VilaWeb - Diari escola: Gràcia, l'orgull d'una vila

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dijous, 2 de maig de 2024

> El segle XIX: reivindicació de la independència municipal

> 1897: annexió a Barcelona

> Vitalitat i tradició associativa

dijous, 23 d'abril de 2009

Diumenge, 19 d'abril, es va fer l'acte oficial del canvi de nom de la plaça de Rius i Taulet, que passà a dir-se plaça de la Vila de Gràcia. L'acte esdevingué una reivindicació de la personalitat de Gràcia, municipi independent fins el 1897, quan fou agregat a Barcelona.

El canvi de nom ha estat el resultat d'un procés que ha tingut el suport de diverses entitats gracienques. Aquest procés va començar fa cinc anys, amb la fundació del Grup 1850, capdavantejat pel dirigent gracienc del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Albert Musons, mort el 2007.

Entre els propòsits fundacionals d'aquest grup hi havia el de promoure una campanya popular en favor de donar a la plaça (on hi ha la seu del districte) un nom que s'escaigués més amb la història de la vila. Això, des del respecte màxim a la figura de Francesc de Paula Rius i Taulet, batlle de Barcelona i impulsor de l'Exposició Universal del 1888.

El canvi de nom va rebre el vist-i-plau després d'una consulta popular en què van prendre part més d'un miler de graciencs, gairebé el 56% dels quals va votar pel nom de plaça de la Vila de Gràcia.

La institucionalització del canvi de nom es va fer dins els actes commemoratius de la revolta de les quintes del 1870 (la quinta era un mètode de lleva de soldats per sorteig molt impopular, per tal com feia que s'haguessin d'incorporar a files els homes provinents, sobretot, de les classes treballadores, amb menys recursos econòmics). En aquesta revolta, que també abastà uns altres pobles del pla de Barcelona, la campana de la torre de l'actual plaça de la Vila de Gràcia no deixà mai de tocar.

+ Vila de Gràcia: edició local de VilaWeb.

El segle XIX: reivindicació de la independència municipal

+ Campanar de Gràcia, al bell mig de la plaça de la Vila.

La reivindicació de la independència municipal de Gràcia, una constant del segle XIX, es veié afavorida pel desenvolupament industrial, que féu de la vila un nucli molt important dels moviments obrer, republicà i federalista. Gràcia tingué autonomia durant l'anomenat Trienni Constitucional (1820-1823). El 1830 aconseguí oficialment el títol de vila, però no fou fins al cap de vint anys, el 1850, que pogué governar-se de manera autònoma.

1897: annexió a Barcelona

+ Plànol del projecte de l'Eixampla.

L'experiència durà encara no mig segle: el 1897 Gràcia era annexionada a Barcelona, juntament amb els municipis de les Corts, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals i Sants (Sarrià fou l'últim poble del pla de Barcelona d'ésser annexionat, el 1921). Per aquell temps, a l'àrea que separava aquests pobles del nucli antic de Barcelona s'hi anava fent l'Eixampla, de traçat quadricular, projectat per l'urbanista Ildefons Cerdà el 1859.

Vitalitat i tradició associativa

+ Cartell de la festa major del 2008.

Ben diferent és la trama de Gràcia, amb abundants places i carrers més estrets, engalanats de cap a cap per la festa major, de mitjan agost, testimoni de la vitalitat i la tradició associativa de la vila. Entre les entitats amb més història hi ha els Lluïsos de Gràcia, associació sociocultural i esportiva instituïda el 1855; l'Orfeó Gracienc, fundat pel compositor Joan Balcells; el Club Esportiu Europa, que té per estadi el Nou Sardenya, amb cabuda per a set mil espectadors; i el Club Excursionista de Gràcia, que de primer adoptà el nom de Grup Excursionista Mai Enrere.

MATERIALS

GràciaNet
Format:Web
Xarxa Ciutadana de la Vila de Gràcia.
Graciapèdia
Format:Web
L'enciclopèdia lliure de la vila de Gràcia. Des de GràciaNet.
Gràcia Televisió
Format:Web
Amb vídeos d'actualitat sobre la vila.
Gràcia
Format:Web
Pàgina oficial del districte.

QUE HO SABIES?

El cèlebre passeig de Gràcia, inaugurat el 1827, fou construït damunt del camí que unia Gràcia amb Barcelona, ciutat que encara no s'havia expandit extramurs (baixant de Gràcia, s'hi entrava pel portal de l'Àngel).
El tramvia entre totes dues ciutats entrà en funcionament el 1872.
La vila de Gràcia és integrada al districte barceloní de Gràcia, que té més de cent vint mil habitants.