| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
El verbívor Sadurní Girona ens inspira el penúltim fòrum de la temporada en fer-nos saber una de les seves dèries: col·leccionar els termes que troba a faltar al diccionari català. En concret, el terme que suscita aquest fòrum és "perogrullada". El famós Pero Grullo castellà saltà a la fama dels amants de l'obvietat per les seves veritats com punys. En Sadurní afirma haver trobat un equivalent francès (lapalissade) però ens demana algun terme català per definir una "obvietat òbvia". O sigui, que es tracta d'emular en Pero Grullo en la llengua llur. Com en diríem de les "perogrullades", en català? A més, ja posats, afegim una petició al repte. També volem personatges catalans que hagin entrat al llenguatge ordinari. No cal que siguin gaire més historiats que en Grullo. Per exemple, el diabòlic Pere Botero. S'apreciarà l'antiguitat catalanesca, però també admetrem nouvinguts com el francès Rocambole de les situacions rocambolesques o fins i tot el toscà Dant de les dantesques. Com sempre, la millor aportació de la setmana rebrà un exemplar d'un llibre verbívor recomanat. Aquesta setmana, per al·lusions inspiradores, un exemplar del volum editat per Enric Gomà amb les expressions escoltades "Al Carrer" per gentilesa d'Ara Llibres i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # El playboy de l'estiu A aquest tiu li ponen totes: és un Casanova! Guifré Miquel 29/07/2003 11:49 # FOSCOR Degut a les obres secretes de màgia, astrologia i alquimia suposadament escrites pel filòsof egipci de temps remots Hermes Trismegist, lo màgic, lo obscur i lo ocult es hermètic. Angel Larena Tamaturgo 28/07/2003 21:46 # Verballhornung Verballhornung, en català vol dir literalment esquellotada. Johann Ballhorn era un impressor de Leipzig del segle XVI; publicà unes beceroles, i hi havia col·locat, com era costum, la figura que representava un gall; però precisament per comptes de la imatge habitual del gall amb espolons, hi havia representat el gall sense, i amb un par d'ous sota seu. I en la coberta de les beceroles hi havia afegit: «edició revisada per Johann Ballhorn». D'aleshores ençà els alemanys en diuen ver-ballhornung d'aquella «correcció» que a la pràctica és un deteriorament. Nikolaj 28/07/2003 21:05 # De política... En una època em què cert partit polític es dedica a patocinar candidats amb eslògans verbívors (TRIASbarcelona, MAScatalunya) se m'ha ocorregut que hi ha uns quants polítics que han donat el seu nom al lèxic del país. És el cas de Lerroux, o del lerrouxista Joan Pich i Pon, que ha obsequiat l'enigmística catalana amb les piquiponades (les vaig descobrir llegint AblanatanalbA). I després d'èpoques amb nom de dictador (franquisme) o president (pujolisme) ens trobem un neologisme acabat de collir: es tracta de la maragallada, que podríem definir com allò que hom diu convençut però resulta estar en contra de la veritat oficial del partit. Daniel Tugues 28/07/2003 18:05 # can què? I on és "can pixa"? al costat de "can seixanta"? Potser estic dient una "barrabassada", però ahir es va casar la de "can cacarró", i ser d'aquesta casa sí que és una bona "putada" ! Per cert,les "sanjuaneras" castellanes fan una feina molt diferent dels "donjuaneros" mascles. En fi,el sexisme està servit. Montse Camps 28/07/2003 17:33 # Filant prim En Pere Punyetes, sastre perfeccionista; la Maria Lluïsa, gran afeccionada a les infusions aromàtiques i la Júlia Anna, cuinera que acostumava a fer uns talls mol prims. Ignasi Fontvila 28/07/2003 13:45 # Un d'antic i un d'actual L'antic és el senyor Kafka, abans del qual, segons sembla, no es produïen situacions estrambòtiques i sense explicació o, si n'hi havia, no devien tenir adjectiu adequat. L'actual és derivat de les actituds del president Pujol, de dir quan toca o no toca de fer una cosa o de respondre una pregunta. Costa una miqueta de dir, però: "pujolejar". Tomaseta Vetes-i-Fils 28/07/2003 10:46 # ets Apolini i Dionisiac? El 1870 Nietzsche utilitzà per primera vegada la parella de noms oposats "Apolini" i "Dionisiac" com la clau per interpretar la tragèdia grega. Utilitzà al Déu Apolo per designar la dialèctica i el llenguatge, la representació conscient. I el Déu Dionís l'entengué com el món de voluntat intensiva, així doncs les passions i la música anna 28/07/2003 08:40 # Grans desconeguts Ja fa temps que vinc recollint una llista de "famosos desconeguts" relacionats amb frases fetes. Aquí la teniu: El coño de la Bernarda , La flauta de Bartolo , La fava de'n Catà , El cul de'n Jaumet , Rita la cantaora , Ta tia Nana , Posar,se com el Quico , Alt i prim parent de'n Bufa , Felip tanca l'aigua/la porta , Fulano, sotano i mangano , Manolo Pirolo/Cabezabolo con un palillo se aguanta solo , El Pepito va de curt , El burro del tio Coca , El Robert de les cabres , La puta Hilaria , Eres mas guarro que la tia Potaja , Ramon Ramirez (el perro de St. Roque no tiene rabo porque...) , La puta Ramoneta , El Pepito Bragulat , Eres mas tonto que Abundio, que iva a vendimiar y se llevaba uva para merendar , Perico de los palotes , Mas cuento que Calleja , Y dale Perico al torno , El temps de la Maria Castanya , A saco Paco , Evaristo que te he visto , Que mas quieres Baldomero , Por el interés te quiero Andrés , Eres mas feo que Picio , Hablas mas que Bareta , Despues de muerto Pasqual, le llevaban el orinal , No te digo trigo por no llamarte Rodrigo , Es més vell que Carracuca , Pareces Don Quintín el amargao , El testament de la Manela , Eres mas tonto que Pichote , Tienes mas cuento que Pichucas el del muelle , Les tres Maries: la caca, la merda i la porqueria , Tirar,se a la Bartola , Carrasco, chupa del frasco , Ves menos que Pepe Leches , Ostres Pedrin , Viva la Pepa , Te enrollas mas que Fermin Cantalapiedra , El cuento de Maria Sarmiento , Acabar com el rosari de l'Aurora , Espabila Fabila que viene el oso , Fer la Julia (vomitar) Ferran Gil 28/07/2003 06:45 # Què va dir en Tarradellas? Complementant l'apunt de Xeiè sobre la famosa frase "ja sóc aquí" de Josep Tarradellas. Segons van advertir alguns avisats observadors de l'època, hi ha uns certs dubtes que el president digués realment els mots que se li van atribuir. Mentre que algú va apuntar que en realitat havia dit, assenyalant amb el dit el centre de la plaça de Sant Jaume, "hi ha un sot, aquí", d'altres van assegurar que es va assenyalar ell mateix i que sense cap mena de dubte va dir: "hi ha un soca, aquí". Estràmpol isard 27/07/2003 21:04 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |