| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Tots els gremis són particulars, i una de les seves particularitats és l'ús de determinades paraules en l'argot gremial. Per exemple, en el gremi dels lletraferits els premis literaris es "fallen" (encara que hi hagi un cert grau d'encert) i els poetes guanyadors dels Jocs Florals són anomenats mestres en lo "Gai" saber (encara que siguin heterosexuals). No tots els argots gremials generen dobles sentits. Els taxistes i els radioaficionats, per exemple, diuen que "copien" quan escolten algú per la ràdio i no costa gaire d'entendre. Però ¿què se suposa que separa un "servidor" de l'ordre d'un "servidor" d'Internet? Us demanem equívocs provocats pels argots gremials. El missatge més destacat rebrà a casa un exemplar d'"Escola italiana", un poemari excepcional de Josep Pedrals, per gentilesa de l'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Rondalla: La boca fa el romanço. Té una boca ben dibuixada. I tretze boques a casa. A la boca de la màniga, o a la boca del camal, amaga la coca que té. I també sota un atuell boca avall. ----- A boca de nit, surt a treballar al carrer. Però avui, s'ho passa amb una cama damunt l'altra. Molt prop d'ella, una boca de Metro, una boca d'aire i una boca de regatge. Boques per tot arreu. De boques també ella en té: Té una boca de pinyo, una boca d'or, i, ara, una boca de calaix :-) ----- S'apropa un cama de fusta. Ella aixeca una cama i li diu: I tu què n'opines? Però el cama de fusta, amb mitja boca, no diu ni res. Ni bada boca ni diu res. Amb tota la boca, ella li diu: Què dius? I ell, sense badar boca, boca muda mai no és batuda, tan sols mira, mira, mira... Les seves cames tremolen de por, a ella les cames la fan figa... I té la boca muda. ----- Al carrer corre un remor de boca en boca. Cama de fusta ana en boca de tothom. Cama de fusta, l'assassí, s'ha fugit. ----- Ella no gosa badar boca. Es cau la boca. Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca, es diu a si mateixa. Però, finalment, el nas de la por es moca i diu: Què vols?, li demana a boca de canó: Què vols? I ell, amb boca d'infern i amb boca de trons, respon: A tu! a tu!... ----- Plena de por, fuig cames ajudeu-me. Però la por la fa caure de boca a terra i es trenca una cama. Ja té una cama al calaix, ja té una cama al fossar. Cama de fusta s'apropa a ella, treu una pistola del pit i, a boca de canó... un tret, dos trets, tres trets... I una boca oberta d'on brolla i raja un riu de sang, i a prop del riu una boca de reg, i a prop de la boca un toll vermell, una tolla vermella. La baba babaia 01/04/2004 00:02 # Rondalla: La boca fa el romanço. Té una boca ben dibuixada. I tretze boques a casa. A la boca de la màniga, o a la boca del camal, amaga la coca que té. I també sota un atuell boca avall. ----- A boca de nit, surt a treballar al carrer. Però avui, s'ho passa amb una cama damunt l'altra. Molt prop d'ella, una boca de Metro, una boca d'aire i una boca de regatge. Boques per tot arreu. De boques també ella en té: Té una boca de pinyo, una boca d'or, i, ara, una boca de calaix :-) ----- S'apropa un cama de fusta. Ella aixeca una cama i li diu: I tu què n'opines? Però el cama de fusta, amb mitja boca, no diu ni res. Ni bada boca ni diu res. Amb tota la boca, ella li diu: Què dius? I ell, sense badar boca, boca muda mai no és batuda, tan sols mira, mira, mira... Les seves cames tremolen de por, a ella les cames la fan figa... I té la boca muda. ----- Al carrer corre un remor de boca en boca. Cama de fusta ana en boca de tothom. Cama de fusta, l'assassí, s'ha fugit. ----- Ella no gosa badar boca. Es cau la boca. Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca, es diu a si mateixa. Però, finalment, el nas de la por es moca i diu: Què vols?, li demana a boca de canó: Què vols? I ell, amb boca d'infern i amb boca de trons, respon: A tu! a tu!... ----- Plena de por, fuig cames ajudeu-me. Però la por la fa caure de boca a terra i es trenca una cama. Ja té una cama al calaix, ja té una cama al fossar. Cama de fusta s'apropa a ella, treu una pistola del pit i, a boca de canó... un tret, dos trets, tres trets... I una boca oberta d'on brolla i raja un riu de sang, i a prop del riu una boca de reg, i a prop de la boca un toll vermell, una tolla vermell. La baba babaia 01/04/2004 00:00 # Rondalla: La boca fa el romanço. Té una boca ben dibuixada. I tretze boques a casa. A la boca de la màniga, o a la boca del camal, amaga la coca que té. I també sota un atuell boca avall. ----- A boca de nit, surt a treballar al carrer. Però avui, s'ho passa amb una cama damunt l'altra. Molt prop d'ella, una boca de Metro, una boca d'aire i una boca de regatge. Boques per tot arreu. De boques també ella en té: Té una boca de pinyo, una boca d'or, i, ara, una boca de calaix :-) ----- S'apropa un cama de fusta. ella aixeca una cama i li diu: I tu què n'opines? Però el cama de fusta, amb mitja boca, no diu ni res. Ni bada boca ni diu res. Amb tota la boca, ella li diu: Què dius? I ell, sense badar boca, boca muda mai no és batuda, tan sols mira, mira, mira... Les seves cames tremolen de por, a ella les cames la fan figa... I té la boca muda. ----- Al carrer corre un remor de boca en boca. Cama de fusta ana en boca de tothom. Cama de fusta, l'assassí, s'ha fugit. ----- Ella no gosa badar boca. Es cau la boca. Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca, es diu a si mateixa. Però, finalment, el nas de la por es moca i diu: Què vols?, li demana a boca de canó: Què vols? I ell, amb boca d'infern i amb boca de trons, respon: A tu! a tu!... ----- Plena de por, fuig cames ajudeu-me. Però la por la fa caure de boca a terra i es trenca una cama. Ja té una cama al calaix, ja té una cama al fossar. Cama de fusta s'apropa a ella, treu una pistola del pit i, a boca de canó... un tret, dos trets, tres trets... I una boca oberta d'on brolla i raja un riu de sang, i a prop del riu una boca de reg, i a prop de la boca un toll vermell, una tolla vermell. La baba babaia 31/03/2004 23:56 # Conte: De boques i cames conto. La boca fa el romanço. Continuació... Té una boca ben dibuixada. I tretze boques a casa. A la boca d'un forn fa coques; a la d'una xemeneia, maneja la coca que amaga a dins la boca d'una màniga, o a la boca del camal. I posa, també, un atuell boca avall per a hi amagar-la. ----- A boca de nit, surt a treballar al carrer. Carrega les cames al coll. Té bona cama. No té cavall, però treballa cama ací cama allà, cama ací cama allà del llit, boca per amunt, ajaguda, boca per avall. I les cames, quan treballa, fan ganyotes. ----- Però avui, s'ho passa amb una cama damunt l'altra. Molt a prop d'ella hi ha una boca de Metro, una boca d'aire i una boca de regatge. Boques per tot arreu. De boques també ella en té: Té una boca de pinyo, una boca d'or, i, ara, una boca de calaix :-) ----- S'apropa un cama de fusta. ella aixeca una cama i li diu: I tu què n'opines? Però el cama de fusta, amb mitja boca, no diu ni res. Ni bada boca ni diu res. Amb tota la boca, ella li diu: Què dius? I ell, sense badar boca, boca muda mai no és batuda, tan sols mira, mira, mira... Les seves cames tremolen de por, a ella les cames li fan figa... I té la boca muda. ----- Al carrer corre un remor de boca en boca. Cama de fusta ana en boca de tothom. Cama de fusta, l'assassí, s'ha fugit de la presó. ----- Ella no gosa badar boca. Es cau la boca. Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca, es diu a si mateixa. Però, finalment, el nas de la por es moca i diu: Què vols?, li demana a boca de canó: Què vols? I ell, amb boca d'infern i amb boca de trons, respon: A tu! a tu!... ----- Plena de por, fuig cames ajudeu-me. Però la por li fa caure de boca a terra i es trenca una cama. Ja té una cama al calaix, ja té una cama al fossar. Cama de fusta s'apropa, treu una pistola del pit i, a boca de canó... un tret, dos trets, tres trets... I una boca oberta d'on mana, raja i brolla un riu de sang, i a prop del riu una boca de reg, i a prop de la boca un toll vermell, un mar vermell. El follet valent 31/03/2004 23:46 # Conte: De boques i cames conto. La boca fa el romanço. Continuació... Té una boca ben dibuixada. I tretze boques a casa. A la boca d'un forn fa coques; a la d'una xemeneia, maneja la coca que amaga a dins la boca d'una màniga, o a la boca del camal. I posa, també, un atuell boca avall per a hi amagar-la. ----- A boca de nit, surt a treballar al carrer. Carrega les cames al coll. Té bona cama. No té cavall, però treballa cama ací cama allà, cama ací cama allà del llit, boca per amunt, ajaguda, boca per avall. I les cames, quan treballa, fan ganyotes. ----- Però avui, s'ho passa amb una cama damunt l'altra. Molt a prop d'ella hi ha una boca de Metro, una boca d'aire i una boca de regatge. Boques per tot arreu. De boques també ella en té: Té una boca de pinyo, una boca d'or, i, ara, una boca de calaix :-) ----- S'apropa un cama de fusta. ella aixeca una cama i li diu: I tu què n'opines? Però el cama de fusta, amb mitja boca, no diu ni res. Ni bada boca ni diu res. Amb tota la boca, ella li diu: Què dius? I ell, sense badar boca, boca muda mai no és batuda, tan sols mira, mira, mira... Les seves cames tremolen de por, a ella les cames li fan figa... I té la boca muda. ----- Al carrer corre un remor de boca en boca. Cama de fusta ana en boca de tothom. Cama de fusta, l'assassí, s'ha fugit de la presó. ----- Ella no gosa badar boca. Es cau la boca. Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca, es diu a si mateixa. Però, finalment, el nas de la por es moca i diu: Què vols?, li demana a boca de canó: Què vols? I ell, amb boca d'infern i amb boca de trons, respon: A tu! a tu!... El follet valent 31/03/2004 23:40 # Conte: De boques i cames conto. La boca fa el romanço. Continuació... Té una boca ben dibuixada. I tretze boques a casa. A la boca d'un forn fa coques; a la d'una xemeneia, maneja la coca que amaga a dins la boca d'una màniga, o a la boca del camal. I posa, també, un atuell boca avall per a hi amagar-la. ----- A boca de nit, surt a treballar al carrer. Carrega les cames al coll. Té bona cama. No té cavall, però treballa cama ací cama allà, cama ací cama allà del llit, boca per amunt, ajaguda, boca per avall. I les cames, quan treballa, fan ganyotes. ----- Però avui, s'ho passa amb una cama damunt l'altra. Molt a prop d'ella hi ha una boca de Metro, una boca d'aire i una boca de regatge. Boques per tot arreu. De boques també ella en té: Té una boca de pinyo, una boca d'or, i, ara, una boca de calaix :-) ----- S'apropa un cama de fusta. ella aixeca una cama i li diu: I tu què n'opines? Però el cama de fusta, amb mitja boca, no diu ni res. Ni bada boca ni diu res. Amb tota la boca, ella li diu: Què dius? I ell, sense badar boca, boca muda mai no és batuda, tan sols mira, mira, mira... Les seves cames tremolen de por, a ella les cames li fan figa... I té la boca muda. El follet valent 31/03/2004 23:33 # Conte: De boques i cames conto. La boca fa el romanço. Continuació... Té una boca ben dibuixada. I tretze boques a casa. A la boca d'un forn fa coques; a la d'una xemeneia, maneja la coca que amaga a dins la boca d'una màniga, o a la boca del camal. I posa, també, un atuell boca avall per a hi amagar-la. ----- A boca de nit, surt a treballar al carrer. Carrega les cames al coll. Té bona cama. No té cavall, però treballa cama ací cama allà, cama ací cama allà del llit, boca per amunt, ajaguda, boca per avall. I les cames, quan treballa, fan ganyotes. ----- Però avui, s'ho passa amb una cama damunt l'altra. Molt a prop d'ella hi ha una boca de Metro, una boca d'aire i una boca de regatge. Boques per tot arreu. De boques també ella en té: Té una boca de pinyo, una boca d'or, i, ara, una boca de calaix :-) El follet valent 31/03/2004 23:26 # Conte: De boques i cames conto. La boca fa el romanço. Continuació... Té una boca ben dibuixada. I tretze boques a casa. A la boca d'un forn fa coques; a la d'una xemeneia, maneja la coca que amaga a dins la boca d'una màniga, o a la boca del camal. I posa, també, un atuell boca avall per a hi amagar-la. El follet valent 31/03/2004 23:17 # Gremi amb desitjos escatològics? Quan els actors es diuen "MOLTA MERDA" abans de sortir a l'escenari, segur que no és amb el desig de que realment que apareixi l'esmentada deposició acompanyant la seva actuació, veritat? ;-))) artemisia 31/03/2004 22:20 # Gremi de la restauració El cambrer pregunta al client : Vol alguna cosa per PICAR? M'aniria bé un martell gràcies! / Un altre... "Alguna cosa per OBRIR la gana?" (Es pot obrir la gana?) / I un tercer... "Vol PRENDRE alguna coseta? Prendre? jo ho pago tot eh!" artemisia 31/03/2004 14:50 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |