Edu365.cat

Fa un parell de setmanes que els avalots nocturns es repeteixen diàriament a França, amb crema de vehicles, escoles, seus de la policia i edificis municipals... Tot plegat revela una crisis social covada durant dècades, que, finalment, va esclatar el 27 d'octubre proppassat.

Aquell dia dos nois del suburbi parisenc de Clichy-sous-Bois, Zyed Benna i Bouna Traore, francesos d'origen africà, van morir electrocutats en una substació elèctrica, mentre fugien de la policia, que els encalçava, o, si més no, això es pensaven (la policia ha negat que els empaités). Aquest fet tràgic va encendre l'espurna de la revolta, estesa, de primer, als altres suburbis de París i, després, a una bona part de les ciutats franceses, i en algunes d'Occitània i Catalunya Nord.

Dos dies abans el controvertit ministre de l'Interior francès, Nicolas Sarkozy, partidari de reprimir durament els actes vandàlics, havia tractat de púrria ('racaille') el jovent que protesta violentament a les zones més pobres.

La crisi social ha atès unes dimensions tals que el govern francès ha adoptat una mesura excepcional: autoritzar els prefectes, val a dir, els delegats del govern, a proclamar la queda quan ho considerin convenient, a fi i efecte de prevenir aldarulls. La queda va autoritzar-se just l'endemà de la primera mort (i de moment única) deguda a aquests aldarulls.

És just de consignar que els protagonistes d'aquests avalots són francesos de ple dret, la majoria (però no tots) fills o néts de gent provinent de l'Àfrica, i no pas immigrants, i que les arrels de la crisi són, com veurem tot seguit, de caràcter socioeconòmic.