|
|
|
![]() |
![]() |
![]() > Favs, 'lector de la ment' d'Obama > Més exemples > L'oratòria, una art antiga dijous, 26 de febrer de 2009
'Si ningú encara dubta que els Estats Units són un indret on tot és possible, que es demana si el somni dels nostres fundadors perdura viu en els nostres temps, que qüestiona la força de la nostra democràcia, aquesta nit en té la resposta (...). És la resposta de joves i grans, de rics i pobres, de demòcrates i republicans, de negres, blancs, hispans i indígenes, d'homosexuals i heterosexuals, de discapacitats i no discapacitats.'
Aquestes paraules, carregades d'emotivitat, van obrir el discurs de la victòria de Barack Obama, pronunciat el 4 de novembre al vespre a Chicago (Illinois). És prou coneguda, l'oratòria brillant del president dels Estats Units; el seu to, un xic messiànic; les seves pauses, ben estudiades; la serenor que transmet... Ara, allò que no és tan conegut és que una bona part del mèrit dels discursos d'Obama és de Jon Favreau, un jove nord-americà de vint-i-set anys, actual director de discursos de la Casa Blanca. Obama va conèixer Favreau el 2004, quan aquest treballava en la campanya electoral del candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units, John Kerry. La cosa va anar de la manera següent. Obama, aleshores senador, assajava un discurs, i Favreau se li acostà i li suggerí de suprimir una frase repetitiva. Obama el fità, entre confús i sorprès, però de seguida en va reconèixer la vàlua. Favs, 'lector de la ment' d'ObamaNat el 1981, Jon Favreau va graduar-se en ciències polítiques per la Universitat Holy Cross (Worcester, Massachusetts), amb qualificacions excepcionalment bones. Era el 2003, i al cap de dos anys va entrar a treballar per a Obama, que no s'ha estat de qualificar-lo de 'lector de ments'. Favs, sobrenom amb què també és conegut, s'ha amarat de la retòrica d'Obama, del seu pensament, expressat en els llibres autobiogràfics 'Somnis del meu pare' i 'L'audàcia de l'esperança'.
Més exemples![]()
+ Ted Sorensen va escriure discursos per al president Kennedy.
En política, l'escriptor de discursos és una figura habitual. Per exemple, Franklin D. Roosevelt i John F. Kennedy, dos dels presidents nord-americans més importants del segle XX, tingueren Robert E. Sherwood i Ted Sorensen, respectivament. Més ençà, Michael Gerson va escriure discursos per al president George Bush, i Philip Collins en va escriure per al primer ministre britànic Tony Blair, orador eloqüent i desimbolt.
L'oratòria, una art antigaL'oratòria és tan vella com la política. Destaquem, a tall d'exemple, dos grans oradors de l'antiguitat clàssica, un de grec i un de llatí: Demòstenes (384 aC-322 aC), defensor abrandat de la civilització grega i de la democràcia atenesa, a més de model de perseverança (deien que era una mica quec i xafallós i maldava per corregir aquests defectes parlant amb pedretes a la boca i recitant versos mentre corria); i Marc Tul·li Ciceró (106 aC-43 aC), autor de les famoses 'Catilinàries', conjunt de quatre discursos de denúncia d'una conjuració contra el govern republicà de Roma.
|
Investiga

> Gener del 2008: Obama contraposa l'esperança a la por.

> 'I have a dream' ('Tinc un somni'): el discurs més cèlebre de Martin Luther King.
I també...
- Kennedy, any 1961: 'No us demaneu què pot fer Amèrica per vosaltres; demaneu-vos què podeu fer vosaltres per Amèrica'.
- Perfil de Jon Favreau (diari The Times).
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |









