Edu365.cat

La bella Venècia, la ciutat dels canals, és exposada als embats de la natura i, més concretament, de les aigües de la Mar Adriàtica. A la primeria d'aquest mes de desembre la marea va atènyer els 1,56 metres i les aigües van negar places i carrers, empeses pel vent de xaloc, que bufa del sud-est.

Els venecians hi són avesats, a les inundacions de la marea alta, o 'acqua alta', com ells en diuen. Però el fet és que la marea no havia pujat tant des del 1986, quan va arribar als 1,58 metres. Durant unes quantes hores l'aigua va cobrir una bona part de la ciutat (inclosa la cèlebre plaça de Sant Marc, situada en un punt molt baix) i va escolar-se per cases i botigues.

La marea no va atènyer per poc el llindar dels 1,60 metres, que és quan Venècia es nega tota. El va ultrapassar, per última vegada, el 1979.

Ara, la pitjor inundació dels temps moderns va ésser el 1966, amb una marea d'1,94 metres. Els estralls causats aleshores van fer veure al món la fragilitat d'una ciutat que es dreça al bell mig d'una llacuna, sobre un arxipèlag d'un centenar llarg d'illes i a dos quilòmetres de la mar oberta, amb què connecta per les boques del Lido, Malamocco i Chioggia.