Edu365.cat

Aquest 2008 fa dos-cents anys de la guerra del Francès, nom amb què es conegut als Països Catalans el conflicte bèl·lic contra Napoleó. La guerra s'allargà sis anys (1808-1814) i, els dos últims, Catalunya formà part de França.

La guerra contra Napoleó, que a Espanya anomenen 'Guerra de la Independència', s'inscriu en les dites guerres napoleòniques, que oposaren l'Imperi Francès i una coalició de potències europees capitanejada per la Gran Bretanya, la gran rival. (Hom ha dit que la pretensió de Napoleó de dominar Europa i d'estendre-hi els ideals de la Revolució Francesa desvetllà els sentiments d'identitat nacional, juntament amb el moviment del romanticisme.)

D'ací a no gaires dies farà tot just dues centúries de dos fets destacats de la guerra del Francès: la Crema del Paper Segellat a Manresa (2 de juny), que originà la guerra a Catalunya; i, de resultes d'això, les batalles del Bruc (6-14 de juny), amb el llegendari episodi del timbaler del Bruc, posteriorment mitificat des d'una perspectiva espanyolista. A València, la flama de la revolta havia pres uns quants dies abans, el 23 de maig.

Les batalles del Bruc animaren l'esperit de resistència, que, de totes maneres, no impedí pas l'annexió francesa de Catalunya, el 1812. Aquest mateix any Napoleó es llançà a una empresa del tot aventurada: la invasió de Rússia, cosa que el forçà a retirar efectius de la Península Ibèrica i, consegüentment, a perdre-hi posicions. La guerra es clogué el maig del 1814, amb la retirada de l'exèrcit francès.