| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Tots els gremis són particulars, i una de les seves particularitats és l'ús de determinades paraules en l'argot gremial. Per exemple, en el gremi dels lletraferits els premis literaris es "fallen" (encara que hi hagi un cert grau d'encert) i els poetes guanyadors dels Jocs Florals són anomenats mestres en lo "Gai" saber (encara que siguin heterosexuals). No tots els argots gremials generen dobles sentits. Els taxistes i els radioaficionats, per exemple, diuen que "copien" quan escolten algú per la ràdio i no costa gaire d'entendre. Però ¿què se suposa que separa un "servidor" de l'ordre d'un "servidor" d'Internet? Us demanem equívocs provocats pels argots gremials. El missatge més destacat rebrà a casa un exemplar d'"Escola italiana", un poemari excepcional de Josep Pedrals, per gentilesa de l'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Punts Entre els pintors, el format d’una tela es cataloga en tres apartats, figura, paisatge i marina i cada un d’ells es mesura per punts en lloc de centímetres, així per exemple: un 10 punts “figura” equival a 55 per 45 cm., un 10 punts “paisatge” equival 38 per 55 cm., i un 10 punts “marina” a 33 per 55 cm. Moltes vegades els pintors cobren un tant per punt, es a dir, més punts, més guanyen. I això no vol dir que hagin de passar sovint pel quiròfan ni que es dediquin a col·leccionar ofertes i descomptes ni que tots els pintors puntillistes guanyin més. Xeiè 26/03/2004 11:33 # Rentat de baixos ... xxx 26/03/2004 11:19 # sobre sabaters El meu avi era sabater (feia sabates) i tenia un trepant, eina per fer forats a la pell. Res a veure amb els escaladors o “trepes” que van “trepant” per les parets o els que fan forats a cops de colze per anar “trepant” políticament i que en la seva escalada empren un castellanisme. També tenia un prestatge ple de formes (peça de fusta que serveix de motlle en la fabricació del calçat), a casa s’escoltaven sovint expressions com “passa’m la forma de la senyora tal, aquella (senyalant-la), la grossa” sense que la clienta fos necessàriament grassa, “les formes de l’esquerra són les dels senyors i les de la dreta les de senyora” cosa que no implica que el sexe hagi de ser indicatiu del comportament polític o quan em tocava pencar a mi i em deia “treu la pols de les formes” no em demanava que renovés les meves maneres, sinó que passés el drap. Quan ell era al treballador i jo jugava per la botiga i entrava algú, havia de cridar “avi, demanen!”, i no volien caritat, només volien ser atesos, ara que, ell trigava força a acabar la feina i potser si que demanaven que els atorgués una gràcia. Núria Canyelles 26/03/2004 09:05 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |