Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
Opressió contra llibertat a Birmània

La revolució de safrà

Quaranta-cinc anys de règims militars

Aung San Suu Kyi, símbol de la lluita per la democràcia


dilluns, 8 d'octubre de 2007
Aquestes últimes setmanes Birmània, país del sud-est asiàtic, situat a la península indo-xinesa, ha ocupat els mitjans de comunicació de tot el món. Raó: la insurrecció del poble contra el govern militar, que hi ha respost amb una repressió feroç. Aquest aixecament ha rebut el nom de 'revolució de safrà', pel color de la roba dels monjos budistes, que hi han tingut un paper preeminent.

El govern birmà ha esterrecat aquesta pacífica revolta amb l'assassinat de manifestants, amb detencions en massa i deportacions, instaurant la queda, omplint de patrulles les ciutats, blocant internet... (les noves tecnologies han permès de donar testimoni de la repressió, que els capitosts militars ha mirat d'ocultar de totes passades).

L'actuació de la junta militar birmana ha estat condemnada per la comunitat internacional. Divendres Ibrahim Gambari, enviat de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) a Birmània, bo i insistint en el devessall d'informes sobre els abusos comesos, va manifestar que podia haver-hi molts més morts que no els deu oficialment reconeguts, i que l'ús de la força pels militars podia tenir serioses repercussions internacionals.

Això no el va privar de declarar-se prudentment optimista sobre la possibilitat de diàleg entre la junta militar i la cap de l'oposició, Aung San Suu Kyi, sota arrest domiciliari. Un dia abans de la compareixença de Gambari, el cap de l'estat birmà, Than Shwe, va deixar entreoberta la possibilitat de reunir-se amb Aung San Suu Kyi, a condició que deixés de donar suport a les sancions internacionals i abandonés l'actitud de confrontació.
  • ! Actualització el 08/10/2007 a les 20:35

La revolució de safrà


+ Els monjos budistes han tingut un paper preeminent en les manifestacions.
Recordem, succintament, la cronologia de la revolució de safrà. El 15 d'agost, sense encomanar-se a ni a Déu ni al diable, el govern militar va apujar el preu del combustible, cosa que va encarir el transport i els articles de primera necessitat. Això desfermà les primeres protestes d'una població empobrida i mancada de llibertats. A principi de setembre els monjos budistes s'afegiren a les protestes, fins a esdevenir-ne els capdavanters, cosa que engruixí el moviment, de to pacífic: a Birmània, país d'intensa i llarga tradició budista, els monjos són objecte de veneració. Però el 26 de setembre, dos dies després de les manifestacions multitudinàries de tot el país (més de cent mil manifestants a Rangun, la ciutat més poblada), la junta militar desencadenà una feroç repressió que encara dura.

Quaranta-cinc anys de règims militars


+ Than Shwe, cap de la junta militar birmana.
Del 1962 ençà, a Birmània, hi manen amb mà de ferro els militars, que, a més d'haver suprimit les llibertats, han convertit el país en un dels més aïllats i pobres del món. Contra aquest estat de coses, el 1988 esclatà un moviment popular, al capdavall sufocat violentament, igual que ara. La junta militar concedí eleccions (1990), folgadament guanyades per la Lliga Nacional per la Democràcia, d'Aung San Suu Kyi, però féu cas omís dels resultats i es negà a abandonar el poder.

Aung San Suu Kyi, símbol de la lluita per la democràcia


+ Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la Pau 1991.
Nascuda el 1945, Aung San Suu Kyi és el símbol de l'anhel de llibertat i de la resistència pacífica a la dictadura militar. Filla d'U Aung San, considerat el pare de la independència birmana, el 1960 se n'anà a Nova Delhi amb sa mare, que havia estat nomenada ambaixadora a l'Índia. Llicenciada en filosofia, política i economia per la Universitat d'Oxford, tornà a Birmània el 1988 i prengué part activa en el moviment pro democràtic d'aquell any. Aung San Suu Kyi ha passat gairebé dotze anys dels últims divuit a la presó o sota arrest domiciliari. El 1991 li fou concedit el premi Nobel de la Pau.

MATERIALS

  • Què passa a Birmània?
    Format:Web
    Bloc que segueix l'actualitat d'aquest país asiàtic.
  • The Burma Campaign UK
    Format:Web
    En favor del restabliment dels drets humans i de la democràcia.
  • Democratic Voice of Burma
    Format:Web
    Canal comunicatiu amb seu a Oslo (Noruega).
  • Myanmar (Burma)
    Format:Web
    Apunts sobre Birmània de Global Voices, l'associació de blocaires.
  • Cartas desde Birmania
    Format:Llibre
    Aplec d'articles d'Aung San Suu Kyi, sobre la realitat birmana. Editorial Circe, 1998.
  • Buddhist Studies
    Format:Web
    Material educatiu sobre el budisme, per a escolars de primària i secundària.

QUE HO SABIES?

  • El 2005 la nova ciutat de Naypidaw, bastida en plena jungla, esdevingué la capital oficial de Birmània, en lloc de Rangun. Hi ha qui diu que el govern va prendre aquesta decisió per protegir-se d'eventuals aixecaments populars.
  • Uns quinze anys abans, el 1989, havia canviat el nom del país pel de Myanmar.
  • Els monjos budistes birmans han tingut un paper notable en força moviments polítics. Per exemple, en la revolta del 1988 i en la lluita d'alliberament nacional, aconseguit el 1948.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

Investiga

Una explicació didàctica de la revolució de safrà.
Aung San Suu Kyi: el símbol de l'esperança.
Manifestació a Rangun, el mes de setembre: vídeo.
Cronologia de Birmània, del segle XI ençà.
I també...
Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua