissió del Congrés Nacional Africà, al qual semblava que podia esgarrapar molts vots. L'escissió fou motivada, en gran part, pel perfil del candidat del Congrés Nacional Africà, Jacob Zuma.

Lluitador contra l'apartheid (va passar deu anys a la presó), Zuma és un polític carismàtic, molt popular entre la població negra més desafavorida. Però el seu to és molt populista, i la seva trajectòria, esquitxada de casos de corrupció i d'una acusació de violació, de la qual fou absolt.

Doncs bé, el Congrés Nacional Africà ha tornat a guanyar clarament, amb el 65,9% dels vots, però no ha aconseguit de revalidar la majoria de dos terços (a les últimes eleccions va tenir el 70% dels vots). L'Aliança Democràtica (DA), el partit més lligat a blancs i mestissos (els anomenats 'coloured'), ha aconseguit el 16,6% dels vots; i el Congrés del Poble, el 7,4%.

La gran pregunta que es fan els analistes és si el perfil del guanyador és el més adient per a consolidar la democràcia sud-africana.