| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Res a veure amb l'Iraq. Es tracta de trobar pseudogentilicis que designin alguna cosa diversa als habitants d'un determinat país, com per exemple aquesta troica de termes aparentment musulmans: arabesc (dibuix), marroquineria (els article de cuir) o damasquinats (atesania decorativa). Òbviament, el seu origen etimològic té molt a veure amb la denominació d'origen (Aràbia, Marroc i Damasc, en aquests casos), però el sentit els ha transformat en referents independents. En anglès, parlar de china vol dir parlar de "porcellana", sigui xinesa o no, però es tracta d'un nom comú. No valen els adjectius (tinta xinesa) ni els sintagmes del tipus "mantó de Manila"; perquè els acceptem en l'ONU verbal cal que siguin mots independents amb sentit ple. Com per exemple "astracanada" (una bestiesa cómica que, en darrer terme, prové de la ciutat russa d'Astrakhan) o "berliner" (que és una mena de bunyol que prenen els berlinesos). Quan el president Kennedy, per fer-se notar i passar a la història, va declarar "Jo també sóc un berlinès" més d'un berlinès autèntic (i verbívor) va pensar que en Kennedy era, també, un bunyol. Aporteu nous membres per a aquesta ONU verbal. La millor aportació de la setmana rebrà un llibre introbable i signat per l'autor: l'avui descatalogat "Manual d'enigmística" de Màrius Serra (Columna, 1991). Com sempre, per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Tailandès o cubana? Ara tampoc no voldria centrar el debat exclusivament en les modalitats sexuals (de pagament) però jo de la pràctica descrita per en JR com un "tailandès" sempre n'he dit "cubana". Júlia Garcia 21/09/2002 09:28 # Lo tailandès En Gàlvez i en M.S. demanàveu si algú sabia què era un tailandès. Bé, tampoc jo sóc massa viatjat, però tinc entès que es tracta d´un massatge pectoral (res a veure amb el Vicks Vaporub), és a dir, fet amb les mamelles, amb tota la puteria del món, ja m´enteneu. JR 21/09/2002 06:20 # Berlines Jo no sé si un "berliner" és un bunyol, però en canvi hi havia cotxes antics que s'anomenaven berlines. Jesús Salvadó 20/09/2002 22:39 # la xina Quan era petit, em sembla recordar, d'una pedra d'aquelles de tiraxines en dèiem una xina. De la tirallonga gastronòmica ens deixàvem els calamars a la romana i l'ensaladilla russa. Martí Sunyol 20/09/2002 19:59 # la truita Ep! no ens oblidem de la "tortilla española", acompañada pel famós brindis anomenat "vino español". I continuant amb els francesos com dèiem més avall, doncs que no hi falti la nostra estimada truita a la francesa. Ah! i em deixava una altra delícia ibèrica, la teta gallega. I ho rematem amb el deliciós pernil ibèric, i bon profit. Apa. M.S. 20/09/2002 19:53 # Va d'ONU Quan tinc molta gana, m'agrada menjar HAMBURGUESES, FRANKFURTS, VIENES i una NAPOLITANA de postres. Quan tinc set, sovint bec un CUBATA, però molt fàcilment puc agafar una bona TURCA. Quan fa fred em poso una SAHARIANA o una AMERICANA. I perquè a l'habitació el sol no hi molesti, corro la VENECIANA. Elisabet Márquez 20/09/2002 19:32 # alemanita prou dit. no cal afegir molt, encara que alemanya es prou universal. f bon 20/09/2002 18:50 # De Varia Rerum Jo quan no sé que dir em faig la SUECA, al futbol podem fer un gol de XILENA i després de jugar berenem FILIPINOS i MACEDÒNIA. En teatre diem que fem una ITALIANA quan llegim l´obra amb el guió a la mà i sense intenció interpretativa. No voldria deixar-me el GREC (el festival d´estiu de Barcelona) tot i que la meva favorita són els versos ALEXANDRINS. Mercè Logopeda 20/09/2002 16:01 # Home, EXACTAMENT... Ja se sap que por la boca muere el pez, amic David, però els meus coneixements no passen de les tertúlies d'amics, les pel.lícules de serie B i les quatre tonteries que et pots apanyar a casa amb la parella. Ho sento, sóc un home poc viatjat, tot i que al francès sí que hi arribo. Algú ha anat a Tailàndia? (és com allò del precipici i del hay alguien más...). Salut, i sort! M.S. 20/09/2002 15:56 # Petició bomba per a M.S. En un sopar de feina, l'any passat, uns quants amics parlàvem d'aquestes varietats nacionals-sexuals que menciona en M.S. Vàrem posar -no literalment, és clar- damunt la taula el francès i el tailandès que comenta M.S. a més del grec i de la cubana. Al final algú va preguntar què era EXACTAMENT un tailandès i desprès de moltes càbales i d'explicacions detalladíssimes de la resta de pràctiques va resultar que EXACTAMENT, el que es diu de veritat EXACTAMENT, ningú no ho sabíem de veritat (ja ho diuen que s'ha de viatjar més). Uns suposaven que hi intervenien massatges d'alguna mena, d'altres feien anar peus o mans amunt i avall depenent del moment... (Un d'agosarat va proposar de deixar-nos d'històries i innovar: fem veure que inventem alguna cosa i li'n diem "un andorrà".) Finalment, la petició és: M.S., explica'ns amb tot el detall possible com funciona això del tailandès. Gràcies! David Gálvez 20/09/2002 12:55 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |