VilaWeb - Diari escola: La nova UE: el tractat de Lisboa

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dissabte, 27 d'abril de 2024

> Novetats

> Cap al·lusió als símbols

> Mig segle d'Unió Europea

dilluns, 17 de desembre de 2007

El tractat de Reforma, més conegut per 'tractat de Lisboa', va signar-se dijous al magnífic monestir dels Jerònims de la capital lusitana. Aquest tractat pretén renovellar el procés de construcció europea, embarrancat el 2005 pel no de França i dels Països Baixos a la constitució europea.

Aleshores, recordem-ho, francesos i neerlandesos van tombar en sengles referèndums el projecte de constitució. (Les constitucions defineixen els drets i deures bàsics dels membres d'una comunitat i regulen les funcions dels òrgans i institucions que la regeixen.)

La Unió Europea s'ha senyat amb salut perquè no torni a passar igual, i el nou tractat, acordat el mes d'octubre proppassat, el ratificaran els vint-i-set estats membres de la Unió via parlamentària, no pas referendària (sols un país, Irlanda, és tingut a fer una consulta popular per imperatiu constitucional). El procés de ratificació es farà durant l'any vinent, i si no hi ha sorpreses, que no se n'esperen, el text hauria d'entrar en vigor l'1 de gener de 2009.

Per més que no sigui una constitució, el tractat incorpora elements significatius del frustrat projecte constitucional.

! Actualització el 21/12/2007 a les 06:40

VilaWeb: Sense fronteres fins a Sant Petesburg.

+ Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: Unió Europea.

Novetats

+ Cerimònia de signatura del tractat de Lisboa.

Per exemple, institueix la figura de president de la UE, amb un mandat de dos anys i mig (actualment la presidència, rotativa i semestral, recau en els caps d'estat), i consolida la del representant exterior de la UE, amb la finalitat de reforçar la projecció internacional d'Europa; reconeix la Carta dels Drets Fonamentals (civils, polítics, econòmics i socials), que passa a tenir valor jurídic; atorga més poder al Parlament Europeu, d'elecció ciutadana; i agilita el procés de presa de decisions, amb l'eliminació del dret de vet en una quarantena llarga d'àmbits.

Cap al·lusió als símbols

+ Bandera de la Unió Europea.

Tot amb tot, el tractat no diu res dels símbols de la Unió Europea: ni de la bandera, amb estels daurats sobre fons blau; ni de l'himne, 'L'oda a la joia' de la novena simfonia de Beethoven, ni del Dia d'Europa, el 9 de maig, ni del lema, 'Unida en la diversitat'. El motiu d'aquesta omissió és que no tots els països (o llurs caps polítics) comparteixen el mateix grau d'europeisme. N'hi ha que són partidaris d'una Europa políticament unida, però n'hi ha que no en volen ni sentir parlar. Podríem dir, doncs, que el tractat de Lisboa és un compromís entre aquestes dues posicions.

Mig segle d'Unió Europea

+ Logotip de l'aniversari del tractat de Roma.

Tot i les diferències de fons, el procés de construcció europea s'ha anat consolidant fita a fita, pas a pas, durant aquest últim mig segle: el 1957 es va signar el tractat de Roma, que instituïa la Comunitat Econòmica Europea (CEE), embrió de l'actual Unió. El propòsit primer i fonamental d'aquest procés, començat a afaiçonar a la darreria dels anys 1940, era la pau, l'edificació d'una Europa pacífica i pròspera que superés el malson de dues guerres mundials originades en terres europees: 1914-1918 i 1939-1945.

MATERIALS

Treaty of Lisbon
Format:Web
Pàgina informativa de la Unió Europea, consultable en les llengües oficials.
La Unió Europea
Format:Web
Informació del Patronat Català pro Europa.
European NAvigator
Format:Web
Guia multimèdia i interactiva de la història i de les institucions de la Unió.
Together since 1957
Format:Web
Pàgina commemorativa del cinquantè aniversari del tractat de Roma.

QUE HO SABIES?

Una novetat del tractat, signat a Lisboa (o Lisbona, que és la forma tradicional catalana del nom), és que permet de presentar iniciatives legislatives ciutadanes, sempre que tinguin l'aval d'un milió de signatures.
També preveu, per primera vegada, la possibilitat que un estat membre abandoni la Unió.
El primer ministre britànic Gordon Brown no va assistir a la cerimònia de signatura del tractat (el va signar, però més tard i tot sol), fet indicatiu del poc entusiasme europeista de la Gran Bretanya.