| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Per celebrar (sic) el retorn als dies feiners us proposem aquest fòrum professional que consisteix en activitats laborals presents en frases fetes. Al·lusions al fascinants móns de la sanitat ("fer lletra de metge"), l'ensenyament ("passar més gana que un mestre"), el tèxtil (el mític "calaix de sastre") o els cossos de seguretat ("idees de bomber"). Aporteu les vostres al·lusions professionals a aquest fòrum. La millor aportació de la setmana rebrà un llibre introbable i signat per l'autor: l'avui descatalogat "Manual d'enigmística" de Màrius Serra (Columna, 1991). Com sempre, per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com . ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Tornem-hi Les meves penoses aportacions serien: "mamella de monja" i "penques menys que el sastre d'en Tarzán". Aquesta darrera frase correspon a Chiquito de la Calzada (assessor cultural de Pilar del Castillo en qüestions de protocol) Kurt de Gambals 16/09/2002 19:46 # Més calces Tinc una petita variant de la frase que envia el company Pep Vinyals i que fa referència a les calces dels capellans. La versió que he escoltat tota la vida en boca de la meva mare diu: "Anar més just que les calces d'un torero" que, com tots sabem van arrapades i ajustadíssimes. Àlex Lloreda 16/09/2002 18:34 # Sexològiques Això que diu en Pep vinyals de la "posició del missioner" ... també hi ha la "corbata de notari". ignasi 16/09/2002 02:28 # El rei de copes En Pep Vinyals diu que el rei de copes (de les cartes espanyoles) rep el nom de capellà. Fet i fet, els quatre colls representen els quatre estaments socials de l'època feudal: el clergat (copes, cors), la noblesa (espases, piques), la burgesia (oros, diamants) i la pagesia (bastos, trèbols). Dídac 16/09/2002 00:01 # Algunes altres Abans me n'he deixat una de les més genuïnes del nostre anticlericalisme: 'ésser un menjacapellans'. En altres oficis recordo: 'Fer el pagès' o 'ser un afaitapagesos' que no deixen precisament gaire bé a la nostra pagesia. O bé 'Tenir les orelles a cal ferrer', ' postres de músic' o el famós 'mat del pastor', que no sé de què deu venir. Salut. Pep Vinyals 15/09/2002 23:26 # De clergues i clergat. Ja n'han sortit algunes d'aquesta 'professió' (de fe, com diu algú d'aquest fòrum)però n'hi ha un fum, com correspon a un poble històricament malfiat dels clergues i del clergat. Per exemple, 'Anar més just que les calces d'un capellà',(passar gana) o al contrari, 'menjar o viure com un bisbe' (recordeu el famós "boccato da cardinali"), o bé 'viure com un abat'. Engegar algú 'a marejar el bisbe' és com engegar-lo a pastar fang. Signe de riquesa abans era 'portar molts capellans a l'enterro'. Menjar 'grana de capellà' crec volia dir menjar escassament i 'portar més llànties que la sotana d'un capellà' feia referència al poc que se la canviaven. Totes aquestes fan,doncs, referència a les diferents 'situacions econòmiques' dins del clergat. N'hi ha d'altres més, podríem dir, escatològiques, com ara un 'pet de monja', 'tirar capellans' ésser alguna cosa 'teta de novícia' o la mateixa 'posició del missioner'. Finalment, al Rei de copes, a la baralla també se li diu 'el capellà', encara que n'ignoro el perquè. Pep Vinyals 15/09/2002 23:21 # Algunes dites d'oficis, generin o no beneficis Aprenent de molts oficis, mestre de res - Fent i desfent, aprèn l'aprenent - Com més brut el cuiner, més gras l'amo - Casa a on no hi entra el sol, hi entra el metge - Si la gent no sopés , els metges no dinarien - El que el metge esguerra ho tapa la terra - Casa humida, el metge crida - Pel teu diner, posa bona cara el botiguer - Mercader, vol diner - Si el pare és músic, el fill ballador - En casa del dolçainer tots són balladors - A l'home bo feu-lo caixer - Qui diners d'altre guarda, no se'n va al llit sense sopar - A qui vulgues mal, fes-lo alcalde o jutge municipal - Setze jutges d'un jutjat mengen fetges d'un penjat -Plet acabat, l'únic que guanya és l'advocat - Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos - Sabater amic o parent, calçat car i dolent - El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats - Qui mol? Lo qui el moliner vol! De moliner mudaràs, i de lladre no eixiràs - Amb bona mar tothom és mariner - Pescador de canyeta i tocador de reclam, et tocaràs els collons i et moriràs de fam - Pescador o caçador, o fam o fred o calor Pescador de canya, més menja que guanya - El bisbe al palau, i el mariner a la nau - Caga el rei , caga el papa , i de cagar ningú s'escapa - Pocs diners, poc sermó - Qui sigui frare, que prengui candela Monges, civils i ous ferrats, sempre van aparellats. Ignasi 15/09/2002 02:17 # Imaginacions De ramoneurs no queden gaires a França, però de ramoneures dubto que mai n'hi hagin hagut. Això de la ramoneure=>ramoneta, no sé si en Serra ho va treure de Coromines. Ara, també era Coromines qui s'enfilava en explicacions complicadíssimes sobre l'origen del topònim "Sant Just Desvern" per comptes de l'òbvia (Sant Just d'es Vern, com Sant Joan d'es Pi). La Ramoneta és la Ramoneta un nom qualsevol de dona jove, i donar-li més voltes és com cercar l'origen àrab d'Hola!, quan els anglesos diuen Hello! Dídac 15/09/2002 00:32 # La puta i la ramoneta Em sembla que ho vaig llegir fa anys en un article d'enigmística del Màrius Serra, referit a la famosa frase "fer la puta i la ramoneta" per als que no es mullen. Segons el Màrius, que no sé d'on ho devia treure (potser el Coromines?), aquesta ramoneta provenia del francès "ramoneur" que és un escura-xemeneies (el verb "ramoner" vol dir escurar-les, justament), i la puta provenia de les cortesanes, de manera que la dita es podia reduir a la confrontació rics i pobres. La Ramoneta ens hi havia entrat per casualitat... Amèlia Vilardell 14/09/2002 19:15 # "cagar-se (amb perdó) en la puta d'oros" No fa pas referència a Horus, el deú egipci. Fa referència al 10 d'oros, un dels quatre pals de la baralla. A la baralla anomenada espanyola hi ha quatre pals: oros, copes, espases i bastos. Al mateix temps, algunes de les cartes tenen noms: el 10 és la puta o la sota, l'11 és el cavall, el 12 és el rei i, en el joc de la botifarra, el 9 s'anomena manilla. Roser Carol 14/09/2002 13:48 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |