Edu365.cat

La nit de cap d'any, quan s'estrenava l'1 de gener, una bona part del món va celebrar l'entrada del 2007, especialment a Europa i Amèrica, continents on preval el calendari gregorià.

Aquest calendari és solar, val a dir: regulat pel temps que triga la Terra a orbitar el Sol: 365 dies i 6 hores, afegitó que explica els anys de traspàs, un de cada quatre. Aquest calendari deu el nom al papa Gregori XIII, que el va sancionar l'any 1582. Adoptat tot seguit pels països de tradició catòlica, també els de tradició protestant i ortodoxa van adoptar-lo gradualment, en alguns casos en data molt tardana.

A Rússia, per exemple, el calendari julià va continuar vigent fins la revolució del 1917. De fet, el calendari gregorià no és sinó una reforma del calendari julià, introduït el 45 aC per Juli Cèsar.

Ara, a despit de l'ús pràcticament universal del calendari gregorià, el fet és que hi ha cultures i tradicions religioses en què el cap d'any s'escau en una data diferent de l'1 de gener, d'acord amb calendaris que a vegades no són solars, sinó lunars o lunisolars.