|
|
|
> Orígens > La figura del caganer > La fira de l'Avet d'Espinelves dilluns, 4 de desembre de 2006
'Santa Llúcia la bisbal, a tretze dies de Nadal'. La dita assenyala la data de la festivitat de Santa Llúcia, el dia 13 de desembre, lligada de fa temps a la fira tradicional, que algunes viles i ciutats han avançat a la primeria de desembre. És així que aquesta fira ha esdevingut el punt de partença de les celebracions nadalenques, que s'allarguen tot un més, fins el dia dels Reis.
Si bé la fira de Santa Llúcia es fa a indrets del país diversos, la més concorreguda i de més anomenada és la que es para als voltants de la catedral de Barcelona. S'ha parat aquest cap de setmana i es perllongarà fins un parell de dies abans de Nadal. Enguany la fira barcelonina aplega prop de quatre-centes parades, amb tota mena de motius nadalencs: figures i elements decoratius del pessebre (molsa, suro...); tions destinats a cagar regals a cops de bastó; arbres de Nadal i garlandes i lluminàries per a ben guarnir-los...; tot plegat acompanyat dels més variats objectes artesans i de la música de fons de les nadales. A Barcelona, la fira de Santa Llúcia té molt d'arrelament: dos segles llargs d'existència. Més encara, segons consigna el 'Costumari català' del folclorista Joan Amades, una tradició fa Santa Llúcia filla de Barcelona, bé que n'hi ha una altra que la fa originària de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), cosa que lligaria amb la dita suara esmentada. Ara, la versió més acceptada sosté que aquesta verge i màrtir cristiana era de l'antiquíssima ciutat de Siracusa (Sicília), que la té per patrona.
Orígens
+ El tió, un dels protagonistes de la fira de Santa Llúcia.
Santa Llúcia és la protectora de la vista i patrona de costureres i modistes: el mot 'Llúcia', derivat del llatí 'lux' ('llum'), es pot traduir per 'lluminosa'. Hom diu que antigament era costum entre els barcelonins que volien obtenir una gràcia de demanar-la a Santa Llúcia amb la promesa de fer caritat als captaires cecs. Així mateix, la festivitat de Santa Llúcia era molt celebrada per cosidores, nenes que anaven a costura i estudiants, que s'hi encomanaven a fi de conservar la vista. A la festa s'hi afegí, més tard, la fira nadalenca; a la de Barcelona, hi acudien les fadrines de la ciutat i de la rodalia amb l'esperança de trobar-hi festejador.
La figura del caganer
+ La figura del caganer va molt lligada a la tradició pessebrística catalana.
A banda les figures d'arrel religiosa consubstancials al pessebre (l'infant Jesús, la Mare de Déu, Sant Josep, els pastors, els Reis de l'Orient...), n'hi ha una d'inspiració popular molt lligada a la tradició pessebrística catalana: el caganer, que es remunta, pel cap baix, al segle XVIII. Als pessebres catalans, el caganer hi apareix mig amagat en un racó, fent de ventre a l'aire lliure i amb tota la calma del món, sovint amb una pipa als llavis. Tradicionalment vestit amb camisa blanca, pantalons foscs i barretina, a les fires de Santa Llúcia se'n poden veure de tota mena, de caganers: n'hi ha, i cada vegada més, que figuren personatges de relleu públic (polítics, esportistes...).
La fira de l'Avet d'Espinelves
+ La fira de l'Avet es fa enguany del 2 al 10 de desembre.
A les nostres terres hi ha acabat arrelant el costum de guarnir l'arbre de Nadal, originari de l'Europa septentrional. D'aquest arrelament, n'és penyora la popularitat creixent de la fira de l'Avet d'Espinelves, un bell poblet d'Osona, situat a les Guilleries. Els avets conreats a Espinelves mateix són el centre indiscutible de la fira, que també dóna cabuda als productes naturals i artesans i a tot d'activitats paral·leles: exposicions, espectacles teatrals i musicals... La fira de l'Avet es fa enguany (2-10 de desembre) per vint-i-sisena vegada.
|
Investiga
> Apunt sobre la fira de Santa Llúcia de Barcelona.
> I sobre la de Prats de Lluçanès, amb fotografies.
> Vídeo de la fira de l'Avet d'Espinelves.
> L'església de Sant Vicenç, d'estil romànic, que senyoreja aquesta vila osonenca.
I també...
- El dilema pessebre-arbre de Nadal, vist pel prosista empordanès Josep Pla.
- Aplec de cançons de Nadal.
- Preguntes i respostes sobre la figura del caganer.
- Interpretacions del sentit que té.
- Una llista de pessebres vivents de Catalunya.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |