| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Per celebrar (sic) el retorn als dies feiners us proposem aquest fòrum professional que consisteix en activitats laborals presents en frases fetes. Al·lusions al fascinants móns de la sanitat ("fer lletra de metge"), l'ensenyament ("passar més gana que un mestre"), el tèxtil (el mític "calaix de sastre") o els cossos de seguretat ("idees de bomber"). Aporteu les vostres al·lusions professionals a aquest fòrum. La millor aportació de la setmana rebrà un llibre introbable i signat per l'autor: l'avui descatalogat "Manual d'enigmística" de Màrius Serra (Columna, 1991). Com sempre, per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com . ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Músics & Co Suposo que devia ser per les festes majors dels pobles, quan llogaven els músics, allò de "Músic pagat, mai no fa bon so". Ja se sap, amb la panxa plena... Per cert, que és ben actual aquesta dita, aplicada a qualsevol feina que fagis fer avui dia... Bé, de fet, tampoc acostumen a fer bon so encara que no els hagis pagat d'avançada... Això dels oficis ja no és com abans. Lligant-ho amb la dita tenim les "postres de músic", que devia ser el menjar dels músics a les festes majors, em penso. ¿És realment així? Xavier 19/09/2002 01:06 # Renec versus "taco" Quan era més petit que no pas ara sentia dir : "És mes renegaire que un carreter". Ara, per alguns, es veu que la gent ja no renega, diu "tacos". Ai uix ! Vicenç 18/09/2002 22:43 # Soterrars Dels metges, entre altres coses, es diu que 'el que el metge erra, l'enterro ho podreix'. Pep Albinyana 18/09/2002 09:16 # D'ofici, lladre Tot s'ha de fer. Hi ha un ofici que sol fer-se de nit, en la versió més clàssica i 'noble', per això es diu "tindre més son que un lladre". Clar, que els lladres de 'guant blanc' van ben menjats i ben dormits... Pep Albinyana 18/09/2002 00:40 # Al gust de tothom Diuen que hi ha tres maneres d'esmenar els nyaps, segons les professions: Els arquitectes tapen els errors amb plantes; els cuiners ho fan amb salsa, i els metges amb terra. Pep Vinyals 18/09/2002 00:11 # Acotació L'aportació del company Oriol, jo la sabia d'una altra manera: "Sou de ministre, vacances de mestre i feina de capellà". De res. Pep Vinyals 18/09/2002 00:09 # Sóc músic L'equivalent català de "a mi que em registrin" és allo de "jo sóc músic" Oriol 17/09/2002 23:02 # La feina perfecta La fórmula de la feina perfecta és prou coneguda: el sou d'un ministre, les vacances d'un mestre i la feina d'un guàrdia urbà. Oriol 17/09/2002 23:00 # treballadors singulars Fer com el ferrer de Confrides que, ferrant ferrant, es va quedar nuet. / Fer com el ferrer del Pedró, que quan tenia ferro no tenia carbó. / Fer com el ferrer de Benigembla, que no el volgueren ni al cel ni a l’infern. / Fer com el ferrer de Tibi que, ferrant ferrant, perdé l’ofici. / Fer com el flabiolaire de la Cellera , que li van pagar un sou per començar i deu per callar. / A Pedreguer, el més babau és rellotger. / Si Barcelona empobrís i quedés sense diners, tornarien a aixecar-la els sastres i els sabaters. / Fer com el sastre de Llafranc, que hi posa el fil i cus de franc. / Tot és encertar, com el sastre de Maià. / Metge de València, faldons llargs i poca ciència. / Barcelona fumada, pescadors a la mar. / Fer com l’alcalde de Bescaran, que tres i tres fan set, i set fan vuit. / Ser com l’adroguer del Pedró, que de tot tinc menys d’això. / El carboner de Brocà, quan té llenya no té pa. / A Sants, pobrets i marxants, i la meitat lladres. / Els catalans, mercaders o navegants. / Fer com el barber de Malgrat: ben gratat i mal pelat. / El barber d’Avellanet afaita el de Saulet. / El barber de Llavorsí, fa la barba i paga el vi. / Tots són lladres a Gormaig, i hi havia el criat i l’amo. / Anar més carregat que l’ordinari de Tibi. / Fer com l’alcalde de Favara, que treu la llei de la vara. / Fer com els alcaldes de Mataró, que l’un acompanyava l’altre. / L’alcalde d’Avinyó és bo per a mosso, però per a amo no. / Fer com l’apotecari d’Olot que, preu per preu, es fotia les medecines. / Fer com l’apotecari de Salou que va plegar perquè se li va assecar el pou. / Quedar-se com l’apotecari de Castalla: sense pots ni ungüents. / El rector de Mata, una espardenya i una sabata. / Collons, i no glans, deia el rector de Sants. Roser Carol 17/09/2002 16:23 # Picardia popular A les solucions alternatives hi ha qui les anomena remeis de boticari (o d’apotecari), són solucions a vegades poc fiables o maldestres, és allò de solucionar-ho amb un pegat (aquells antics pegats de les farmàcies). Però hi ha coses que no tenen remei, és quan se sol dir que malalt de morir no hi valen metges i és que allò que els metges tot ho curen no és veritat, si no pregunteu-li a la Josefina: Josefina té un tall /que mira cap avall / i el metge no té medecina / per curar el tall de Josefina. Em sembla que el tall de la Josefina no l’arregla ni un pegat...! Judit C. 17/09/2002 09:07 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |