Edu365.cat

'Si ningú encara dubta que els Estats Units són un indret on tot és possible, que es demana si el somni dels nostres fundadors perdura viu en els nostres temps, que qüestiona la força de la nostra democràcia, aquesta nit en té la resposta (...). És la resposta de joves i grans, de rics i pobres, de demòcrates i republicans, de negres, blancs, hispans i indígenes, d'homosexuals i heterosexuals, de discapacitats i no discapacitats.'

Aquestes paraules, carregades d'emotivitat, van obrir el discurs de la victòria de Barack Obama, pronunciat el 4 de novembre al vespre a Chicago (Illinois). És prou coneguda, l'oratòria brillant del president dels Estats Units; el seu to, un xic messiànic; les seves pauses, ben estudiades; la serenor que transmet...

Ara, allò que no és tan conegut és que una bona part del mèrit dels discursos d'Obama és de Jon Favreau, un jove nord-americà de vint-i-set anys, actual director de discursos de la Casa Blanca. Obama va conèixer Favreau el 2004, quan aquest treballava en la campanya electoral del candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units, John Kerry.

La cosa va anar de la manera següent. Obama, aleshores senador, assajava un discurs, i Favreau se li acostà i li suggerí de suprimir una frase repetitiva. Obama el fità, entre confús i sorprès, però de seguida en va reconèixer la vàlua.