| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Els verbívors ens delim pels verbs, siguin possibles o impossibles. Som capaços de ploure, per dins o per fora, i comunicar-ho al món com cal: "ploc". En algun cas, la improbabilitat del verb és més sagnant. Per exemple, al capítol XLII de la segona part de El roig i el negre (recentment traduïda per Ferran Toutain a la magnífica col·lecció de clàssics de Destino) de Stendhal hi llegim: El comte Altamira em va explicar que, la vigília de la seva mort, Danton deia amb la seva veu gruixuda: "És ben curiós, el verb guillotinar no es pot conjugar en tots els temps. Es pot dir: em guillotinaran, et guillotinaran, però no es pot dir: m'han guillotinat". També Jean Cocteau, protagonista de la fauna d'aquesta setmana, exposa dubtes sobre el verb aimer (estimar): El verb estimar és un dels més difícils de conjugar: el seu passat no és pas simple, el seu present només és indicatiu i el seu futur és sempre condicional. Us demanem, doncs, verbs impossibles en algunes de les seves múltiples formes. El missatge més destacat rebrà a casa un exemplar de l'edició facsímil de l'opuscle Jocs de paraules i jocs de memòria de Joan Amades, per gentilesa d'Edicions El Mèdol i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Dipejar Fa poc m'he creat un blog. He llegit que en català, el Termcat recomana dir-ne Dips. Doincs bé, ja tinc el meu dip: http://www.blogg.org/blog-2648 (ja l'he entrat ;-) Tant si volem que dipejar signifiqui el fet de crear-ne un com el fet de mantenir-lo/ actualitzar-lo enviant-hi nous articles (dipets?)... el verb pot ser fins i tot reflexiu: Em dipejo constantment. La Maria es dipeja cada dia (res a veure amb masturbar-se, no, vol dir que escriu-envia continguts diàriament). Dipejes o treballes? Però fixeu-vos que sota una aparença flamenca s'amaga la seva impossibilitat (impotència?) a la forma passiva: Les formes següents *He estat dipejat *Han estat dipejades ... no són vàlides.A no ser que estem de conya o que hi posem cometes, és clar! Efectivament, dipejar és un verb que descriu una acció que ningú no pot fer per tu, exactament igual que "barrufar" ;-) Bodeler 22/06/2004 01:44 # DIVORCI Ell s’havia divorciat…però no estava casat, ni separat. Curiós. Així tampoc es va divorciar, ni es divorciaria legalment. Verbívor Absolt 21/06/2004 22:59 # Al sac, i ben lligat El blat s’ha espigat, per tant ja no s’espigarà més. Segur. Verbívor Absolt 21/06/2004 22:58 # Meteorologia verbal Jo he plogut. Tu has nevat. Ell/a ha llampegat. Nosaltres hem calamarsajat. Vosaltres heu glaçat (no que us hàgiu quedat glaçats, no!) i ells/elles han rosat (deixat rosada). Verbívor Absolt 21/06/2004 22:56 # Impossibles El globus va rebentar…però si no estava inflat!. Ell havia reblat el clau…però, si ni l’havia clavat gens ni mica!. Com que t’haguessin readmès com a soci…però si no n’ets membre!. Com que t’havien exhumat?...si ni t’hem inhumat mai! Verbívor Absolt 21/06/2004 22:55 # Així és la vida Quan neix una criatura tot és joia. Abans de néixer ens pot haver seduït la idea de seva presència però mai el nou-nat en sí, HAVIA SEDUÏT per ell mateix. Tampoc havia aplegat i guardat diners (els seus progenitors evidentment que sí) o sigui que no TRESOREJAVA ni HAVIA TRESOREJAT. Bé ja veiem que molts verbs es fan possibles a partir del naixement (el verb néixer molt interessant, perquè jo ja no NAIXERÉ, potser metafòricament renaixeré, però néixer en sentit biològic altre cop segur que no). A partir del naixement la majoria de verbs poden ser presa nostra. Per cert abans de néixer tampoc et pots ADINERAR i així ja anar fent guardiola per poder-se HIPOTECAR més endavant. Tot arriba, paciència. Verbívor Absolt 21/06/2004 20:19 # Quedem tots redimits Podem redimir a qui vulguem… si val la pena. En fi, alguns, segons sembla ens van venir a redimir a totes i a tots plegats. Dubto molt que vagin reeixir en les seves pretencions lloables. Desconec si abans HAVIA REDIMIT algú o alguna cosa, he de suposar que sí, ja que ens consideraven deutors innats. Com alguns redemptors contemporanis. I aquí està la qüestió; no crec que estiguem esperant ser redimits. Per tant, forma impossible, per a un verb massa pretensiós. Les nostres impureses són ben naturals. Verbívor Absolt 21/06/2004 20:17 # Mantinguem-nos desperts No crec que mai puguem dir que EM VAIG HAVER OFUSCAT. En tot cas alguna cosa o alguna persona en concret em va ofuscar o m’ha ofuscat i ja no veig les coses tan clares. El mateix succeix amb un verb el qual tampoc ens hauria de trasbalsar gaire, em refereixo al verb obsedir. Jo puc estat OBSEDIT o OBSEDIDA, certament; i inclús no sabem si acabarem obsedits per algun motiu però en tot cas no té sentit dir que VAIG HAVER OBSEDIT, per bé que sí que podem obsedir-nos, de manera reflexiva, per algun fet. Tampoc és possible obligar a algú a obsedir-se: OBSEDEIX-TE. Tot i que en aquesta vida les coses no són el que semblen, com dieu, i de fet aquest fòrum 7manal és un estímul per emprar les nostres neurones i no s’atrofiïn. Hem de tenir en compte que per arribar a aquest estat de desgast o fins i tot de destrucció i puguem exclamar-nos amb un correcte: SE M’HAN ATROFIAT les neurones, abans han de ser presents i millor si han estat en funcionament. No us hi obsessioneu, si us plau i deixeu-ho com un fet purament accidental. Un jo M’ACCIDENTO sorprenent i inusual, del qual totes i tots n’hauríem d’estar excempts seria l’única situació que validaria l’atròfia. Verbívor Absolt 21/06/2004 18:56 # Un zoològic impossible de plagiar Tinc un zoològic a casa, però com que hi pasturo jo com a verbívor, em sembla que passen fets molt estranys. Fixeu-vos: el meu ase BRUNZEIX (sovint fins i tot REFILA), el cavall MIOLA, la meva granota BRAMA, tinc uns coloms que RENILLEN, una girafa que XIULA i abans CLACAVA, tu!, un LLEÓ que PARRUPA (si algun dia el sento que ZUMZUMEJA us ho faré saber, però de moment no ha passat), un brau (anti-taurí, de potes a banyes) que RAUCA i BELA i el meu gosset MUGEIX quan entren abelles tropicals que UDOLEN, vespes (no motocicletes! no us confongueu ara) que ESGUELLEN, i una lloba fantàstica CLAPEIX (de clapar ja clapa, ja, però això és un altre assumpte). Sincerament, heu de venir, esteu totes i tots convidats, és un espectacle surrealista, dalinià. Per cert, vull comprar un conill que CLAQUI…en teniu cap? Verbívor Absolt 20/06/2004 21:44 # La Unió dels estats europeus La constitució europea ha ridiculitzat el nostre país, la nostra llengua i la nostra cultura perquè no som cap estat. Ens n’hem endut una recompensa molt minsa: ridícula. Però el que queda ben clar és que nosaltres no ens HEM RIDICULITZAT, això és impossible per més pretencions de minimitzar-nos i marginar-nos. Verbívor Absolt 20/06/2004 21:00 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |