| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
L'arribada a Barcelona del futbolista italià Albertini ha desfermat una nova onada d'interès per la cultura del país transalpí, pàtria de l'enigmística i estat lliure associat al reialme de Verbàlia. Un dels detalls que s'han divulgat sobre aquest veterà futbolista és el seu musical sobrenom -"Il Metrònomo"- en al·lusió a la precisió de les seves passades. El món de l'esport és un món on els sobrenoms són molt freqüents. De fet, "Rivaldo" es deia així per la seva extracció social (un ribald és l'oposat a un herald) i el malagueny "Boquerón" Esteban devia dir-se'n per la seva afició a aital menja (o no). Aquesta setmana, doncs, us demanem sobrenoms justificats, tant de personatges rellevants de qualsevol àmbit com del vostre àmbit privat. És important que adjunteu l'explicació que justifica el sobrenom. El millor missatge rebrà un exemplar de l'hilarant llibre sobre faltes d'ortografia Ubert tot l'any d'Enric Gomà, per gentilesa d'Ara Llibres i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # L'estirapits Al meu poble, a mitjans del segle XX, hi ha via un vell a qui deien "l'estirapits." Segons he pogut esbrinar aquest sobrenom es posava des de temps immemorial al vell desdentegat encarregat per les matrones de l'època de xuclar per primera vegada els pits de les dones que acabaven de donar a llum per aconseguir que la llet els afluís als pits per primer cop. Evidentment havia d'ésser esdentegat. El que no sé és si tal càrrec era hereditari. Ció Ció 30/01/2005 16:51 # Resposta a La pícara molinera: El Pinxauves que tu tradueixes (més aviat seria El Punxaraïm) és un malnom amb segles d'història, i probablement al teu amic li vindria d'aquell bandoler de males maneres que coneixeràs en aquesta web: [ ací ]. Molt freqüent al sud d'espanya, aquest sobrenom s'empra encara avuí dia com a calificatiu en les cròniques de tauromàquia: [ ací ] Amiguet 30/01/2005 14:44 # Diminutiüets Tot i no ser pròpiament sobrenoms, apelatius carinyosos com els que ara esmentaré acaben esdevenint-ne amb el temps: al meu pare (Amiguet de cognom, com vos podeu imaginar) els seus amics colombaires li diuen Migui (Amiguet>Miguet>Migui), i això que el cognom és un diminutiu en sí mateix derivat d'un altre del grup dels sobrenoms, com comprovareu en aquesta plana: [ ]. Un altre cas interessant des d'un punt de vista socio-patològic seria el de la meua veïna Concepcioneta: de nom Concepció com sa mare, hom podria pensar que s'esqueien més altres diminutius com ara Conxita o Conxín, però és que aquests ja estaven triats per altres membres de la prosàpia... Amiguet 30/01/2005 14:19 # pel barri A un botiguer molt servicial li vam acabar dient el sisenyora. També recordo que hi havia un home guillat que anomenàvem 'el de la carestia de la vida' car sempre parlava d'aquest tema, durant els anys cinquanta. I, una mica més groller, hi havia una senyora a qui dèiem 'la del coño gordo' ja que sempre manifestava que a ella no li mancaria el pa mentres tingués aquest indret del cos 'bien gordo'. També recordo un gitano que arreglava paraigües 'el pinxauves', no sé pas de què li venia, el sobrenom. A un senyor elegant que sembla que, en aquell temps, era dels pocs que tenien estudis, li dèiem 'el pèrit'. Per cert, a mi, que sóc mestra, durant una època, fa anys, a una escola, vaig saber que em deien 'zampo'. Tot perquè em vaig fer la permanent i es veu que a la peli 'Zampo y yo' de l'Ana Belén quan era petita, sortia un pallasso -crec que era Fernando Rey, mai no se li veia la cara- amb una perruca arrissada i jo m'havia fet la permanent. De profes ja us n'explicaré més... la pícara molinera 30/01/2005 08:12 # Però el seu era cretina La meva ex-jefa tenia un nom de família dificultosament pronunciable; opino que una cosa hauria d'haver-la ja tingut assumit des de ben petita; ningú, excepte els de la família i els íntims dient-li Teresa, ningú ni mai li sabria dir bé. Doncs no, no s'ho sabia agafar; es tornava folla, com la comtessa de Quermançó amb mala llet. El mal humor tornava les jornades bastant tenses. Amb el sindicat present vam acordar entre ella i nosaltres el retorn al tracte de vostè. Suposo que això la va fer créixer, sentint la força de la seves emprenyamentes, es pensava poderosa deduint que amb la seva duresa havia corregit la mala educació. Mira que no saber pronunciar un cognom. Tota la vida, excepte amb els de la família i els propers dient-mi Teresa, no he sentit més que sobrenoms. A sobre, no era un i constant, a sobre eren més d’un nom, els sobrenoms. La correcta educació això ho regulava. Senyora tampoc no era seu, com a mínim era comú i fix (si ho arriba a saber abans el nostre amiguet, en la reunió sindical segurament hagués proposat una altra manera d'anomenar-la, comuna i fixa) A més poder, més bona educació, més gent li dirà Senyora correctament. Ja, imagino, trencament d’un somni, els trossos de vidriera de l’imperi amb poder de control i propietat de tot el domini pertanyent a la pronunciació, li van sonar al trencar-se quan, després de dir-li Senyora, Senyora, me li va saltar al darrera el seu cognom i, indefectiblement, de manera incorrecta. On va Senyora? No sé com encara li podia venir de sorpresa. Sortir-se’n del nou costum és senyal de que t’hi estàs dedicant. Vaig perdre un moment l’atenció i vaig tenir l’antiga pràctica, la dels cognoms I al dir el seu, és inevitable dir-ho malament. La fúria - ara què vol? - se la va endur. Acomiadat. Ni Pubert, Rubert, Txumet, Whiskeys, res. Molt menys Senyora. Però el seu era cretina. chester 30/01/2005 05:47 # Bossuet Aquest literal francés era geperut; i llur nom responia a aquesta petita gepa (bossuet, disminutiu de "bossu") Joan Mendrugo 29/01/2005 21:49 # Ciceró Aquest famós escriptor de la Roma clàssica es deia així perque teniva un ciuró (en Llatí, cicero/ciceronis) a la cara Joan Mendrugo 29/01/2005 21:46 # Domenicos Theotocópoulos El greco, pel seu origen grec. Els sobrenoms aclareixen la gola. La tela ja és un altre assumpte. Llucià Figueres 29/01/2005 21:04 # IMITAR TÉ UN PREU Al cantant José Luís Cantero, conegut com “el Fary” (i que no tussi ningú si us plau. Gràcies.) el van començar a conèixer amb aquest nom per la seva fal·lera d’imitar a Rafael Farina. Ja ho veieu imitadors, el pa que s’hi dóna. Segons G. Martín Garzo i Joan Fontcuberta. Jordi Bruna 29/01/2005 21:03 # MES FUTBOL, TU! Fa molt de temps, però molt de temps eh!, va néixer a Argentina, a Buenos Aires (1960) un « pibe», d’una aital agilitat (excels i ràpid en els seus moviments) que quan es movia pel camp de joc, semblava que el dugués el vent. D’aquí que Maradona acabés amb el nom de « Pelusa » i acabés també…eeeee, deixem-m’ho així. Seré Fidel a les seves aventures i no afegirem res més. Ok? Ròmul Lanús 29/01/2005 21:01 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |