| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Una jornada dantesca, una situació kafkiana, un argument rocambolesc o una persona maquiavèlica. Quatre expressions agermanades per l'eponímia. Dante Alighieri, Kafka, Rocambole i Maquiavel són els quatre noms propis que hi ha al darrere. Moltes paraules i expressions provenen de personatges històrics. Alguns tan sorprenents com el trapezista Jules Léotard (1842-70), que actuava amb mitges de llana; o el controlador general de Finances Étienne de Silhouette (1709-67), funcionari impopular que durà tan poc en el seu càrrec que tothom va començar a parlar d'ell per al·ludir a una cosa incompleta, com un retrat només esbossat; o el diplomàtic Jean Nicot (1530-1600), el primer que va enviar tabac en pols a la reina Caterina de Mèdicis. Verbs com boicotejar (Charles Boycott) o linxar (Charles Lynch) també són epònims. Pocs, però, de catalans. No sovintegen els epònims provinents de personatges autòctons, com per exemple els llegendaris lapsus linguae anomenats piquiponades en al·lusió al polític Joan Pich i Pon. O les bertranades. Fer bertranades és (o era) sinònim de fer malifetes. Està clar que el terme prové del nom propi Bertran i sembla que d'un Bertran de la Vall del Bac que feia moltes bajanades. La coincidència amb la còmica Lloll Bertran podria impulsar aquest epònim, avui en perill d'extinció. També galindaina (adorn de poc valor) i galindó (deformitat del peu que en espanyol és epònim: juanete) provenen d'un nom de persona "típic dels antics aragonesos i muntanyencs del Pirineu": Galindo, a) per considerar que sobretot ells usaven aquestes menuderies, i b) entre els quals devia ser freqüent aquesta deformació. L'actor Martí Galindo, el baix oficial del teatre català, potser ho singularitzarà. Us demanem epònims més o menys consolidats basats en personatges catalans. El millor missatge rebrà un exemplar de L'art de la comunicació secreta de David Juher, per gentilesa d'Edicions de l'Índex i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # La Perona El barri de Barcelona conegut com la Perona no deu el nom a la mongeta sinò a que va ser inaugurat amb motiu de la visita de la Sra. Peron Francesc 19/11/2004 15:24 # tot emulant en quim En l'última novel·la seva va ser capaç de recrear un clima monzònic. El per què de tot plegat? Ja sabeu, una de freda i una de calenta... (h)olatz 16/11/2004 20:15 # Epo-topònim El poble de Constantí, al Tarragonès, deu al seu nom a un mausoleu d'època tardo-romana on deia la llegenda que havia estat enterrat l'emperador Constantí. Si Pujol deia que són catalans els que viuen i treballen a Catalunya, els que s'hi enterren també podríem considerar-los-en, no? Mapi 15/11/2004 19:18 # Musical Jo sempre m'havia pensat que l'Anna Crusa era una nena de la meva classe de música! Rül 15/11/2004 16:08 # nadales i nadalades Una "nadalada" feia referència a una acció personal duta a terme per l'actual conseller de PTiOP quan era alcalde de Girona. Normalment es feia servir amb to de menyspreu per part de l'oposició, però no sempre. Suposo que s'hauria pogut utilitzar una "nadala", però l'ambivalència era massa acusada. Atesa la seva nombrosa família, "nadalada"(la) també es refereix a una reunió del clan o al clan, pròpiament dit. j.f.codony 15/11/2004 12:40 # En Ramon Llull i els Lul·lians Tota una filosofia medieval i renaixentista. Encara que l'epònim hauria de ser Llullisme. Josep Azemà 15/11/2004 10:19 # Margalejant. És clar que aquests noms que us he dit abans els posaven en honor de Margalef els seus alumnes i col·laboradors. En canvi Margalef, que tenia un gran sentit de l'humor, posava als organismes nous que descrobria noms tan divdertits com aquests: Echinogammarus calvus (a un crustaci pelat) i Ceratoperidinium yeye (a una microalga colorista. Margalejava. Ignasi Ripoll 14/11/2004 19:46 # Epònims científics El nom dels científics importants es llatinitza per a anomenar els nous organismes descoberts per la ciència. Els científics catalans no en són de menys en aquest costum tan divertit. A tall d'exemple els epònims en honor del ecòleg Dr. Ramón Margalef, que ens deixà enguany: Acartia margalefi (un crustaci del plancton; Alexandrium margalefi (una cèl·lula fitoplanctònica); Amphora margalefi (també però dels llacs); Antillobia margalefi (un cargol); Echinogammarus margalefi (una gambeta); Ephemeroporus margalefi (una puça d'aigua); Hemimysis margalefi i Microcharon margalefi (crustacis); Lecane margalefi i Lepadella margalefi (rotífers); Oncidium margalefi (una orquídea); Oxytoxum margalefii i Picarola margalefii (algues microscòpiques); Pseudoniphargus margalefi, Stephos margalefi i Typhlocirolana margalefi (més crustacis del plancton). Ignasi Ripoll 14/11/2004 19:38 # Don Pepe Permeteu-me el xauvinisme, però comparat amb els franquisme, castrisme i fraguisme d'orígen gallec, cal posar al seu lloc al català Pepe Figueres, fundador de la Costa Rica moderna, lliure, culta i sense exèrcit, amb els seus epònims corresponents: figuerisme, figuerista, etc... Ignasi Ripoll 14/11/2004 19:06 # En Cristòfor home, en Cristòfor...! El català Cristòfor Colom va generar diversos epònims, fruit de la seva gesta atlàntica: el nom d'un país (Colòmbia)i d'un aexipèlag (de Colón); de les monedes de Salvador i Costa Rica (colón); un adjectiu (colombí); i segur que n'hi ha més ... Ignasi Ripoll 14/11/2004 18:48 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |