Edu365.cat

Avui, 3 de gener, es fan els anomenats 'caucus' (assembles locals) d'Iowa, punt de partença del peculiar procés electoral nord-americà, que culminarà el 4 de novembre, el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, com és tradicional. Aquell dia se sabrà el nom del quaranta-quatrè president dels Estats Units.

Els 'caucus' i, més freqüentment, les primàries que faran els estats nord-americans serviran per a elegir el candidat dels dos grans partits: el Republicà i el Demòcrata.

Enguany, la cosa es presenta força oberta. En el camp demòcrata, sembla, d'entrada, que els aspirants amb més possibilitats d'atènyer la candidatura són Hillary Clinton, muller de l'ex-president Bill Clinton, i Barack Obama, jove senador afro-americà per Illinois, per bé que cal no menystenir les opcions de John Edwards.

Entre els aspirants republicans hi ha Rudy Giuliani (batlle de Nova York durant els atemptats de l'11 de setembre de 2001), Mike Huckabee, Mitt Romney, John McCain i Fred Thompson. No hi figuren ni el president George Bush ni el vice-president Dick Cheney, ço que trenca una tradició de vuitanta anys: des del 1928, a les eleccions hi han concorregut sempre el president o el vice-president sortints.

Si guanyava, cosa possible, Hillary Clinton seria la primera presidenta dels Estats Units. I si fos reelegida, ens trobaríem que la política nord-americana hauria estat dominada, gairebé trenta anys (1989-2016), per dues famílies: els Bush i els Clinton, republicans i demòcrates, respectivament.