| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
L'escriptor i verbívor Albert Figueras, viatger impenitent, ens escriu des de Malàisia per comentar-nos una curiositat gastronòmica gens carrinclona. Resulta que a la part continental del país (que també agafa un tros de l'illa de Borneo) s'hi menja una barreja de plats indis, xinesos i malais que rep el nom de "Nyonya Food", escrit i pronunciat com la nostra "nyonya" somnolent. No costa d'imaginar com deuen anar les migdiades després d'un àpat d'aquests! Aprofitem aquesta coincidència per demanar-vos noms xocants de plats, productes o procediments gastronòmics, en el benentès que compten tant els molt exòtics (com aquesta "Nyonya Food") com els més nostrats: durant anys en Pere Portabella (militant del PSUC) celebrava cada estiu el seu conegut "(P)Suquet de peix". Ben segur que si en Portabella hagués estat convergent hauria organitzat una degustació de "Civet". Aquesta setmana, el missatge més destacat rebrà a casa un exemplar del llibre recomanat: "Sobre la imaginació analògica: Lautréamont, Breton, Roussel" (Quaderns Crema) de Maurici Pla per gentilesa de Quaderns Crema i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Sopa sonora? Malgrat el que pugui semblar pel seu nom, la sopa Pethes no provoca aerofàgia. Aquesta sopa hongaresa -feta amb vedella, verdures, tomàquets i fideus- deu el seu nom a Imre Pethes, actor del segle XIX. Alexandre Lloreda 23/10/2003 20:30 # Cafes internacionals En un restaurant de Barcelona, fa anys vaig veure que a banda del conegut Cafè Irlandès tenien el cafè català (igual però amb conyac en lloc de whisky), el cafè rus (amb vodka),el cubà (amb rom), el gallec (amb orujo) i molts altres Jaume 23/10/2003 14:52 # Traducció Jo crec que la traducció de "carajillo", forma diminutiva (que no impotent o poc graciosa) del castellà carajo, en "cigaló", diminutiu però manifestament eixerit, del català cigala, és el neologisme més trempat de la gastronomia nacional. Ignasi Ripoll 23/10/2003 03:30 # camas comidas No és un nom de plat, però fa uns quants anys, voltant per Castella la Vella, a les fondes dels pobles solien tenir uns rètols rudimentaris a fora que sempre posaven el mateix: "camas comidas" ... martí 20/10/2003 16:43 # Prestigi Mesos enrera alguns restaurants van haver de modificar les cartes i van aparèixer plats com aquests: “chapapotaje de garbanzos”, “Pulpo a Fueleira”, “Bacalao al fuel-fuel”, Musclos a la benzinera, Turbot al dièsel, Assortidor de marisc,“Fuelada asturiana”. Xeiè 20/10/2003 11:41 # sin acrituz... A Mataró hi ha restaurant d'aquells de cuina de tota la vida: "El Blinco" (ara no em preguntessiu pas l'origen del nom!). Un dels plats de més èxit, són els peus de porc guisats, que a la carta es diuen "Peus de Ministre" llum 19/10/2003 08:56 # Arròs amb espardenyes Tinc entès que antigament les cases de menjars feien anar un llenguatge peculiar que era conegut dels habituals. Un dels plats que oferien era l'arròs amb espardenyes que no era altra cosa que arròs amb musclos. Roser 19/10/2003 03:40 # Vinagre No és ben bé un plat però és un condiment. A principis del segle passat, a Mollerussa, hi havia una casa que tenien vinagre per a vendre i el van fer anunciar pel nunci del poble. El resultat va ser aquest: Qui vulgui comprar vinagre, que vagi a cal Vi Dolç. Roser 19/10/2003 03:35 # Coses del temps A Collserola, en un d'aquells 'merenderus' per a 'duminguerus', temps era temps hi havia un cartell amb el menú. Hi deia: PAELLAS Y COSTILLAS A LA BRASA. Amb la mala pata que van anar a caure justament la E i la T... Núria, la dels formatges 19/10/2003 01:30 # macarronejant Diuen que cada terra fa sa guerra, i també podríem afegir que els seus macarrons. Així, i aneu a Grècia us proposaran de menjar un "pastitxo" que, com bé indica el seu nom, és una "empastitxada" de macarrons, carn picada i beixamel, un poc com la musaca, però encara més pastosa. I que us diré de Roma, bressol de totes les pastes! Si hi aneu que no us passi com a unes amigues meves, que hi van més o menys lligar amb uns romanets, que les van dur a una trattoria. I els van recomanar, tot seriosos, que en qüestió de pastes l'especialitat de la casa eren "penne all'arrabbiata". Les meves amigues encara riuen, i els romanets encara es pregunten per què tanta hilaritat. xocolatina 18/10/2003 21:29 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |