Gromit és el gos que acompanya a Wallace en les aventures de plastilina, obra d'Aardman.

Scooby-Doo era un gran danès tabalot i esporuguit, dels dibuixos animats fets per la factoria Hannah-Barbera, que perseguia fantasmes amb una colla d'amics.

El gos dels Baskerville no té nom i és un fantasma que vaga per la novel.la de Sir Arthur Conan Doyle que protagonitza Sherlock Holmes.

Pluto és el gos de Walt Disney amic de l'ànec Donald.

Zeus i Apol.lo són els dos dòbermans que protegeixen en Higgins, a la sèrie Magnum.

Martha era una gossa pastor alemany de Paul McCartney i protagonitza una cançó dels Beatles: Martha my dear, que es troba a The White Album.

Milú és el fox-terrier que acompanya sempre a Tintín, el reporter dibuixat per Hergé.

Treski és el gosset de la família Ulises, que sortia a la última pàgina del TBO.

Flush és el cocker spaniel que protagonitza la novel.la de Virginia Woolf del mateix nom, i en realitat va ser el gos de Robert Browning i Elizabeth Barrett-Browning.

Canito i Canuto, pare i fill, eren uns dibuixos animats de la factoria Hannah-Barbera.

Argo és el gos d'Ulisses a l'Odissea, l'únic que el reconeix al final, quan torna a casa, i l'únic que li fa vessar una llàgrima.

Ideàfix és el gos que acompanya Astèrix i Obèlix a les aventures escrites i dibuixades per Goscinny i Uderzo.

Laika va ser la primera gossa que va anar a l'espai, l'any 1957, a l'Sputnik 2.

Fred Basset era una tira còmica que va sortir durant molts anys a La Vanguardia, dibuixada per Alex Graham.

Snoopy és el gos dibuixat per Charles M. Schulz i que surt de la sèrie Peanuts.

Goofy és el gos despistat, amic de Mickey Mouse, que va dibuixar Walt Disney.

Toby és el nom comú del gos petaner i anònim que tots hem acariciat alguna vegada; aquí es diu Toby per motius de rima.

Jack era el gos de Laura Ingalls a la sèrie La casa de la pradera.

Napoleó i Lafayette són dos dels gossos protagonistes de la pel.lícula de Walt Disney Els aristogats.

Buck és el gos, mescla de pastor alemany i sant Bernat, que protagonitza la novel.la La crida del bosc, de Jack London.

Huckleberry Hound és un altre dibuix animat de la factoria Hannah-Barbera.

Cobi és el dibuix de Mariscal que va fer de mascota dels Jocs Olímpics a Barcelona, el 1992.

Dogbert és el gos sarcàstic que viu amb l'oficinista Dilbert als dibuixos de Scott Adams.

Mr. Bones és el gos protagonista de Timbuktú, la novel.la de Paul Auster.

Ran-Tan-Plan és el gos que corre per les aventures de Lucky Luke, escrites i dibuixades per Morris i Goscinny.

Un chien andalou és la pel.lícula de Luis Buñuel de l'any 1929.

Marilyn era la gosseta feta de peluix que acompanyava Herta Frankel a la televisió dels anys setanta.

Kuki era el gos que hi havia al cremallera de Montserrat.

Cerber és un gos de la mitologia grega, de tres caps i cua de drac, que vigila l'entrada a l'Hades.

Kasbec era el gos afganès de Pablo Picasso i s'estimaven molt.

Sultán és el gos de l'inspector Gadget, dibuixos animats.

Santa Claus és el gos petaner de la família Simpson als dibuixos animats.

Píker i Fermín són Los Garriris, còmic dibuixat també per Mariscal.

Pongo i Perdita són el rodamón i la dama de la pel.lícula de Walt Disney.

D'Artacan és l'alter ego caní i dibuixat del mosqueter D'Artagnan.

Bulls-eye és el gos blanc de Bill Syke a Oliver Twist, la novel.la de Charles Dickens.

Man Ray és el gos que sortia a Barri Sèsam, les titelles.

Rin-Tin-Tin és el pastor alemany que va començar com a heroi del cine i va continuar a la televisió.
Jordi Puntí
21/11/2002 23:59


# I de les races?
Ningú diu res de les races, i n'hi ha d'exclusives dels Països Catalans, que ben bé podrien trobar-se als mots encreuats de La Vanguàrdia: el gos sempre apegat al seu amo (és a dir, l'empalleGÓS), el que ningú suporta (el fastiGÓS), el que es rebolca pel fang (fanGÓS) o per les pedres (pedreGÓS); el que es cansa aviat (fatiGÓS), el que sempre fuig (poreGÓS), el que sempre arriba tard (triGÓS), el que s'ofega (xafoGÓS) i el que sovint pateix hemorràgies (sanGÓS).
També hi ha que, sense ser races catalanes, només són gossos al nostre domini lingüístic: una raça de gos negre afro-americà (el GOSpel) i aquells gossos cubans que colpegen amb les potes al terra (els bonGÓS). Finalment, els tan nomenats en aquest fòrum Ideafix i Ran-Tan-Plan, pertanyen els dos a la mateixa raça: als GOScinny.
Pasqual
21/11/2002 15:55


# Buck i Ullall Blanc
Buck i Ullall Blanc són els protagonistes de les dues novel·les més conegudes d'en Jack London. Si Buck, sentia la crida de la Selva, Ullall Blanc, com a Oncle Tom del món caní, esdevenia un quisso obedient. Dues vides, doncs, antiparal·leles, amb trajectòries d'anada i de tornada. Preferim en Buck. És clar.
d
21/11/2002 15:40


# El company caní del falcó maltès
Pobrissó! M'havia descuidat del quisso maltès, que per allà baix en diuen KELB. Ja sabem (o hauríem de saber) que el maltès és una llengua amb fortes arrels àrabs, i empeltada de paraules italianes i, darrerament, angleses. I com que els àrabs diuen que els gossos són calbs... doncs els maltesos, com a bons illencs, mallorquinegen i ho pronuncien "quelb". Coses de les illes.
Enric Fontvila
21/11/2002 11:41


# Gossos europeus
No, ara no us faré un catàleg de les diverses races canines que podem trobar pel continent... però sí una petita llista dels diversos noms que té el gos en les diferents llengües europees. Perquè el puguem anomenar com cal quan sortim de casa: CÃO en portuguès, PERRO en espanyol, PERRU en asturià, CAN en aragonès i en gallec, GOS o CA en català, GOS o CAN (pronunciats "gus" i "ca") en occità, CHIEN en francès, CANE en italià, CANI en sard, CÂINE en romanès, CJAN en friülès, CIAN en ladí i CHAUN en romanx (aquestes tres últimes, llengües retoromàniques); i CANIS per quan aneu al Vaticà a conversar amb Sa Santedat. Pel que fa als països germànics: HUND en alemany, danès, noruec i suec; HOND en neerlandès (o holandès), HÛN en frisó, HUNDUR en islandès i feroès. Llengües eslaves: KUCE en búlgar (pronunciat "kutxe"), SOBAKA en rus, SABAKA en bielorús, SOBAKA o PES en ucraïnès, PES en txec, eslovac, eslovè i macedoni (és a dir, tenen gossos de pes), PAS en serbi i croat (aquí els gossos només hi estan de pas), PIES en polonès (tant dir-nos "polacos" als catalans, i resulta que els seus gossos tot ho fan amb els peus), i POS, PJAS i PSYK en sòrab, llengua eslava de Lusàcia, a Alemanya. En les llengües cèltiques: KI en bretó (qui? un gos), MADRA, GADHAR o CÚ en gaèlic irlandès, CU en gaèlic escocès i BLAIDD en gal·lès. Altres llengües escampades per aquí i per allà: TXAKUR en basc, SUO en lituà (el va sobre la essa; pronunciat "xuo", per tant no és que a Lituània suïn gaire els gossos, que hi fa fred), SUNS en letó, KOER en estonià, VILLIKOIRA en finlandès, BEANA en sami o lapó (com la companya del Mr. Bean), KUTYA en hongarès, KÖPEK en turc (per la part que els toca a Europa), QEN en albanès (i de la gossa com en diuen?, Barbi?), SKILOS en grec (pobres gossos, que van esquilats –tot i que pitjor ho tenen els àrabs, ja que allà del gos en diuen KALB!), ZHUKEL en caló o romaní, la llengua dels gitanos, i HUNDO en esperanto (agafat directament de les llengües germàniques), que tot i no ser una llengua específicament europea sinó universal, sí que la va inventar un europeu. I prou. Buf, quina feinada! o Bub! Bub! Bub! (en idioma caní).
Enric Fontvila
21/11/2002 11:36


# Confirmació
El gos de l'inspector Gadget es deia Sultan segur. Fiabilitat, i perdoneu la immodèstia, del 100%
Peki Ness
20/11/2002 20:22


# Gossos cibernètics
Hi ha una web, www.dogomania.com, on apareix un llistat de noms de gossos que arriba a la xifra de 25.053. Passant dels populars Tobi, Sultan o Bobby, hi ha "canònims" que permeten deduir la personalitat dels seus amos: Remember Me (el gos de l'ex-nòvia), Rolex (el de la pija pedràlbica), Money (el gos de Roldán), Oscar (l'animal de companyia d'Almodóvar -i que cadascú ho interpreti com vulgui), No More (el simpàtic gosset del conscienciat anti-sistema), Mailbox (el company inseparable de l'oficinista modern), Sir Costalot (un gos car de mantenir, aquest), Surf the Net (el gos oblidat d'un addicte al xat), Testicle Tuesday (-sic-, la marilín de Tracy Lords), Tobi Wan Kenobi (el pequinès de Darth Vader), U.F.O. (el petener de Fox Mulder), Waldo (el golden retriever de Mr. Magoo -o era el nebot?), Pepito (el gos del sereno), Indiana Bones (el gos del buscador de mòmies), Cat (el gos del que no ha sortit de l'armari), Boo.com (el gos del fashion victim), $375 (el pastor alemany del Senyor Esteve)... i 25.000 fins arribar a Zywiol, el gos de l'últim de la classe.
ignasi fontvila
20/11/2002 16:16


# Jack i els llibres
Acabant de llegir l'aportació d'en Nemroc sobre el Sultan i l'inspector Gadget, se m'ha desvetllat l'afany detectivesc i m'he proposat esbrinar qui eren els dos gossos que ens falten, el/la Kuki i el Jack. Del primer (o primera), encara no se'n sap res... Continuarem la recerca. El Jack (si més no aquest, que no sé si és al qual es refereix en Puntí en el seu poema) és el gos del Paul Auster, escriptor nord-americà que també ha fet protagonista de la novel·la "Timbuktu" a un altre gos, Mr. Bones (també esmentat en aquest poema puntinià). Podríem dir, doncs, que el Jack és un gos lletraferit.

(Una remarca per al Nemrod: el Sultan, que sempre acompanyava l'inspector Gadget en les seves aventures ensumant pertot arreu, no era ben bé seu sinó de la seva neboda Sophie.)
Enric Fontvila
20/11/2002 10:03


# POT SER O NO
Crec que Sultan és el nom del gos del Inspector Gadget, aquell
que sempre li treia les castanyes del foc, mes o menys com el Gromitt amb Mr. Wallace.
nemroc de bcn
19/11/2002 14:30


# De color de gos com fuig i Txelín
Més avall en Josep Domènech parlava d'una cosa de color de gos com fuig. Ho pot trobar a l'Alcover-Moll (a "color"): "color indefinida, bruta, de coses i especialment peces de roba que han perdut la color de quan eren noves".
També al "Diccionari de locucions i frases fetes" (de Joana Raspall i Joan Martí - Ed. 62): "de color indefinit. Ex: Duia un vestit usat i lluent dels colzes, de color de gos com fuig, que abans devia haver estat gris".
Personalent aquesta expresió l'havia sentit a dir a la meva àvia (que era nascuda a Sabadell) i també a la meva mare (i encara la faig servir jo mateix... que no passo dels 50!) amb el mateix sentit d'una cosa d'un color brut no identificable (per exemple d'un gris fosc amarronat).
Jo em penso que originalment devia ser "de gos con (=quan) fuig" (la "n" esdevé "m" pronunciada davant "f", "b" o "v").
(Jo de petit escrivia "Com vinguis...", etc.)

La meva àvia havien tingut gossos aquí a Barcelona. Mirant fotos antigues, la meva mare em va dir que li deien "Txelín", amb un. Es va morir i en van tindre un altre... que també es deia "Txelín"!!!.
Recordo que en un diccionari basc d'en Griera (gens de fiar etimològicament) hi vaig trobar l'entrada basca "txelín", que en un dialecte volia dir "gos", precisament.
Ho he buscat en algun altre diccionari basc però no ho he sapigut trobar, i m'he quedat amb el dubte (casualitat, o hi ha alguna connexió del "Txelín" com a nom dels gossos de la meva àvia i el basc?).


Xavier Marí
19/11/2002 01:24