Edu365.cat

El 29 de maig es farà a França el referèndum sobre el 'Tractat pel qual s'estableix una constitució per a Europa', correntment anomenat constitució europea, que cadascun dels estats membres de la Unió Europea ha de sotmetre a ratificació. Europa mira amb molta atenció aquesta consulta popular, de resultat incert.

En efecte, a diferència d'allò que va passar a Espanya, on la victòria del sí era previsible, a França hi ha una gran divisió social, reflectida des de fa temps als sondatges. Segons els últims, el no a la constitució voreja el 52-53%, el sí, el 47-48%, i més d'una cinquena part dels ciutadans es mostren indecisos, cosa que acreix encara més la incertesa del resultat.

A banda l'empat dels sondatges, el pes de França dins la Unió Europea explica l'interès europeu pel referèndum. Recordem que França i Alemanya són els dos pilars de l'anomenat procés de construcció europea, incoat fa més de mig segle.

Per tot això, el debat sobre el referèndum ha ultrapassat les fronteres de l'estat francès, i polítics, partits i organitzacions socials de tot Europa s'hi han implicat, defensant el sí o el no.

Quant a Catalunya Nord, sota administració francesa, als punts principals que han centrat el debat sobre la constitució, que veurem tot seguit, s'hi ha d'afegir el del reconeixement del país i de la llengua catalana, tal com ja va passar, a les terres catalanes de l'altra banda de l'Albera, els mesos anteriors al referèndum espanyol.