| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Aquest estiu us proposem rellegir i imitar un dels llibres més verbívors del tots els temps: els Exercicis d'estil de Raymond Queneau. Aquest llibre fundacional consta de 99 variacions d'un episodi gens heroic de la vida quotidiana, reescrivint-lo cada vegada amb una regla lingüística diferent: tan aviat ho reescriu tot amb paraules provinents del llatí com fent servir només una vocal, o en vers o amb un llenguatge burocràtico-administratiu, o amb la sintaxi desordenada dels hipèrbatons, o… noranta maneres més. Queneau hi explora la preponderància literària del com per damunt del què. Dels Exercicis, traduïts al català per Ramon Lladó i Annie Bats (i a l'italià per Umberto Eco), se n'han arribat a fer versions teatrals. Durant aquestes vacances nosaltres, a banda de recomanar-vos que els llegiu o rellegiu, us proposem que intenteu imitar-los publicant les vostres variacions personals en aquest fòrum estival. Però el text de partida sobre el qual us demanem que feu els vostres exercicis, no és pas el de Queneau (ja tan explotat) sinó una paròdia verbívora del mateix. Fa així: Dijous, cap al tard. Tres tipus, dos homes i una dona, el primer robust i impetuós, el segon prim i silent, la tercera petitona i xerraire. Les vacances són a punt de començar. Els tres tipus en qüestió, davant de l'ordinador, intenten cadascun escriure el text d'un fòrum per a l'estiu. Estudien les aportacions de les distintes pàgines. Fan cara de felicitat, com qui està segur de la seva creativitat. En veure un tema lliure que els sembla adient, es llancen sobre ell. Dues hores més tard me'ls trobo a tots tres a la plaça de Catalunya, davant d'una FNAC. Seuen amb un amic verbívor que els diu: "hauríeu de fer-vos col·locar un botó més al portal. Els explica on (a la portada) i per què".Com que és un altre fòrum especial d'estiu, rebran llibre verbívor les tres aportacions més destacades, per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com. # Per veure alguns exemples en català dels Exercicis d'estil de Raymond Queneau, punxeu aquí. # Per comprar Exercicis d'estil de Raymond Queneau, punxeu aquí. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Imprecisament i inconcreta No us sabria dir quin dia va ser, ni a quina hora. Crec, això sí, que eren tres, potser hi havia una dona. Com eren no ho sé pas ni què feien tampoc, però crec recordar que em van dir que els calia un text. Per a un fòrum d'estiu? No se sap. Sembla ser que més tard, aquell dia, ho van anar a cel·lebrar a algun lloc del centre ciutat, on van coïncidir -és un dir- amb algun conegut que els parlà de quelcom que calia afegir a un portal, un botó o una cosa semblant... ***** Des d'Andorra amb verbiamor. Sani 06/08/2004 11:11 # Des de les Terres de l'Ebre Selene ple, en ple vespre. Tres elements grenyetes d'esquerres, ells (menys de tres) mes el sexe feble, referent dels tres el més ferm que sempre empeny, després el sec que té bec per res, tercer metre tretze del verb etern, desesper del guerrer. S'endeguen temps per perdre en plers feréstecs, fent dentetes els que es queden. Els tres, en ple fer de prémer les tecles, reben el repte ferreny d'emetre el més selecte dels texts, esquer de verbs per gents de bé que es delecten pel verb. Penquen, més que res, per fer el text sense esquerdes, que esdevé excel·lent. Se senten bé, perquè pensen que tenen les ments ben despertes. De fet, prenen entre els temes el que és més verge. El remenen sense fre. Després (cent tretze mes set) eren en el centre de BCN, d'esquenes el més repel·lent centre de texts, DVDs, etc. Xerren per defendre's del defecte que pretén el membre del regne del verb, que entén de webs . Ell té per fet que "és menester l'element més per prémer després que encetem el web". Els permet d'entendre entre què (des que entrem), mes per què. Ignasi Ripoll 05/08/2004 01:21 # Newspeak 2004 Thursday. Around the late. Thri people. Tu men and one wuman. Stong the premier, silence the second and cotorring the girl. The vacancies are at point of starting i Big Brother knows it. The all of thri are en front one computer traing to write a *maravellous [mot Farenheited last year] forum text. They s’inspire of everything they can i no will stop until they trobing what they are busking. They are very *satisfied [Big Brother prohibs satisfaction !!!] because their *creativitation [Big Brother has Farenheited this mot so far!] Tu hours morelate, they *celebrate the finding on a terrace in Catalunya Square, not far from the FNAC temple. [Big Brother prohibs celebrations i religions] One friend of them is recomaning one niu buton on their web. Apparently he knows why and where and els ho will tell pront. Sani 05/08/2004 00:01 # Verbirator Les dades del disc-làsser atrotinat del segle XXII no eren errònies. Es tractava de la darrera versió d'un seguit de còpies d'uns originals extrets directament d'un portàtil pre-Laden. Però ... allà estan tots tres, arribant a la gran plaça plena d'altres humans aclònics. Em mareja tanta diversitat individual, i no sé si riure o plorar davant d'aquest edifici ple de rampòines i cúmuls d'informació efímers. Sí ... crec que són ells, doncs corresponen a la descripció: "dos homes i una dona, el primer robust i impetuós, el segon prim i silent, la tercera petitona i xerraire" Si les dades són certes, van amb la idea de començar un descans, doncs han treballat àrduament tot el dia, emprant tota la creativitat i les seves forces mentals. Un to psicològic força vulnerable. Jo no és que em trobi molt fort després del viatge pel Retrocronos, però l'única oportunitat que tenim per a evitar el WWW-BigCrush de 2004 és impedir que l'agent cibernètic de Laden faci posar aquell botó nefast al portal de la pàgina dels verbívors, contagiant Vilaweb i després tota la xarxa ... Ja el veig ... sembla que ells el reconeguin ... he d'anar ràpid! ... Una petita injecció d'aznarlina i no sabrà el que diu, ni on ni per què. I el mileni tornarà a ser de la FAES cristoromana. Ignasi Ripoll 04/08/2004 18:25 # DIJOUS, CAP AL TARD. Vaig seure amb ells i els vaig explicar que els calia afegir un botó a la part superior esquerre perquè d’aquesta manera tothom podria llegir la informació del portal en català. Érem a la plaça de Catalunya, davant d’un centre comercial, només dues hores més tard que ells tres haguessin enllestit la seva feina davant de l’ordinador. Sincerament… no crec que li hagués estat difícil de seguir aquells tres tipus: un home robust i impetuós, un altre de prim i silent, i una dona petitona i xerraire. Els tres tipus en qüestió, estaven a punt de començar les vancances… amb la seva cara de felicitat… aparentment segurs d’haver aportat una bona dosi de la seva creativitat al fòrum… No anava errat. M’havia trobat. Airina 04/08/2004 17:43 # Eros [papanatos] Dijous. Cap al tard . No hi ha pressa. És l’hora de l’amor. Un trio.L’un és fibrós i músculos, potent! El seu amic, silent, ben concentrat en la feina… Ella és menuda ( pot petit, confitura de la bona) i amb una llengua que no para, que no para … S’ho fan davant de l’ordinador. Qui disfrutarà més ? Qui en traurà més plaer ? Se’ls nota a la cara que tots tres gaudeixen profundament, amb creativitat. De cop: “Ja ho tenim”. Orgasme col•lectiu! Han descobert –semblava impossible- una nova posició de fòrum, una posició encara verge! Erotisme brutal! Caldrà seguir cel•lebrant-ho. Amb un altre amic? Faran un *quàtuor. Dit i fet, un pèl més tard tots quatre en parlen distesos prenent uns martinis prop de la Fnac. L’amic precisa com n’és d’essencial el botó i el defineix com a “botó necessari, excitant i sensible” … ***** I no m’enrrotllo més ;-) . Ho deixo aquí, que marxem de vacances. Fins aviat. M’ha encantant participar en aquests exercicis. Aquest fòrum, Màrius, Rafael i Batrice… Genial (sic). Ignasi i Airina : Felicitats ! Sani 04/08/2004 12:44 # Haiku Quartet de verbívors cofois / Dijous d'estiu Fnacquerenc i vacancívol / Botó de web enfilen / Sani 04/08/2004 10:58 # Puça Dijous va fer tanta calor que vaig haver de saltar fora de la roba del meu hoste. Enfilat damunt del seu cap vaig poder veure com ell i dos més, una dona i un altre home, ell força més prim que el meu portador -d'aquells que no els hi trobes la sang ni amb barrina-, ella de les nerviosetes que no deixen de gratar-se quan les visites. Semblaven tots tres molt excitats, potser de la calor o la lluna plena. Eren davant d'aquella caixa de llum on ell s´hi passa sempre tantes hores, i alguna cosa feien. Hagués pogut saltar de l'un a l'altre sense cap problema i fer un dia de dieta variada. A més, traspuaven felicitat en feromones de mamífer que a mí, la veritat, com a invertebrat que sóc, no em diuen res. Estigueren encara una estona fent soroll amb els dits i per fi varem sortir tots a la fresca. Just a aquella gran plaça on, caient d'un cop de bec d'un colom, havia conegut el meu darrer hoste. Dic darrer, però just ara m'he decidit a donar el salt i passar-me a aquest que està parlant amb ells i no sé que els hi explica amb tant detall. Té pinta de viure molt bé, aquest paio. M'en faré un fart. Ignasi Ripoll 04/08/2004 02:33 # Cacera d'estiu A la posta del tercer Sol abans de la segona lluna plena estival, tres bruixots de la tribu, dos xamans i una sanadora, el primer del tótem de l'ós, el segon de l'escurçó, la tercera del sorollós grill. Preparen els esperits dels seus clans pel llarg viatge al territori d'estiatge. Tots tres, davant la gran muntanya sagrada, realitzen les dances rituals per invocar la cacera d'estiu. Interpreten els signes dels núvols i la combinació dels òssos dels amulets. Sota les pintures màgiques dels rostres, traspuen unes mirades de felicitat, segurs de que els signes són favorables a la prosperitat de tota la tribu. Preparen la nova ruta vers el territori lliure on els clans s'han de llençar a la cacera. Vint centímetres d'ombra més tard es fumen una pipa al centre del poblat, davant el gran tipi dels geroglífics. Departeixen amb un guerrer-caçador que els diu "hauríeu de penjar-vos un amulet més al coll". Els explica on (sobre l'esquena) i per quin designi del Gran Esperit. Ignasi Ripoll 03/08/2004 13:47 # Verdaguívol Lo dijous , vespres cantades, / laboraven tres cristians. / L'un, de raça de gegants / i lo segon, d'arengades. // La tercera és damisel·la / i tot mot, suplint format. / Lo bon Déu els ha premiat, / llarg descans lluny de la cel·la. // Finint la tasca tantost / per gaudir tots la vacança / escriuen sense recança / pels poquets fidels d'Agost. // Bendiuen les flors de Maria / per la llum que els ha donat. / Tanta és llur felicitat / i el perfum que el cel bastia! // I avall les Rambles deixades / -lo meu suplici i conhort-, / davant d'un llibreter fort / fan a un feligrès aimades. // Amatents a tots detalls, / precs i consells del verbívol, / Maria els lliura d'ombrívol / sentiment, planys i badalls. Ignasi Ripoll 03/08/2004 12:37 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |