| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Res a veure amb l'Iraq. Es tracta de trobar pseudogentilicis que designin alguna cosa diversa als habitants d'un determinat país, com per exemple aquesta troica de termes aparentment musulmans: arabesc (dibuix), marroquineria (els article de cuir) o damasquinats (atesania decorativa). Òbviament, el seu origen etimològic té molt a veure amb la denominació d'origen (Aràbia, Marroc i Damasc, en aquests casos), però el sentit els ha transformat en referents independents. En anglès, parlar de china vol dir parlar de "porcellana", sigui xinesa o no, però es tracta d'un nom comú. No valen els adjectius (tinta xinesa) ni els sintagmes del tipus "mantó de Manila"; perquè els acceptem en l'ONU verbal cal que siguin mots independents amb sentit ple. Com per exemple "astracanada" (una bestiesa cómica que, en darrer terme, prové de la ciutat russa d'Astrakhan) o "berliner" (que és una mena de bunyol que prenen els berlinesos). Quan el president Kennedy, per fer-se notar i passar a la història, va declarar "Jo també sóc un berlinès" més d'un berlinès autèntic (i verbívor) va pensar que en Kennedy era, també, un bunyol. Aporteu nous membres per a aquesta ONU verbal. La millor aportació de la setmana rebrà un llibre introbable i signat per l'autor: l'avui descatalogat "Manual d'enigmística" de Màrius Serra (Columna, 1991). Com sempre, per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # I l'holandesa L'estandarització ianqui ens envaeix, tots escrivim (més aviat imprimim) amb DIN-A4, però.. i la pobra i entranyable holandesa? M.S. 24/09/2002 08:55 # Formatges i altres delícies Després de les abassegadores confessions per triplicat de la Magdalena, la nimfòmana, poc ens queda per dir als altres. Tot i així, m'hi poso: De formatges n'han sortit molts: que si´el ROQUEFORT o la TETA GALLEGA, però n'hi ha molts més, com ara el GOUDA, l'EDAM, el BURGOS, el RONCAL, el VILLAMAYOR, el CABRALES, el PARMESÂ, el GORGONZOLA, el MAÓ -sec i tendre, ep!- l'IDIAZÀBAL i el MORELLA, que és un petit i deliciós formatge de llet de cabra del Maestrat. I si parlem de pastissos, no oblidarem el BAVAROIS, el GENOVÈS, la LIONESA -que ells en deien 'choux'- ben plenes de CHANTÎLLY, i els SAVOIARDS, una mena de melindros. I després, un bon HAVÀ o un bon TOSCÀ. I una darrera curiositat: Ahir parlava d'Iraq, zona en conflicte, avui de Palestina, que encara ho és més: D'aquest lloc ens van arribar fa temps, les ESCALÒNIES o ESCALUNYES, concretament de la ciutat palestina d'ASQHELON, avui en territori d'Israel, com quasi totes. Pep Vinyals 23/09/2002 21:45 # MAGDALENA, la nimfòmana (i 3) Dos anys abans també havia fet turisme d’aquest tipus d’aventura; no premeditada, però amb resultat similar d’embaràs no desitjat. Va ser un cap de setmana d’estiu que havia sortit amb colla a practicar l’ALPINISME. Recorda que el vespre abans de l’escalada es va cruspir una HAMBURGUESA amb quètxup i un SUÍS i se’n va anar a dormir; acompanyada, és clar. A mitja digestió li va venir una BASCA (?)que me la va tenir tota la nit vomitant. Mal assessorada, es creia que, calent i oportunament colat amb el XINÈS, un glop de XERÈS sec a primera hora del matí l’espavilaria. Però evidentment va tornar a canviar la pela. El grup va partir i ella es va quedar al càmping; ara sense companyia, és clar. Mentre a ple migdia es banyava al riu en pilota picada, va aparèixer un guarda forestal. “Oh!”, exclamà espantada. Però la sorpresa no va ser que en aquell bosc hi hagués un guarda forestal, sinó el fet que aquest semblava més un NEANDERTHAL que un "homo sapiens". Intentant lligar, va començar a seduir-la i se li va enrotllar com una PERSIANA explicant-li aneu a saber quines històries rares de la BALCANITZACIÓ d’Espanya que estava provocant el govern d’Aznar. Ella no li va fer cas. Es va treure una petaca de CONYAC de la butxaca i la va convidar. Refeta del malestar de la nit, acceptà l’oferiment sense sortir de l’aigua: almenys això potser val la pena. Va anar bevent i bevent i bevent... fins que va agafar una TURCA més impressionant que el piano aquell de l’indià del transatlàntic. Es va anar animant i va començar a fer l’INDI mentre el guarda s’anava posant calent veient-la nua dins l’aigua. “Tanca els ulls!”, li ordenà. Ell es va tapar la cara mentre ella agafava la tovallola que havia deixat sobre una CUBANA ufanosa, una planta tropical que estranyament creixia a la riba del riu. Va sortir de l’aigua i tentinejant va arribar a la tenda. “Ja els pots obrir!”, va cridar-li. El guarda, que als ulls d’ella –i amb l’alcohol– havia anat evolucionant de neanderthal a CROMANYÓ, l’anà a cercar i es ficà directament dins la CANADENCA. “Aaaaaaaahhhhh!”, protestà, però sense fer res per treure-se’l de sobre. La revolcada amb el muntanyenc la va deixar extenuada, però a mitja tarda es va prendre un calimotxo de RIOJA i es va refer. Quan va arribar l’expedició encara van tenir esma de córrer i fer quatre xuts, i el guarda forestal es va atrevir, fins i tot, a lluir-se amb la pilota intentant rematades de XILENA per impressionar la concurrència. En un moment que l’esfèrica s’havia precipitat muntanya avall, el guarda aprofità l’avinentesa per escapolir-se de l’escomesa i desaparèixer per sempre més. TC 23/09/2002 20:06 # MAGDALENA , la nimfòmana (2) Del primer cop que va quedar en estat no es pot pas dir que no fos per pura negligència. Viatjant d’amagat en un magnífic TRANSATLÀNTIC, va conèixer un INDIÀ farcit d’EUROS fins al cul que passejava per coberta amb un DÀLMATA i un PEQUINÈS. Se’n va enamorar (de l’home, no dels gossos) en saber que era pianista. I sobretot en saber que era ric. Ell d’entrada es feia el SUEC, però finalment va convidar-la a la seva suite. Va tancar els gossos en una gàbia i van entrar a la cambra, es va treure l’AMERICANA i, després de brindar amb XAMPANY per la coneixença, va interpretar-li dos ARABESCOS de Debussy i una POLONESA de Chopin en el seu impressionant piano de cua. Ja que anaven via al Carib, ella li va demanar una HAVANERA, però el músic tenia gana i va suggerir-li d’anar a menjar alguna cosa. No se’n va sortir. Ella li insistí i, mentre es treia un entrepà de FRANKFURT de la bossa, li abocà les quatre gotes de xampany que quedaven a l’ampolla. Per retenir-lo, va cridar al servei que portessin una mica de YORK i de CATALANA, amb un PRIORAT o un PORTO per acompanyar i per acabar sopant una mica bé. Però el cambrer només va poder dur el menú del vespre, consistent en un assortit d’IBÈRICS, MANXEC i ROQUEFORT, amb unes ARBEQUINES per picar, i fruita per postres, concretament MANDARINES. No es van acabar el sopar, però, en canvi, sí que van acabar embolicats OLÍMPICAMENT, és a dir, practicant un GREC sota una vànova amb estampat d’INDIANES i descobrint, ella, la cua també impressionant del pianista. En desembarcar, es creia que l’indià li faria algun oferiment, però com per art de màgia va fer "tocatta i fuga" i el va perdre de vista. TC 23/09/2002 20:05 # MAGDALENA, la nimfòmana (1) En dos parts va tenir tres fills, però es pot dir obertament que va estar ben bé de pega. En el primer va parir dos SIAMESOS, i la feina que van tenir per separar-los! En el segon va ser pitjor. Només en va néixer un, un nen, però amb síndrome de Down, és a dir MONGÒLIC. La primera vegada es va pensar que havia estat mala sort, que la natura té aquestes coses. Però el segon cop un calfred li va recórrer l’espinada, perquè es va convèncer que havia estat un càstig diví per la vida tan diguem-ne BOHÈMIA que duia, i per les pràctiques sexuals poc ortodoxes en què es recreava: el FRANCÈS, el TAILANDÈS... Al final, embaràs no desitjat i... catacrac! El dia que es va adonar que havia de tirar endavant tota sola amb les tres criatures es volia suïcidar, i en un rampell d’irracionalitat va començar a fotre’s cops de cap contra una VIETNAMITA que lluïa a l’estudi de casa seva i que guardava com a record mític dels anys llibertaris de l’institut. TC 23/09/2002 20:04 # Me'n faig creus Me'n faig creus que després de tant remanar en menges exòtiques i no tan exòtiques encara no hagi sortit la que ens és més propera: la catalana. Jordi R 23/09/2002 17:17 # La maionesa Quan Maó era francesa, la salsa local ("feta deixatant rovells d'ou amb oli, sal i una mica de llimona o vinagre" - EC) es féu universal a través de la grandeur. Per això en diem maionesa i no maonesa. Els espanyols, en conquerir l'illa provaren d'imposar "mahonesa" amb èxit relatiu. Dídac 23/09/2002 16:04 # Russos i xines El món de la pastisseria és ple d'aportacions d'aquest tipus. A més dels ja esmentats berlinés i bisbalenc, cal tenir en compte el búlgar i el rus, pastís típic de la Bisbal d'Empordà. Pel que fa a la "xina", a la meva colla també n'hi dèiem d'una pedreta, però pobre del que l'hagués llençat amb un tirador!! Salut Teresa M Teresa M 23/09/2002 12:36 # Re: tailandès o cubana En referència a l´aportació de la Júlia voldria afegir que, si no ho tinc mal entès, això de la cubana se centra en una estimulació concreta, directa al gra. El tailandès, en canvi, consistiria en una fricció cos a cos més superficial i lliure, més aperitiva que altra cosa. En fi, aquelles coses que s´expliquen... JR 23/09/2002 04:50 # Comiat amb havanera T’ho imprimeixo amb la VIETNAMITA en “POLACO” i GÒTICA sobre HOLANDESES de PERGAMÍ: per ser-te FRANC, sóc bon SAMARITÀ, que no monjo CARMELITA. I fart de suportar el VANDALISME que, marxant els AUSTRIES, van començar els reis MONGÒLICS, SODOMITES i CANÍBALS , jo no vull ser el cap de TURC! Per això no porto FES !.. Tip de discussions BIZANTINES i guerres de TIRAXINES, primer fico a la maleta el JERSEI de CAIXMIR, les BERMUDES de CRETONA, el BIKINI de GASSA, la COLÒNIA i els TEXANS . Després pujo les PERSIANES i m’acomiado a la FRANCESA d’aquest treball ESPARTÀ, baixant amb la TIROLINA. Me’n vaig cantant HAVANERES al XINO a prendre un CUBATA, MAIONESA al ROQUEFORT, amb CANARIS al XERÈS i XAMPANY, un SANDVITX, també un BIKINI, i la bossa de CONGUITOS. I si no tinc gran DANÈS, ni DÀLMATA, ni tinc PEQUINÈS que em bordi, encendré una BENGALA i una traca de XINOS, i au!, a cantar la MARSELLESA. Ignasi RIPOLL 23/09/2002 01:26 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |