Edu365.cat

Els deserts són regions àrides, on amb prou feines si plou i on la flora i la fauna són molt escasses. Estesos per tots els continents, els solem associar amb indrets sorrencs de calor extrema i claferts de dunes, però la veritat és que, de deserts, n'hi ha de moltes menes.

És clar que hi ha deserts que tenen, si més no en part, aquestes característiques: són els deserts càlids o subtropicals, com el del Sàhara, el més extens del món; però també n'hi ha de pedregosos, de freds i, àdhuc, de glaçats. De totes maneres, als deserts càlids, la temperatura no hi és gens uniforme, ans presenta grans oscil·lacions entre el dia i la nit.

Sigui com sigui, les terres desèrtiques tenen una característica comuna: l'extremitud del medi, que hi dificulta el desenvolupament de la vida animal i vegetal, amb poques espècies, però molt adaptades.

El medi advers explica també l'escàs poblament humà, molt concentrat als oasis, per més que hi hagi pobles de tradició nòmada ancestralment lligats al desert, com els tuaregs, al Sàhara, i els beduïns, a l'Orient Mitjà i a l'Àfrica septentrional. Això no obstant, la bellesa dels paisatges desèrtics ha fascinat gent de totes les èpoques i contrades, potser perquè, com diu un antic proverbi amazic: 'L'oasi alimenta el cos, el desert alimenta l'ànima'.