Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
Dia de la Pàtria Gallega. El nacionalisme gallec, al govern

El Bloc Nacionalista Gallec

Els orígens del nacionalisme gallec

Castelao


dilluns, 25 de juliol de 2005
El 25 de juliol és el Dia de la Pàtria Gallega ('Día da Patria Galega'), 'la festa major de Galícia, la festa de tots els gallecs', com la va definir Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, figura històrica del nacionalisme gallec.

La diada nacional coincideix amb les festivitat de Sant Jaume: la tradició situa la descoberta del sepulcre de l'apòstol a Sant Jaume de Galícia, ciutat fundada a la primeria del segle IX sobre la base d'aquesta tradició, i esdevinguda molt aviat centre de veneració dels pelegrins que hi feien cap seguint el dit camí de Sant Jaume.

El Dia de la Pàtria Gallega data del 1920, quan les Irmandades da Fala, organització capdavantera del nacionalisme gallec, van fer un acte de reivindicació de la identitat gallega. Servat, durant la dictadura franquista, per l'emigració gallega, el Dia de la Pàtria va reviscolar amb l'establiment de la democràcia (a partir de les darreries dels anys 1960, les organitzacions nacionalistes havien començat a convocar concentracions a Sant Jaume el 25 de juliol).

El Dia de la Pàtria Gallega és, avui, objecte de commemoració ciutadana i política, una diada reivindicativa i festiva alhora, que enguany precedeix la formació del nou govern gallec, en què participarà el Bloc Nacionalista Gallec (BNG).
  • ! Actualització el 30/07/2005 a les 09:30

El Bloc Nacionalista Gallec


+ El BNG participarà en el nou govern gallec.
En efecte, el BNG, de tendència progressista i congriador del nacionalisme gallec, formarà govern amb el Partit Socialista de Galícia (PSdeG-PSOE), perquè, a les eleccions del 19 de juny, socialistes i nacionalistes van sumar un escó més que no el Partit Popular, que ha regit Galícia des del 1989. Anxo Quintana, que substitueix Xosé Manuel Beiras al davant del BNG, ocuparà la vice-presidència d'un govern presidit pel socialista Emilio Pérez Touriño. La formació nacionalista centrarà el Dia de la Pàtria Gallega en la necessitat de fer del nou estatut de Galícia una prioritat nacional.

Els orígens del nacionalisme gallec


+ Retrat de Rosalía de Castro.
Els orígens del galleguisme, igual que els del catalanisme, es remunten al segle XIX. Aquest corrent, sorgit devers els anys 1840, maldava per dotar Galícia d'entitat política pròpia, i anà acompanyat d'un renaixement (Rexurdimento) de les lletres gallegues, representat per figures com Rosalía de Castro, Xoan Manuel Pintos, Eduardo Pondal, Manuel Curros Enríquez... Tot amb tot, hom situa el naixement del nacionalisme gallec, pròpiament dit, a la segona dècada del segle XX, amb l'establiment, el 1916, de la societat Irmandades da Fala.

Castelao


+ Castelao, figura històrica del nacionalisme gallec.
De les Irmandades da Fala, en fou membre Alfonso Daniel Rodríguez Castelao (1886-1950), escriptor, pintor, dibuixant i figura eminent del nacionalisme gallec. Castelao fou, en temps de la Segona República (1931-1936), diputat a les Corts espanyoles pel Partit Galleguista i participà activament en favor de l'estatut de Galícia, abonat pel poble gallec en un referèndum el juny del 1936, poc abans de l'esclat de la guerra. Compromès amb la República, el desenllaç de la guerra el va obligar a prendre el camí de l'exili, des d'on va perseverar en les seves idees sobre el país, fixades a 'Sempre en Galiza' (1944), obra de referència del pensament nacionalista gallec.

MATERIALS

QUE HO SABIES?

  • El 1944 Castelao va convertir-se en el primer president del Consello de Galiza, el govern gallec a l'exili, i va ratificar el pacte dit Galeusca, del 1923, entre nacionalistes gallecs, èuscars i catalans. El mot 'Galeusca' és format per les primeres síl·labes de 'Galícia', 'Euskadi' i 'Catalunya'.
  • El primer estatut de Galícia, corroborat pels gallecs el 1936, via referèndum, fou aprovat en una sessió de les Corts republicanes tinguda al monestir de Montserrat, l'1 de febrer de 1938, en plena guerra. Per causa de la derrota republicana, consumada el 1939, aquest estatut no va entrar mai en vigor.
  • A Galícia, hom anomena la dictadura franquista 'longa noite de pedra', és a dir, 'llarga nit de pedra'.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

Els orígens del Dia de la Pàtria Gallega.
Cop d'ull a Galícia.
Tomb virtual per més de cent seixanta anys de nacionalisme gallec.
Biografia interactiva d'Alfonso Daniel Rodríguez Castelao.
I també...
Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua