Edu365.cat

El 30 de setembre el Parlament de Catalunya va viure una jornada històrica, per l'aprovació del nou estatut d'autonomia, el tercer després dels estatuts del 1932 i 1979. El text estatutari es va aprovar per una majoria clara: cent vint vots favorables i quinze de contraris, després de dos dies de dures negociacions polítiques i d'un estira-i-arronsa constant.

En efecte, el flamant estatut va rebre el suport dels tres partits que integren el govern de la Generalitat de Catalunya: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), i també de la federació Convergència i Unió (CiU), la força política amb més diputats al Parlament. El Partit Popular de Catalunya (PPC), que havia participat en la ponència encarregada de redactar el text, el va rebutjar.

El govern tripartit i CiU van arribar a l'acord sobre el nou estatut el 29 de setembre al vespre, quan van superar les discrepàncies sobre el sistema de finançament, punt capital del nou estatut, i sobre el caràcter laic de l'escola pública.

Sigui com sigui, i a despit de la fita atesa, l'estatut, que, recordem-ho, és el marc legal de l'autogovern del Principat (el País Valencià i les Illes en tenen, igualment, de propis), encara ha de seguir un llarg camí, i que no fa pas baixada, justament. D'antuvi, el text haurà de passar pel Congrés dels Diputats espanyol, on les dificultats no seran pas poques. Segons el tràmit previst, l'últim episodi d'aquest llarg camí tindrà de protagonistes els ciutadans del Principat, que es manifestaran sobre el text via referèndum.