Edu365.cat

El 3 de gener va començar la cursa electoral dels Estats Units, que no culminarà fins el 4 de novembre, el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, com és tradicional. Les eleccions es presenten molt obertes, sense un favorit clar ni entre els aspirants del Partit Republicà ni entre els del Partit Demòcrata. Això sí, en el camp demòcrata s'entrelluca un frec a frec entre Hillary Clinton i Barack Obama.

Són aquests dos màxims aspirants demòcrates que han acaparat l'interès dels mitjans de comunicació; entre més coses, perquè, si guanyés les eleccions Obama, seria el primer negre d'accedir a la presidència, i perquè, si les guanyés Clinton, seria la primera dona. Afegim-hi que la polèmica presidència del republicà George Bush juga en favor dels demòcrates.

Obama, recordem-ho, va guanyar contra pronòstic la primera partida: els 'caucus' (assemblees locals) d'Iowa, amb el 38% dels vots. Clinton, que sols va obtenir-n'hi el 30%, va rescabalar-se'n a les primàries de New Hampshire: 39% a 37%.

Sigui com sigui, és molt aventurat, encara, de pronosticar qui obtindrà la candidatura demòcrata, si Clinton o Obama (o John Edwards, el tercer en discòrdia); i encara ho és més de pronosticar qui serà el rival republicà: els sondatges situen entre els favorits Mike Huckabee, John McCain i Rudy Giuliani, batlle de Nova York durant els atemptats de l'11 de setembre de 2001.

Els dubtes s'esvairan després de l'anomenat 'Superdimarts' (5 de febrer), quan votaran una vintena d'estats, entre els quals Califòrnia i Nova York, tots dos amb molt de pes.