| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
L'aparició del llibre de relats "Animals tristos" de Jordi Puntí (Empúries, 2002) ens inspira aquest fòrum bestial. Les narracions de Puntí parlen de les relacions humanes, però l'autor ens ha autoritzat a distribuir un sonet molt animal que va publicar a la número 2 de la revista que surt cada cent anys "La Bugadera" (La Magrana, 2002). És aquest: UNA VIDA DE GOS (sonet d'homenatge) Lassie, Gromit, Scooby-Doo, El gos dels Baskerville i Pluto; Zeus, Apol.lo, Martha i Milú, Treski, Flush, Canito i Canuto. Argo, Ideàfix, Laika i Fred Basset; Snoopy, Goofy i Toby; Jack, Napoleó i Lafayette; Buck, Huckleberry Hound i Cobi. Dogbert, Mr. Bones, Ran-Tan-Plan, Un chien andalou i Marilyn; Kuki, Cerber, Kasbec, Sultán, Santa Claus, Píker i Fermín; Pongo, Perdita, D'Artacan Bulls-eye, Man Ray i Rin-Tin-Tin. Jordi Puntí Us demanem que identifiqueu el màxim nombre d'aquests gossos i que aporteu històries sobre noms de gossos, ja sigui perquè els heu tingut o perquè els heu conegut. Com per exemple, la ja mítica picabaralla entre els còmics Bobby Deglané i Mary Santpere, quan després d'uns comentaris de Bobby sobre que els catalans quan parlen semblen gossos ella s'hi va tornar dient-li que a Catalunya gairebé tots els gossos s'anomenaven "Bobby". Envieu les vostres històries cànides a aquest fòrum-gossera. La millor aportació de la setmana rebrà un exemplar de "Animals Tristos" de Jordi Puntí per gentilesa de l'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # CA DE GOS Ep !!! Fa ben bé deu anys, un estiu a Manresa amb la Lorena vam trobar-nos a la teulada en Petit, el qual vam adoptar durant dos dies i el segon va tenri la mala sort de trencar-se una pota i haver-lo de scrificar. Dieuen però, que al pot PETIT hi ha la bona confitura. Al cap de pocs anys, a casa ens vàren regalar un gos d'atura, en Roc, però al crèixer el vam haver de dur a una masia, on ara viu alegre i feliç. De tant en tant l'aenm a veure,sempre ens l'estimarem amb tot el COR, al ROC. Ja més endavant, en Dani va adoptar en ROC, un Roc molt i molt especial, de peluix però amb vida pròpia, que trepitja fort com el Senglar. Fa dos estius,a Manresa, tot esperant que ens duguessin material pel Correllengua, va aparèixer un pobre gos abandonat -per aquells que no tenen cor, mai han tingut cap Roc ...-, al qual, en honor a l'espera en majúscules, el vàrem anomenar Cal, en minúscules. El dia següent li vam trobar amos. Li vaig fer un breu poema: CA A la Cal “Però pel transcurs de la nit segueix caminant ...” Gossos Ulls perduts carrer avall,-- --mou la cua, s’atansa. Ninetes esguarden fidels, guaita a les escales, jau. Ves per on, inclòs al meu poemari Pel forat del pany, homenatjatn als manresans Gossos. Ara la Colla de la Cirera tenim a l'Equi, amics fidels acompanyats d'amic fidel, amb molt de COR que és allò que CAL. I sempre, quan arribo a casa, tinc a la Brisca, gosseta "del rotllo", ja que sempre que li dius: "Visca Catalunya !!!" ve corrent en honor a la sonoritat del seu nom. Bona nit ... i no feu gaire el gos !!! Clàudia Clàudia Viladrich i Torm 19/11/2002 00:30 # Vaig pel Santa Claus Observo que ningú identifica el Santa Claus. No és que ho vegi del tot clar, però podria ser el gos dels Simpson, tot i que en el doblatge que ens ofereix "Almeja 3"(voleu dir que no és Antena 3 ?) li diuen Pequeño Ayudante de Santa Claus. Podria ser, oi ? Daniel(3) 18/11/2002 21:30 # Gossa Eslògan de la biografia de Marlene Dietrich narrada per la seva filla, Maria Riva (amb qui la unia un odi animal): "La història d'una gata maula escrita per una filla de gossa" ignasi fontvila 18/11/2002 20:03 # La veu del seu amo El 1899, un pintor professional, Francis Barraud, va anar a la seu de The Gramophone Company a Londres per demanar si li podien deixar un gramòfon (marca que es va acabar lexicalitzant, però aquesta és una altra història...) per un quadre que estava pintant. Anys enrere, el Francis havia pintat un quadre de títol "His Master's Voice" del seu fox terrier, Nipper, escoltant un fonògraf de la marca Edison. Un amic del pintor li va suggerir d'actualitzar la pintura substituint l'antic fonògraf per un nou gramòfon. Quan Barraud va acabar el quadre, el president de The Gramophone Company, William Barry Owen, li va oferir 100 lliures al pintor i es va quedar amb l'obra. L'àngel que fins llavors havia estat l'emblema de la companyia va ser substituït pel simpàtic Nipper, el qual va aparèixer també en un anunci de Reid's Stout olorant una gerra de cervesa. El titular era "Què és això que li agrada tant a l'amo?". Actualment, la pintura original de Barraud està a la sala de juntes de la discogràfica EMI. ignasi fontvila 18/11/2002 19:55 # El somriure de Karenin Una història que em commou especialment i que té relació amb el que explica l'Enric