Edu365.cat

Podríem anomenar 'esports minoritaris' els que, o bé se circumscriuen a una àrea geogràfica concreta, on acostumen a tenir molt de predicament, o bé són seguits i practicats per poca gent, encara que tinguin difusió mundial.

En general, els esports que tenen més afeccionats i practicants figuren al programa olímpic, sobretot al dels jocs olímpics d'estiu: futbol, natació, atletisme, tennis, bàsquet... Ara, també n'hi ha, d'esports olímpics, que són força minoritaris, encara que el mateix fet de formar part de l'esdeveniment esportiu més internacional de tots n'acreixi la popularitat. Destaquem-ne, per exemple, el bàdminton, la lluja i el cúrling.

Consideració a part mereixen els esports que no tenen una penetració mundial remarcable, però que són molt presents a països molt poblats, com el futbol americà als Estats Units (de fet, en aquell país, del futbol americà, se'n diu 'futbol', i del futbol, 'soccer'). Cosa similar passa amb el criquet, considerat l'esport nacional d'estiu anglès, gairebé desconegut a molts territoris, però particularment popular en uns altres: la Gran Bretanya, Austràlia, l'Índia, el Paquistan, Sud-àfrica...).

A les ratlles següents parlarem de tres esports minoritaris, segons la definició feta més amunt: el corfbol, el cúrling i el joc de pilota.