VilaWeb - Diari escola: Agustí Centelles: fotògraf en temps de guerra

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dissabte, 20 d'abril de 2024

> Reporter per compte propi

> Guerra...

> ...exili i compromís

dimecres, 8 de novembre de 2006

El 3 de novembre va obrir les portes l'exposició 'Centelles. Les vides d'un fotògraf, 1909-1985', sobre l'obra del fotògraf Agustí Centelles Ossó, excepcional testimoni gràfic del temps de la Segona República i, sobretot, de la guerra del 1936-1939.

L'exposició (al Palau de la Virreina fins el 4 de març de 2007) comprèn més de tres-centes fotografies de Centelles: unes dues-centes setanta il·lustren la seva activitat com a periodista gràfic, i una quarantena, la de fotògraf industrial i publicitari.

'Centelles. Les vides d'un fotògraf, 1909-1985' s'aproxima (per primera vegada d'una manera global) a la vida i obra de Centelles, seguint la història del seu arxiu fotogràfic, que l'autor s'emportà a l'exili (amb el propòsit que no arribés a mans de l'exèrcit franquista i fos utilitzat amb fins repressius) i que restà ocult durant trenta-sis anys.

Aquest fet explica el reconeixement tardà de la seva trajectòria professional; tardà, però unànime, al país i a fora, fins al punt que hom ha qualificat Agustí Centelles com el Robert Capa català (Capa fou un famós fotògraf hongarès, d'origen jueu, que també deixà testimoni del conflicte bèl·lic dels anys 1936-1939.)

+ Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: Fotografia.

Reporter per compte propi

+ Retrat d'Agustí Centelles.

Nat el 1909 al Grau de València, Agustí Centelles s'afeccionà de jove al cinema. Però la vida el menà a un altre camp artístic: la fotografia, que els anys 1930 prengué molta volada, mercès a la publicitat i a la premsa. A Barcelona, devers el 1934, començà a treballar de reporter gràfic per compte seu, i les seves fotografies es publicaren a diaris com la Humanitat, l'Opinió, la Publicitat, El Día Gráfico, La Vanguardia..., que no tancaven l'edició fins que no havien rebut el material tramès pel fotògraf. Tothora acompanyat de la seva càmera Leica, Centelles retratà la vida cultural, social i política catalana de l'època.

Guerra...

+ 'Soldat republicà'.

N'Agustí Centelles il·lustrà amb mestratge els esdeveniments sociopolítics més remarcables, tals com els fets d'Octubre del 1934 i les eleccions del febrer del 1936, que permeteren a les esquerres de tornar al govern. El 19 de juliol d'aquell any, l'endemà de l'aixecament contra la Segona República, féu la fotografia més cèlebre: 'Guàrdies d'assalt al carrer de la Diputació de Barcelona'. Era el començament de la guerra, tragèdia col·lectiva que Centelles captà amb imatges (del front i de la rereguarda) d'una gran humanitat, expressivitat i emoció.

...exili i compromís

+ Instantània del camp de concentració de Bram.

Republicà compromès, la fi de la guerra forçà Centelles a prendre el camí de l'exili, fent cap al camp de concentració de Bram (Llenguadoc, Occitània), d'on pogué sortir el setembre del 1939 per anar a treballar a un estudi fotogràfic de Carcassona. En aqueixa ciutat llenguadociana, s'hi estigué fins el 1944, falsificant d'amagat documents per als republicans que lluitaven contra l'ocupació nazi (som a la Segona Guerra Mundial). El 1944 tornà clandestinament al país i s'establí de primer a Reus (Baix Camp) i després a Barcelona. Inhabilitat per a l'exercici del periodisme gràfic (la dictadura franquista l'acusà d'haver format part de la francmaçoneria), Centelles es dedicà a la fotografia industrial i publicitària. El 1976, acabada la dictadura, se n'anà a Carcassona, a recuperar un tresor amagat: gairebé deu mil negatius que havien romàs tancats en una caixa durant tres llargues dècades.

MATERIALS

La Virreina exposicions
Format:Web
Informa de 'Centelles. Les vides d'un fotògraf, 1909-1985'.
L'altra mirada d'Agustí Centelles
Format:Web
Vídeo de VilaWeb TV. Inclou una entrevista amb Sergi Centelles, fill del fotògraf.
Agustí Centelles
Format:PDF
Reportatge del setmanari Presència, amb fotografies i les opinions de Miquel Berga, comissari de l'exposició.
Agustí Centelles
Format:Web
Imatges digitalitzades de fotografies seves.
Robert Capa
Format:Web
Amb col·leccions fotogràfiques, inclosa una de la guerra del 1936-1939.
Photojournalism During the Spanish Civil War
Format:Web
Recull de fotografies d'aquesta guerra.
Col·lecció de fotografia
Format:Web
Del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Càmera digital
Format:Web
Unitat didàctica de l'edu365 sobre elements i funcionament d'una càmera digital.

QUE HO SABIES?

Centelles adquirí a espera, per nou-centes pessetes, la càmera Leica, que permetia de fer fotografies seguides amb rapidesa.
'Guàrdies d'assalt al carrer de la Diputació de Barcelona' es convertí en símbol de la resistència popular contra el cop d'estat franquista. La instantània fou reproduïda a la portada dels diaris de l'època i de publicacions estrangeres com Newsweek.
Al camp de concentració de Bram, Centelles hi pogué fer centenars de fotografies, d'una valor testimonial única.