un parell de missatges més avall és la de Karenin, el gos de Tomasz i Tereza a La insostenible lleugeresa del ser, de Milan Kundera. Un dia el Tomasz li porta un cadell de gosseta a la seva dona Tereza, una de les novel.les favorites de la qual és Anna Karènina. Com que troben que Karènina és massa llarg, decideixen treure la a final, convertint-ho al masculí, Karenin. A partir de llavors (no sé si és cosa del traductor o a l'original txec també és així), sempre anomenen en masculí al gos, que passa a ser "el Karenin". En aquest sentit, té alguna semblança amb la història del Duc i la Duca (dos noms per al mateix animal). La darrera part del llibre (El somriure de Karenin) narra la història dels últims dies de vida del gos amb una compassió i una sensibilitat que només els que han estimat un gos poden arribar a comprendre. ignasi fontvila 18/11/2002 18:57 # La "voz de su amo" En el món de la música, a banda dels inefables "Gossos", recordo un gos anónim que era l'emblema de la VOZ DE SU AMO. El gos feia cara d'entés en música i se'l veia en una postura cómoda, assegut al costat d'un fonograf. Xeiè 18/11/2002 12:54 # La Duca i el Xic Aquests no són famosos... però els guardo en el record, perquè han passat per la família... malauradament, d'això ja fa molts anys. La primera gossa que vam tenir, de raça petanera indefinida, es deia Duca... no és que fos italiana, sinó que quan era un cadell ens pensàvem que era mascle, li vam posar Duc... i ja ho teníem tan assumit, que quan va sortir de l'armari caní i vam descobrir la seva veritable sexualitat, el femení Duquessa el trobàvem massa ensucrat i aristocràtic (i més tractant-se d'un Canis petenerus vulgaris). Així doncs, vam tirar pel dret, i li vam afegir una a senzilla i tendra. A la pobrissona la va aixafar un autocar de l'Alsina Graells a Platja d'Aro. QEPD. – La va succeir el Xic, i aquest sí que tenia un pedigrí contrastat. Era un caniche, que tothom en deia una Marilín (per la gossa titella de l'Herta Frankel), tot i que tenia un bon parell d'ous. Passarà a la història familiar (i potser mundial i tot) com el gos que més noms va tenir: tot i l'oficial, Xic (perquè va venir a casa de molt petitó, si bé va anar creixent, fins a una mida mitjaneta), responia també als malnoms de Lotso i Xicuuuli, apel·latius als quals acudia tan sol·lícit (o més) que quan el cridàvem pel seu nom de fonts. Suposo que també deu formar part del paradís dels gossos, ja que quan va abandonar la llar familiar arran d'un trist esdeveniment tenia ja una edat provecta. QEPD també. Enric Fontvila 18/11/2002 10:53 # gossos famosos... o no tant Hola! Aquí n'hi ha uns quants que faltava identificar: tot i que no dubto que el Zeus fos un gos de pel·lícula juntament amb la Roxanne, la parella Zeus i Apol·lo eren els malcarats dòbermans del flegmàtic Higgins, que la portaven votada al bonàs d'en Magnum; la Martha és una gosseta de dibuix, que parla per telèfon i tot, protagonista dels contes infantils de la Susan Meddaugh; el Treski era, si no recordo malament, el gosset de la família Ulises del TBO, dibuixat pel Benejam; el Flush, he descobert que era el gos de l'Elizabeth Barret Browning, poeta anglesa victoriana (1806-1861), al qual li dedicà el seu poema "Flush, my dog"; el Kasbec era un pastor afgà que es va fer famós pels seus amos: Picasso i Dora Maar; pel que fa al Jack, el Kuki (o potser és la Kuki?), el Sultán i el Santa Claus... ni idea... tot i que de Sultans en corren més que d'aspirants a successors d'Aznar. Enric Fontvila 18/11/2002 10:41 # Més coses També manca identificar el Piker i el Fermín. Escric de memòria perquè no tinc les revistes a mà, però crec que son dos personatges (cànids, evidentment) d'unes historietes que va publicar en Mariscal a "El Víbora" fa una colla d'anys, quan aquesta revista tenia un nivell de qualitat força més enlairat que l'actual. Les historietes(foteu-vos que no m'agrada dir còmics) tenien el nom genèric de "Los Garriris", o quelcom de molt semblant. Si algú s'en recorda millor que ho digui en aquest fòrum. Daniel (2) 17/11/2002 19:54 # Cerber (o Server) Sembla que ningú no ha identificat el Cerber. Com que el vaig poder veure relativament a la vora, us diré que és el gos de 3 caps que, segons la mitologia, guarda la porta de l'Infern. En espanyol en diuen Cerbero, i van formar el mot can-cerbero (tot junt, sense guió) que s'aplica, o s'aplicava, als porters i/o guardes molt estrictes, o amb modals bruscos; els qui donen guanys a les discoteques en deuen conèixer. Per extensió, anys enrera es feia servir per designar els porters de futbol. La semblança de Cerber i Server s'em fa palesa quan, tot navegant per Internet, el servidor(Server pels sacsons, o saxons, potser) no em deixa veure segons què. Daniel 17/11/2002 19:37 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |