VilaWeb - Diari escola: Les Illes: política, història i geografia

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dijous, 2 de maig de 2024

Les Illes: política, història i geografia

> Un poc d'història

> Les Illes i el català

> L'arxipèlag de les Balears

dilluns, 26 de febrer de 2007

El dia 21 de gener el Senat espanyol va donar el vist-i-plau al nou estatut d'autonomia de les Illes, amb què posava fi al procés de reforma del text, que, d'aquesta manera, entrarà en vigor abans de les eleccions al Parlament balear, previstes per al maig.

El nou text estatutari, pactat entre el Partit Popular i el Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB), no té el suport ni del Partit Socialista de Mallorca (PSM)-Entesa Nacionalista ni d'Esquerra Unida-els Verds, descontents amb el finançament i amb l'estatut atorgat a la llengua catalana; un text que, endemés, tampoc no ha incorporat les esmenes presentades al Senat pel l'Entesa Catalana de Progrés (Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds) ni per Izquierda Unida.

L'estatut a banda, a mitjan novembre del 2006 el PSM-Entesa Nacionalista i Esquerra Unida-els Verds van constituir el Bloc per Mallorca amb vista a les eleccions municipals i parlamentàries de la primavera. Obert a la incorporació de més forces polítiques (ERC s'hi pot acabar sumant) i amb vocació nacional, progressista i ecologista, el Bloc aspira a combatre el bipartidisme PP-PSIB i a sumar esforços per propiciar un canvi de govern, ara en mans del PP.

Feta aquesta remarca d'actualitat, tot seguit farem quatre pinzellades de la realitat històrica, cultural i geogràfica de les Illes.

! Actualització el 02/03/2007 a les 07:35

VilaWeb: Entra en vigor l'estatut de les Illes.
VilaWeb: L'OCB denuncia a la UNESCO la política lingüística de Matas.
Diari de Balears: Esquerra opta pel Bloc després que Entesa renunciï a les autonòmiques.

Un poc d'història

+ Jaume I en la conquesta de Mallorca.

A la primera meitat del segle XIII (dècades 1230-1240) el país s'eixamplà territorialment amb les conquestes de Mallorca i de València pel rei Jaume I el Conqueridor. A la mort d'aquest (1276), es constituí el regne de Mallorca, posteriorment incorporat a la corona catalano-aragonesa, una estructura política confederal vigent fins a la primeria del segle XVIII, quan fou abolida pels decrets de Nova Planta que seguiren a la derrota de la guerra Successió (1702-1716). Les institucions balears no foren restablertes fins després de la dictadura franquista (1939-1975), igual que passà al País Valencià i a Catalunya (el 1932, en temps de la Segona República, aquest territori havia recuperat l'autogovern, anorreat de bell nou per la dictadura). El mes de febrer del 1983 s'aprovà l'estatut d'autonomia de les Illes, reemplaçat pel que les corts espanyoles acaben d'aprovar.

Les Illes i el català

+ Ramon Llull nasqué a Mallorca el 1232.

Introduït arran de la conquesta del rei En Jaume (Mallorca fou repoblada, sobretot, amb gent de l'Empordà i del Rosselló), el català és la llengua pròpia de les Illes. El 1232, tres anys després de l'expedició militar, nasqué a Mallorca (possiblement al si d'una família pertanyent a la noblesa catalana arribada amb la host del monarca) Ramon Llull, considerat el primer gran escriptor de la llengua catalana i el cappare del català literari. Avui el català és oficial a les Illes, però el nou estatut no l'equipara a l'espanyol, igualment oficial, puix que no diu res del deure de saber-lo.

L'arxipèlag de les Balears

+ Mapa dels territoris de parla catalana.

Situat a ponent de la Mediterrània, l'arxipèlag balear és format per un conjunt d'illes i d'illots. A Mallorca, l'illa més gran, hi ha la capital, Ciutat de Mallorca, amb un terme municipal que inclou, també, l'arxipèlag de Cabrera. Antigament, el mot 'Balears' designava únicament les illes de Mallorca i Menorca, la més oriental de totes, i no fou fins al temps dels romans que s'estengué a les Pitiüses. Amb molts lligams històrics i geogràfics, les Pitiüses són integrades per les illes d'Eivissa (Pitiüsa Major) i Formentera (Pitiüsa Menor) i per uns quants illots: s'Espalmador, sa Conillera, es Vedrà, s'Espardell, Tagomago...

MATERIALS

Govern de les Illes Balears
Format:Web
Pàgina oficial.
Proposta de reforma de l'estatut de les Illes Balears
Format:PDF
Text íntegre.
WEIB
Format:Web
Portal educatiu de les Illes.
Obra Cultural Balear
Format:Web
Per la defensa de la llengua catalana i de la cultura pròpia de les Illes.
Bloc per Mallorca
Format:PDF
Document constitutiu d'aquesta coalició electoral.
Illes Balears
Format:Web
Pàgina turística oficial.
Memòria Històrica de les Illes Balears
Format:Web
Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, que té en aquesta illa l'àmbit d'actuació preferent.

QUE HO SABIES?

Mallorca, Menorca i les Pitiüses tenen institucions de govern pròpies: els consells insulars.
Cançó popular de simbologia patriòtica a les Illes i a tot el país, 'La Balanguera' és l'himne oficial de Mallorca des del 1996.
Mallorca, que suma més del 72% de la superfície de l'arxipèlag, fa, de llevant a ponent, devers cent quilòmetres, i una vuitantena de septentrió a migjorn.