Edu365.cat

Aquest 2009 fa quatre-cents anys de l'expulsió dels moriscs, els descendents dels musulmans que continuaren habitant la Península Ibèrica després de l'anomenada Reconquesta (conquesta, duta a terme pels regnes cristians, del territori ocupat pels musulmans a la primeria del segle VIII).

L'expulsió, culminació d'un ambient d'intolerància religiosa creixent, fou decretada pel rei Felip III de Castella, i afectà tant els moriscs de la corona castellana com els de la corona catalano-aragonesa, forçats a abandonar la terra de naixença i la dels avantpassats (molts partiren en direcció al nord d'Àfrica, al Magrib).

A la corona catalano-aragonesa l'expulsió tingué una gran repercussió, car els moriscs representaven el 20% de la població. A l'Aragó eren 60.000, força més que no a Catalunya, poc més de 4.000. Ara, on n'hi havia més, de llarg, era al País Valencià (antic Regne de València), tal vegada el 34% de la població: fonts històriques indiquen que n'hi havia entre 117.000 i 170.000.

En aquest territori, les conseqüències econòmiques de l'expulsió foren molt negatives. Afectaren la producció agrícola, atès que els moriscs eren, fonamentalment, pagesos, però també afectaren les classes mitjanes i l'aristocràcia rural. A sobre, la repoblació no fou immediata, ni de bon tros: el País Valencià no recuperà el nombre d'habitants que tenia abans de l'expulsió fins al cap de cent cinquanta anys.

Amb motiu del quatre-centè aniversari de l'expulsió dels moriscs, la Universitat de València ofereix l'exposició 'Entre terra i fe', oberta fins el 28 de juny, per fer conèixer la vida dels musulmans del País València: del 1238, any de la conquesta de València pel rei Jaume I, al 1609, quan en foren foragitats. L'exposició consta de tres parts, titulades 'De la conquesta a la conversió. Els mudèjars'; 'De la conversió a l'expulsió. Els moriscs'; i 'L'herència islàmica. Cultura material i vida quotidiana dels mudèjars valencians'.