Edu365.cat

A Europa hi ha uns pocs territoris de petites dimensions que són estats independents. D'aquests estats europeus, ens n'ocuparem tot seguit, i després n'esmentarem alguns més, de fora del continent europeu, però amb la mateixa característica.

Naturalment, la poca extensió d'aquests estats fa que no siguin gaire poblats tampoc en termes absoluts, que no vol dir que la densitat de població, val a dir, el nombre d'habitants per unitat de superfície, sigui baixa. Tenim, per exemple, que el segon estat més petit del món, Mònegue, és alhora el més densament poblat, puix que conté una població de 32.000 habitants en una àrea inferior als dos quilòmetres quadrats.

Si ens cenyim a Europa, una bona part dels estats més petits tenen una història que ve de molt lluny, de vegades de l'edat mitjana, i, en algun cas, d'abans i tot. El fet que alguns siguin principats, ja indica alguna cosa, quant a l'antigor.

En tenim un exemple a casa nostra mateix: Andorra (468 km2, 70.000 hab.), situada al Pirineu, amb una història que es remunta molts segles enrere (la llegenda n'atribueix la fundació a Carlemany, a la primeria del segle IX). L'estat andorrà, que el 1993 va dotar-se d'una constitució i que té el català per llengua oficial, és un coprincipat parlamentari, i els coprínceps són el bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa.

Però d'estats europeus, n'hi ha de força més petits; és el cas del Vaticà, San Marino, Mònegue (més conegut per Mònaco) i Liechtenstein, objecte de les ratlles següents.